BON ANY NOU (ja estic d'11 setmanes)

Bon any nou!! segur que aquest 2012 ens porta a tots/es moltes alegries. També algun neguit,  però si no en tinguéssim cap no seríem uns "neguitaires" com Déu mana! jajaja.

Per fi ja he trobat ginecòleg!!! encara no l'he conegut, tinc visita el dilluns 9 de gener i només tinc ganes de ser aquest dia per comprovar que tot vagi bé. Es veu que és un Dr. jovenet, de la meva edat, molt simpàtic i que t'ho explica tot de manera que ho entenguis bé. A veure com anirà... jejejeje.

Aquesta setmana, molt millor!! sembla que el cremor d'estómac hagi desaparegut (gairebé) tot i que a les nits quan m'he de posar l'utrogestan dels nassos no sé per què però sempre em vénen arcades. És horrible i només sentir-ne l'olor ja tinc la sensació de tenir ganes de vomitar (encara que no ho faci).

De símptomes d'embaràs no me'n trobo.... dormo molt, això sí! i fa tres dies que estic aixafadíssima com si hagués corregut una marató i total, com aquell qui diu, no m'he mogut de casa. Ara últimament em noto com si m'estiressin l'úter, sobretot a la part esquerra i tinc un mal a la ronyonada de "pare i senyor meu"! jajajaja.

Demà el meu home té una feina a Madrid i l'acompanyo i així visitem uns familiars de passada. He d'agafar un avió i estic CAGADA. Tan el Dr. Gurb com el Dr. House em van dir que ben tranquil·la, que no hi havia cap risc... però jo tinc POR i molta!!! vaig viure una mala experiència  i si això em torna a passar em moro... i no vull ni pensar el que li passaria al pobre embrionet... Miraré de pensar que pujo a un autobus i tancaré els ulls ben fort quan atarrem (que és la part que em fa por).

Ahhhh!!! el nostre embrionet ha passat a ser un FETUS!!! i això s'ha de celebrar!!!! amb lo guapo (o guapa!!!) que deu ser no li pot passar res dolent!! jejejeje. Cada cop estic més convençuda que tenim una mena d'àngel de la guàrdia que ens protegeix. Ell/a segur que ja té el seu/va i si no el meu vetllarà per tots dos!!! 

Petonets i molt bon 2012

Bon Nadal (ja estic de 10 setmanes!!!!)

Encetem aquestes festes amb el tradicional sorteig de la loteria!!! en aquests moment ja se sent 35987.... mil eeeeurooos!! hehehehe!!! Sempre em dóna bon rotllo aquest sorteig. Semblaré rara i freaky però em porta a quan era petita i amb el sorteig començaven unes vacances llargues, plenes de sorpreses, de trobaments, d'il·lusions, etc. Aquest any, no sé per què, però no em sembla Nadal. Però avui m'he despertat súper optimista i amb una felicitat a sobre que suposo que dec tenir una pujada d'hormones de l'embaràs perquè sinó no m'ho expolico!!! jajajaja.

Dilluns vam anar a visitar el Sr. House. Molt maco va flipar que tot hagués anat tant ràpid!!! Ara bé, es veu que ja fa cinc anys que no porta seguiments d'embaràs i ara ens hem de buscar un altre gine!!! aggghhhhh!!!. De totes maneres, em va fer una eco on vam veure el nostre vailet/a movent-seeee!!! sí, sí!! no arriba als 3cm i ja es mou!! resulta que són moviments reflexos, no intencionals. Així els músculs es van exercitant i enfortint.

El Dr. House ens va dir que, en principi, l'etapa de més perill per l'embrió ja la tenim superada i que a partir de la 9 setmana el risc d'abortament espontani baixa moltíssim. Tindrem els dits ben creuats. També ens va dir que l'embaràs es veu molt normal i, per avançar feina, em va demanar que em fes unes analítiques completes que aquest matí m'he fet.

Per la meva banda, em trobo millor. Aquells dolors "menstruals" han pràcticament desaparegut i com a molt a vegades tinc punxadetes a l'úter. El gine diu que tot és normal i que no m'he d'alarmar. L'embrió va creixent i l'úter li ha de fer lloc i és molt normal que me'n senti. Al vespre tinc com cremor d'estómac, cal que mengi sovint però poquet i així aniré controlant aquestes nàusees.

I així estem, amb el Nadal ja aquí i amb tots els regals per comprar. Quina mandraaaaaaaaaaaaaa!!

Petonets i molt bones festes a tots vosaltres, "neguitaires".

 

9 setmanes

La setmana vinent ja és Nadal i jo ja estic de 9 setmanes!!!!! com passa el temps! La veritat és que encara no m'he fet a la idea que estic embarassada... jejejeje... em trobo força bé, tot i que a vegades estic molt aixafada. Cap vòmit, només cremor d'estòmac, sobretot al vespre. Els dolors"menstruals" sembla que em vagin desapareixent, tot i que, a vegades, noto l'úter en acció. jejeje. Els pits sí que els tinc més grossos i jo crec que estic posant panxona!!! jajajaja! jo ja no sé si és l'embaràs o si realment hi estic posant greix!! jejeje! m'he engreixat mig quilet, però ja me n'havia engreixat un amb el tractament... o sigui que sí que faig panxeta, i que hauré de vigilar perquè puc acabar com un barril! jejejeje

Dilluns vinent tinc cita amb el Dr. House, a veure què em diu. Ell és el meu ginecòleg habitual i el que em va dir que no perdés més el temps i que posés fil a l'agulla de la reproducció assistida. Això m'ho va dir el febrer passat i ara que som desembre estic embarassada! i de 9 setmanes!! encara és poquet, però el fet de veure-li bategar el cor en la darrera eco em va calmar moltíssim.

Encara em prenc el còctel de pastilles. Ara bé, aquesta setmana m'acomiado del progestona i d'aquí a tres setmanetes de l'utrogestan, que ja n'estic ben tipa. És fastigós, sempre et sents bruta i fa aquella mena de fortor que se sent a tres hores lluny (bé, espero que només ho senti jo perquè si no dec anar deixant rastre per on passo... jajaja).

Demà, divendres! aprofito per desitjar-vos un cap de setmana fantàstic a tots vosaltres, neguitaries!!!

8 setmanes

Són les 3 i a les 4 m'espera el sr. gurb. Estic esperant el meu home per anar-hi pitant. No cal que us digui que estic súper nerviosa. No em pensava que això de les ecos fos com anar a passar un examen cada cop... tens neguits... esperem que tornem amb l'alegria d'haver vist bategar el cor del nostre petit miracle:

Per la meva banda, ahir em vaig trobar fatal: dolors d'ovaris, sensació premenstrual i agror d'estómac, com si alguna cosa se m'hagués posat malament. No sé si tot això és normal i com que per internet es llegeixen històries de tot tipus, no puc evitar tenir la por al cos. El meu home està tranquil, diu que hem de pensar que tot anirà bé i que tindrem un fill/a preciós/a. jejejeje.

Olga, molt bona sort! avui surts de l'interrogant perpetu de la Beta espera!!!! desitjo de tot cor que sigui un POSITIU en lletres majúscules.

El nostre somni, tu ves-te preparant que ben aviadet estaràs ben igualeta que joooooo!! petonarrus, guapíssima.

Pachu, ¿qué tal tu nene? creciendo rapidísimo, y tu disfrutando de la maravillosa experiencia de ser madre ¿verdad? un besazo, luchadora.


Ja hem tornat de veure el Sr. Gurb. Jo ben espantada i plena de pors. Ell molt maco m'ha dit que és normal que pateixi, que tot és nou i que el fet de tenir dolors com menstruals pot passar. L'úter va creixent i hi ha dones que ho noten més que les altres.
M'ha fet l'eco i tot és normal i el més maco de tot és que hem vist el cor com bategava i l'hem sentit!!! 165 pulsacions per minut!!! M'he sentit tan alleugerida, que no es paga amb diners. Ara ja torno a desitjar arribar a la propera eco i que tot estigui bé.
Ha sigut tot molt emotiu... a més el Sr. Gurb ha dit que per la seva banda ens donava "l'alta" i que ara hauré de tornar a la consulta del meu ginecòleg habitual (el sr. house). M'ha sabut un greu... que una mica més i me li planto a plorar allà mateix. De fet, em sembla que m'ho ha notat que em quedaven els ulls plens de llàgrimes. No ho sé però hem passat moltes coses junts, m'ha vist en els moments més baixos i sempre m'ha sabut animar amb el seu optimisme aferrissat. He estat a punt de fer-li dos petons, però no he gosat... jejeje... l'enyoraré molt, moltíssim!! ell és el geni que ha aconseguit que el nostre miracle fos possible. Li he agafat com estimació i tendresa i, de veritat, que el trobaré moltíssim a faltar.


 

7 setmanes

Hola neguitaires,

Ja porto set setmanes d'embaràs (en realitat, cinc) i encara no m'ho crec. Ho hem explicat als meus pares i germana, però encara no ho sap ningú més perquè és molt recent. Si tot va bé, ho començarem a explicar per Nadal als familiars i, després de Nadal, a la gent de la feina.

Aquest dilluns passat em vaig trobar fatal. Tenia uns dolors d'ovaris bestials i em vaig despertar a mitjanit amb unes punxades a l'ovari dret terribles. Dimarts va ser un dia millor. Dimecres encara millor. Avui, de moment, fantàstic. I això no sé si és bon senyal o mal senyal; i això és el que em mata. No tinc cap mena de simptomatologia de l'embaràs: 

• no tinc nàusees, ni vòmits (a vegades tinc una mica de cremor d'estómac com si hagués menjat alguna cosa que se m'ha posat malament)
• no tinc més son del que seria normal (m'encanta dormir i si anés per mi, podria dormir 10 hores!! això no ha canviat i continuo igual)
• no estic més cansada que abans (sempre acostumo a notar-me aixafada, ara igual que abans de saber el positiu)
• no em noto els pits més grans (potser sí que una mica més tensos, però res més)
• no tinc més ganes d'orinar
• no tinc cap sabor metàl·lic a la boca (tot i que ahir, em vaig mig adormir al sofà i quan em vaig despertar sí que vaig notar un gust com de ferro a la boca)

ara bé,

• tinc més gana (quan sóc al llit noto la panxa que em fa rau-rau de gana que té, em llevo i ja se m'ha passat, però menjo igual!! jajajaja. Sobretot quan tinc gana és a l'hora de berenar i sopar, però com que treballo m'he d'aguantarrrrrrr)
• tinc dolors als ovaris i a l'úter, encara que ara molt menys que dies enrera.

 Segurament és massa d'hora, però he llegit que hi ha gent que ja presenta tot aquest quadre de bones a primeres. Cada dona és diferent i cadascú ho viu d'una manera tan diferent, però no puc evitar espantar-me i preguntar-me si tot està anant bé. Aquesta setmana també he tingut somnis estranys, del tipus de somiar que vaig al lavabo i m'adono que he tacat el paper de wc... sé que m'he de relaxar (ahir i avui ho estic molt) i pensar que tot va bé. A veure què em diu el metge dimecres vinent (que tinc ja unes ganes de que em faci una altra eco...)

Amb el tema de la toxoplasmosis també vaig en compte: 

• Hem portat en pinxu al veterinari i ha sortit NEGATIU, per tant, no ha tingut mai aquesta malaltia. Ha sigut més que res per tranquil·litzar-nos, però de fet els gats només poden transmetre aquesta malaltia a través dels seus excrements durant una setmana en tota la seva vida. Si teniu un gat no heu de patir perquè és bastant improbable que en aquests moments tingui la toxoplasmosis (vomitaria i tindria molt de malestar i ja ho hauríeu notat) i si fos el cas, que netegi les caquetes la vostra parella (a la meva li fa molt de fàstic però ho fa! jajajaja) i llestos.
•  Tampoc menjo embotit, ni formatge curat, ni peix cru i m'he d'assegurar que la carn estigui ben cuita i la fruita i verdures ben netes. 

La carn no em preocupa perquè som força vegetarians, el que sí que em preocupa és dur un embaràs sense menjar carn. Intento menjar-ne a vegades, però no em ve de gust... llavors el que faig és substituir-la per proteïna vegetal (arrós, cereals, llenties,...) però no sé si n'hi ha prou.

Gràcies per llegir-me!!!

6 setmanes

Estic embarassada de 6 setmanes!!! sí, sí! un dels nostres embrionets fa 4 setmanes que és entre nosaltres!!! ha demostrat ser realment un (o una!!!) lluitador/a!!! però encara li queda un camí ben llarg i encara haurà de lluitar molt més i això em fa por. És una sensació molt extranya perquè encara no me n'he fet pagues, encara no em sembla que estigui embarassada i sempre tinc por que alguna cosa passi...

Dilluns vam anar a veure el sr. Gurb i va dir que tot està molt bé. Vam veure el saquet i ja està, però es veu que no es pot veure gaire res més tant d'hora. He de continuar prenent-me la medicació (utrogestan, progestona, àcid fòlic, omega3 i l'aspirineta)i tornar-lo a visitar d'aquí a 15 dies. De cop, em mira i em diu: "no t'ho acabes de creure, eh?" jejejejeje!i és que no m'ho acabo de creure... ens ha costat tant que ara que "ho hem aconseguit" no m'ho crec!! jejejeje

5 setmanes

Avui entro a les 5 setmanes d'embaràs. És curiós perquè en realitat estic de tan sols 3 setmanetes però com que es compta des de la darrera regla... doncs sembla que portis més temps... jejejeje

Que com estic? doncs... que no m'ho acabo de creure, sempre tinc la impressió que m'ha de venir la regla i pateixo perquè tot és tan fràgil... però una ha de tenir sempre la ment positiva i pensar que tot tirarà endavant i bé (tot i que costa força)

Va ser una sorpresa inmensa saber que tot havia anat bé i que almenys un dels embrionets s'havia quedat entre nosaltres. La veritat és que si ens punxen, no ens surt sang. El meu home tampoc s'ho acaba de creure, diu que se'n farà pagues quan el/la tingui als braços. Ara com ara el meu cos no ha canviat i sense una panxona, costa d'imaginar-se que allà dintre hi ha una vida gestant-se... jejeje

Intento cuidar-me més, agafar-me les coses amb més calma, menjar més sa (vigilant el tema de la toxoplasmosis) i em trobo prou bé. De fet suposo que és massa d'hora per notar res... només noto aquella sensació premenstrual gairebé tot el dia, tot i que a vegades no la noto i a vegades la noto més: dolor d'ovaris, dolor a les cames... fins i tot (ara fa un parell de dies que no) notava punxades als ovaris de tant en tant, generalment a l'esquerre. A vegades també noto una mica d'agror a l'estòmac, com si hagués menjat alguna cosa que no m'ha sentat prou bé però aquí es queda i jo continuo jalant... jejejeje.

Però, neguitaires!! estic bé: contenta i il·lusionada però amb els neguits de sempreeeee!!! El sr. Gurb ja m'ho va comentar quan ens va donar la bona notícia: "és curiós però a un li fa l'efecte que quan tingui el positiu ja estarà tot, però després comença un altre tipus de patir" i és ben cert!!! jejejejeje!!! però també és veritat que a vegades, quan penso en que ESTIC EMBARASSADA no puc evitar estar pensant en les mussaranyes amb un somriure inmens!!! jejejejejeje!! que sort que no em veu ningú perquè pensarien que estic "lai trum" jajajaja.

Petonets guapíssimes!!! gràcies pels vostres missatges, de veritat!! Elisabet, gràcies pel teu suport i ànims, a veure si tot va bé i el 2012 estem totes dues empenyent un cotxet o dos (perquè també podem tenir bessonadaaaa! jajajajaja). Pachu, gracias también a ti, siempre has sido la luchadora, la que no había tirado la toalla y había conseguido un nene preciosos!!! un modelo a seguir para todas nosotras. Gracias por tus consejos y ánimos. Besitos

Beta 165,88

Hem anat a veure el sr. Gurb a les 7 i no hi havia ningú més a la sala d'espera. Ens ha fet entrar, m'ha demanat com em trobava i ens ha dit que encara no havia mirat els resultats de les meves analítiques d'aquest matí. Ha remenat pel seu ordinador, ens mira i diu amb un somriure impressionant: Positiu!

Ens hem quedat de pedra... jo he començat però "positiu, positiu?? vull dir que això és positiu, no? que és bo, no?" i ell "i tant i tant" i rient!! jejejeje! i el meu home: "però què vol dir això? ara què?" semblàvem un parell d'idiotes però anàvem tan convençuts que ens diria que no havia anat bé, que no acabàvem d'entre que ens estava dient tot el contrari: que ha anat bé i que un dels embrionets s'ha quedat entre nosaltres!!!.

Ens ha dit que mai se sap, que a vegades embrions de molt bona qualitat no s'implanten i que en canvi d'altres com els nostres (flipeu: de qualitat D!!!) lluiten i acaben sortint endavant!!!

No m'ho puc creureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!! només us puc dir que sóc feliç i que us estimo moooolt!!! de totes maneres, tot i aquesta bona alegria, els neguits encara hi són... hem de tenir els dits ben creuats i esperar que tot vagi i bé... d'aquí a dues setmanes el dia 21 he de tornar-me a fer l'analítica per veure com estic de Beta i la primera ecooooo!!!

Bon cap de setmana, neguitaires!!!

Avui ha sortit el sol

Després d'un dia tris i gris, avui el sort ha sortit!!
No estic bé i no estic optimista; tot el contrari, però estic contenta per tres coses:

1. El sol ha sortit i tot es veu d'un altre color i amb una altra perspectiva
2. El meu home és un lluitador, no llença mai la tovallola i tot els entrebancs amb els que s'ha trobat a la vida (que creieu-me que són molts) els ha anat superant. Si els embrionets són fills seus, també trobaran la manera per tirar endavant i sortir-se'n. Embrionets: creiem en vosaltres, lluiteu!!
3. Tinc una amiga blocaire que em dóna un suport incondicional i això no es paga amb diners. Mai m'hagués pensat que algú es llegiria el que escric i que m'ajudaria tant com està fent. Petonets "el nostre somni" i mil gràcies per ser com ets, sé que un dia seràs una mare fantàstica. Y gracias también a ti Pachu que te conectas al bloc desde Argentina y lo lees, aunque esté en catalán. Haces un esfuerzo impresionante y tus palabras siempre son de ánimo y esperanza. Es genial tener a alguién que nos demuestra que no debemos abandonar, que por muchas dificultades que tengamos, se puede conseguir y tú lo conseguiste.

Bon diumenge a tots vosaltres, neguitaires. Entre tots farem que aquests neguits que tenim vagin quedant enrera per donar pas a les alegries.

escric perquè avui ho necessito més que mai

Estic fatal, feta una merda i amb ganes d'engegar-ho tot a la merda. Hem anat a l'hospital per la transferència i el sr. gurb ens ha explicat la situació: el que pintava tan bé de bones a primeres, ara pinta negríssim. Dels sis embrionets que teníem dijous, ens en quedaven tres i d'una qualitat dolentíssima. Resulta que a hores d'ara haurien de tenir entre 6 i 7 cèl·lules i el més bo en té 5, l'altre 4 i el tercer ja ni ho ha dit... Ens ha dit que tenien dubtes amb els biòlegs, que no sabien si valia la pena tranferir-los o no però que ja els teníem, i que nosaltres érem allà... els ha sabut greu fer-nos marxar sense transferir-los. El motiu: la mala qualitat de l'esperma del meu home. Jo he respost molt bé i els òvuls eren de molt bona qualitat, però es veu que van tenir penes i treballs per trobar algun espermatozou que fos mínimament decent per fecundar un òvul. Tot i amb això, els que sí que han fecundat els òvuls no semblen amb energia suficient com per fer una divisió cel·lular correcta. Ens ha comentat que ho podem tornar a intentar amb la meitat dels òvuls fecundats amb esperma del meu home, i l'altra d'un donant!! m'he desmuntant i no he pogut parar de plorar: això que et diguin que MAI podràs tenir fills amb la teva parella és molt dur i jo sóc ploranera de mena i m'he passat tota la transferència amb la llagrimeta... La transferència ha sigut ràpida i sense cap problema, igual com una IA i després m'he hagut d'estar uns 20 minuts en repòs, allà sola amb el meu home que estava súper pansit i amb un sentiment de culpa impressionant. Ell no en té la culpa, jo tampoc; simplement, com a parella sembla que ho tenim molt cru per poder concebre.

El Sr. Gurb súper maco i dolç, m'ha dit que faci repòs tot aquest cap de setmana de pont i que continui amb la mateixa medicació. Que no m'estressi i que el dia 11 de novembre em vagi a fer les analítiques de la beta.

No us podeu imaginar com em sento, bé, segurament una mica sí. Si m'hagués dit que aquest cop ha sortit malament però que a la porpera, que hi ho sap hagués estat diferent. Però clar, ens ha vingut a dir que amb el semen del meu home és pràcticament impossible.

Després, en arribar a casa... m'he connectat al google i he vist que hi ha dones que s'han quedat embarassades amb embrionets de molt mala qualitat, perquè són lluitadors nats i uns campions de la vida!!!

petonets

sis embrionets

Sis com aquest són els que fa dues nits que dormen al laboratori!!

Dimecres em van fer la punció i la veritat és que va anar molt bé. 6 horetes de dejú i cap a l'hospital. Allà ni te n'enteres perquè tanques els ulls quan et baixen al quiròfan i els tornes a obrir quan ja ets al post-operatori!!! Un total de 2h m'hi vaig estar, entre preoperatori, punció i postoperatori. Abans de realitzar-me la punció va venir el sr. Gurb a veure'm i a informar-me que en 10 minuts ja passaria cap a la sala d'operacions. Ni el coneixia amb aquell gorro verd que em duia!!! vaja! i que jo duia!!! jajaja

Un cop realitzada la intervenció, van demanar al meu home que omplís el mític potet, però no hi va haver maneres... Sort que hi ha la mostra congeladaaaaaa!!!! sempre és un descans!! però ell va demanar si podia anar a casa i allà sí que va poder obtenir la mostra!!! ole, ole!!!

El ginecòleg em va dir que havia anat molt bé, que havien extret 14 folicles i que d'aquests havien pogut recuperar un total de 9 òvuls i que això està molt bé perquè l'objectiu marcat era 8-10!!!

Em va dir que continués amb l'àcid fòlic (un cop al dia), omega 3(cada 12 h), que recuperés l'aspirineta (una al dia) i que comencés amb l'utrogestan (200mg cada 8 hores) i Progynova (cada 12h). L'utrogestan serveix perquè els embrions s'implantin bé, i la progynova també, fa que l'endometri continui igual de gruixut i faci de coixinet pels bessons.

A la feina vaig dir que em trobava malament (no sé si s'ho han acabat d'empassar perquè menteixo fatal...) i que no em veia amb cor d'anar a treballar. Ahir ja hi vaig anar i quan hi era, el sr. Gurb em va trucar per dir-me que de 9, 6 òvuls s'havien fecundat!!! això és fantàstic!!!! jejejejeje!! dissabte a les 9.30h ja he de ser a l'hospital, parlarem amb els biòlegs i valorem quants n'implantem, però m'ha dit que normalment se'n posen dos. Tan de bo tot vagi bé i s'implantin bé!!!

Estic contenta per una banda, però preocupada per l'altra; sempre amb neguits i alegries!!! jejejeje. Físicament tinc la panxa feta un rebombori impressionant: em noto els ovaris, una mica com si m'hagués de venir la regla, i estic súper infladaaa! faig una panxa que sembla que estigui embarassada!! jajajaja!

Bon divendres, i bon inici de cap de setmana, que ja el tenim aquí.

Trucada del Sr. Gurb

M'acaba de trucar el Sr. Gurb amb els resultats de les analítiques al davant i diu que tot ha millorat moltíssim i que la punció me la faran dimecres!!! Avui m'ha fet una eco i hi ha vist a l'ovari dret: 4 folicles grans, 3 de mitjans i un de petit; i a l'esquerre: uns 4 folicles de mida mitjana-gran i 4 de petits. No ha fet falta que em prengués el Menopur, ni que utilitzés la segona xeringa de Gonal, ni el segon inhalador del Synarel... per què em va receptar tantes coses aquest cop? suposo que en funció de la resposta de cada cos, augmenten o redueixen la dosi.

Avui he de fer una darrera inhalació de synarel i una última punxada de Gonal (75) i a les 4 AM punxar-me l'ovitrelle!!! No me n'aniré a dormir fins que no m'hagi punxat!!! aprofitaré per fer coses que tinc endarrerides. Demà passat he d'ingressar a quiròfan al migdia, havent estat 6h en dejú. Quan tot hagi acabat, pujarem al laboratori i els biòlegs comentaran la jugada i la quantitat i qualitat d'òvuls extrets!!! 

Aquest vespre, he passat pel súper i he comprat Aquarius!!! visca el hipisme, i el fer l'amor i no la guerra (encara que sigui al laboratori).

a bun in the oven

En anglès hi ha l'eufemisme "having a bun in the oven" (tenir un panet al forn) per referir-se al fet d'estar embarassada. En aquests moment tinc uns quants buns in my oven!!! jajajaja!!! però no pas de manera figurada, si no real. Aquest dissabte després d'una passejada per poblets del sud de França, m'he posat a fer pa. No sé per què me n'han entrat ganes, segurament perquè ja fa més fred, però el cas és que ja el tinc llevat i coent-se... quina oloreta que fa... yam yam!!! candle dinner (per continuar amb el tema anglosaxó) amb pa acabat de fornejar, formatges francesos i un vinet que hem comprat aquesta tarda. I a viure, que la vida són quatre dies!!!

Ahir vaig anar a visitar el sr. Gurb i em va dir que tot marxa bé: tinc 5 òvuls madurant a l'ovari dret, i 6 més a l'esquerre. Em va enviar a fer-me unes analítiques i després em va trucar quan en va saber els resultats. M'ha rebaixat la dosi de gonal (ara només 75), m'ha retirat l'aspirina i he de continuar igual amb el synarel, l'àcid fòlic i l'omega 3. Dilluns, m'he de tornar a fer unes anàlisis i un control i a veure què... diu que entre dimecres i divendres ja em farien la punció!!!!! estic happy!!! happy!!! aquest cop vull ser positiva i pensar que tot anirà bé i si no hi va, doncs ho tornarem a provar, clar que sí!.

He estat llegint per internet consells de dones que han passat per una FIV i aconsellen estar súper tranquil·la i gens estressada. Ho tindré cru perquè sóc força nerviosa (encara que la gent es pensa que són tranquil·la!!!) i últimament vaig molt estressada a la feina i això és una cosa molt difícil de poder controlar. També aconsellen tenir els peus sempre ben calentonets perquè el volum sanguini no se'n vagi a les extremitats i els embrionets quedin "desamparats" i beure molt d'Aquarius!!! he flipat però es veu que les sals minerals són del que es nutreixen els embrions principalment i que, per tant, cal que el nostre cos n'estigui ben ple perquè no passin gana....jejejeje...  Total, que he de tenir una mentalitat súper positiva i mimar-me, perquè si em mino jo, els mimaré a ells.

Bon cap de setmana neguitaires

de punxada a punxada i tiro perquè em toca

Ahir vaig començar amb les punxades. Quina diferència amb el primer dia que vaig intentar administrar-me el Gonal!!! jajajajaja!! una hora intentant-ho i quan el meu home em deia "vinga, que ja et punxo jo" encara era pitjor.... li anava dient "espera, espera, no. noooo!". Al final, em vaig punxar!! i ara com aquell qui inhala synarel!! amb un plis-plas ja tinc la "banderilla" clavada!! jajajaja. Vaig començar amb una dosi de 150!! avui, el mateix; però a partir de demà i demà passat, la rebaixo a 112,5!! El meu gurb particular (el ginecòleg) em va receptar dues capses de Gonal, hauré d'encetar la segona capsa aquesta setmana, ja?? 

Divendres tinc visita amb el sr. Gurb!!! ecografia de rigor i després suposo que empalmarem amb el menopur, si tot va bé, és clar...  De moment, em trobo bé: em noto una mica els ovaris com si la maquinària ja comencés a treballar però, ara com ara, com una rosa!!!!

GURB HA TRUCAT

Sempre que espero una trucada del ginecòleg, me'n recordo de "Gurb", l'extratrerrestre al qui perd la pista Eduardo Mendoza.  Era a la feina quan el meu Gurb particular, el metge, m'ha trucat. Les analítiques han sortit molt bé i diu que tirem endavant amb la FIV. Estic contentaaaaaaaaa!!! i tindré els dits ben creuats perquè tot vagi sortint sobre rodes. Començo amb les punxades dilluns i divendres tindré el primer control ecogràfic. Les dosis que m'he d'administrar són les següents:

- dilluns i dimarts 150 de gonal

- dimecres i dijous 112.5 de gonal

Tot acompanyat del còctel de pastilles (una d'àcid fòlic, dues d'omega 3 i una aspirineta) i del synarel que avui me l'està jugant perquè em noto gairebé com si tingués la regla.

Nanit a tots i a totes, que dormiu bé i somieu amb el que més desitgeu.

ESPERANT UNA TRUCADA...

Avui he anat al ginecòleg però amb un ai al cor inmens ja que aquest matí, en anar al lavabo, he tacat. Tenia dolors als ovaris i fins i tot m'he posat una compresa perquè realment semblava com si m'hagués vingut la regla. L'última regla va ser l'1 d'octubre, no fa ni quinze dies!!. Li he explicat al ginecòleg i m'ha dit que és perfectament normal, que són els efectes del synarel. M'ha fet una ecografia i encara tinc el folícle, sembla que no vol marxar!! hehehehehe! el que passa és que s'ha reduït molt quant a tamany i segurament acabarà fonent-se. Hem quedat que jo em faria unes analítiques per veure si realment és així i que després em trucaria per dir-me si tirem endavant o si posposem la FIV.

Les anàlisis de sang per mirar l'estradiol ja me les he fet. Ara només queda esperar. Suposo que em trucarà cap al tard o bé demà al matí... M'ha explicat com m'he d'administrar el Menopur (que telaaaa!!! amb lo fàcil que és el gonal!!) i m'ha donat les xeringues per punxar-me (aiii!!!).

I aquí em teniu... esperant... sigui el que sigui, serà el millor. Fa uns dies que estic força carregada d'energia positiva. Encara fa bon temps, però jo ja ensumo la tardor i a mi m'encantaaaaa. M'omple d'energia i de ganes de fer coses i ara com ara estic feliç perquè demà ja tornem a tenir el cap de setmana picant a la porta de casa!!!

FIV POSPOSADA??

Avui he anat a la visita de control amb el ginecòleg. Dissabte passat em va venir la regla i ara seria qüestió de ja començar amb el menopur i el gonal, ara bé... resulta que l'ovari dret està perfecte però que a l'esquerre encara hi ha un folicle. Si comencéssim l'estimulació ovàrica ara, el folicle existent creixeria súper ràpid i no deixaria que se'n formessin d'altres... total que s'hauria d'anul·lar la FIV. El ginecòleg m'ha dit que segurament és degut a la medicació (synarel), que és normal i que ens esperem una setmana i si quest folicle s'ha reabsorvit començaríem amb l'estimulació. Si encara hi és... haurem d'esperar un altre cicle...   Vaja... i quan diu un altre cicle deu voler dir dos perquè hauré d'esperar-me un mes a què em vingui la regla, després control i després, al cap de dues setmanes començar amb el synarel i les pastilles un altre cop, esperar la regla i després sí, començar amb l'estimulació ovàrica. Total, que ens plantarem a Nadal!!!! No hi ha mal que per bé no vingui... si més no... estaré més tranquil·la, de vacances nadalenques i sense haver de donar explicacions a la feina... Això si tot va bé... perquè només faltaria que em tornés a passar el mateix aquesta vegada i per culpa d'un folicle ho haguéssim d'aturar tot...

I vosaltres què tal? com va la vostra aventureta personal per tenir fills? vinga, poseu algun comentari i compartim les penes, ok?

Petonets a tots i a totes!!!!

PREPARANT UNA FIV

Dijous de fa dues setmanes vaig anar a visitar el meu ginecòleg. S'ho va mirar tot i em va dir que tot s'ha posat al seu lloc i que en un parell de dies ovularia.

Em va a tornar a explicar en què consisteix una fiv i em va dir que havia de demanar hora per una entrevista prefiv amb els biòlegs del laboratori que faran la punció ovàrica.

Ahir vaig començar el tractament altra vegada. Aquest cop sembla que m'hagi receptat més medicaments que amb les ias. De moment, m'he de prendre:

- 1 pastilla gesta DHA al matí i una altra al vespre

- 1 pastilla gestagyn plus DHA al matí

- 1 pastilla AAS (200mg) al matí

- 1 inhalació de Synarel al matí i una altra al vespre

Ahir també vam tenir l'entrevista amb el biòleg del laboratori. Ens hi vam presentar a les 14h amb la mostra del meu home a punt per ser congelada. Aquesta mostra és per si les mosques, per si el dia de veritat passa alguna cosa i/o la qualitat de l'esperma del meu home sigui molt baixa. En aquest cas, es descongelaria i s'utilitzaria el potet que els vam dur ahir.

En una FIV hi ha tres fases:

- estimulació ovàrica (que és al que m'estic sometent)

- laboratori (que comença quan et realitzen una punció per extreure't els òvuls, els hi injecten un espermatozou i els deixen madurant dos dies al laboratori)

- implantació (passats tres dies des de la punció, s'implanten a la futura mare dos òvuls. Els altres es congelen per si la parella els necessita més endavant). Després de la implantació, la dona ha de fer repòs absolut durant 2 ó 3 dies.

El biòleg parlava de manera clara i entenedora i estava molt atent a totes les preguntes que anaven sorgint. Sembla ser que les probabilitats d'èxit són d'un 30%. No és que sigui una probabilitat per llençar coets, però com a mínim, sembla que tenim més d'un 10% més que amb una ia.

Estic bastant animada. Penso que sortiré de la clínica, si tot va bé, amb dos embrionets ben macos. Serà qüestió de mimar-los, fer-los sentir molt volguts i estimats i estar ben tranquil·la i esperançada. A casa seran súper ben rebuts i seran els companys ideals pel nostre mixu.

Calculo que em vindrà la regla dijous vinent i, conseqüentment, al cap d'una setmana ja començaré amb el gonal. Les puncions amb duraran entre una setmana i nou dies (si em regeixo per la temporització amb les ias). Així doncs, crec que la punció me la faran al voltant del dissabte 15 d'octubre i la implantació cap al dimarts 18 d'octubre. Encara no sé què m'empescaré a la feina.... jejejeje

TORNADA A LA REALITAT

1 de setembre, tornada a la feina, tornada a la realitat. Tot aquest mes d'agost passat me l'he passat de vacances, pensant en el tema, però a mig gas. Avui he tornat a la feina i a més m'ha vingut la regla o sigui que la tornada a la realitat no podia ser més crua. A sobres, no em puc treure del cap el que va passar el cap de setmana passat. Ens vam trobar uns amics i ens van explicar que havien perdut el fill que esperaven, i ja estaven de més de 6 mesos. Lo fort és que jo havia somiat que això passava i ho havia interpretat com un reflex del que m'està passant a mi: la incapacitat de poder gestar... El fet d'haver-ho somiat no hi té res a veure, però em fa sentir estranya... m'imagino pel que deuen estar passant i veig que jo seria incapaç d'encaixar una cosa així. A ells se'ls ve bé, pansits però amb força i sé que lluitaran per tornar a portar el fill que han perdut als seus braços i ho aconseguiran.

Avui m'ha vingut la regla i ho llegeixo com una altra derrota. Ja en van 36, de derrotes. Rercordo els primers mesos d'intentar-ho, les il·lusions de pensar aquest mes em quedo embarassada segur i res, i el següent tampoc i el de més enllà encara menys... fins que ja penses que no passarà mai. Miro enrere i veig la primera IA, que il·lusionada que estava, em pensava que seria dit i fet i que ho aconseguiríem en el primer intent però res... vam continuar amb la nostra tònica d'entomar una derrota rere una altra. La segona IA, tampoc i això que ho vam fer tot millor, més sentit, més aprop l'un de l'altre... però res de res. I ara la propera serà una FIV i estic cagadaaaa perquè si aquesta no va bé, no sé si m'enfornsaré totalment. A més a més, hi ha l'agravant que no ho sap ningú, que no vull que ho sàpiga ningú perquè és una cosa personal, del meu home i meva i ningú ho ha de saber... però què carai diré a la feina per absentar-me'n 5, 6 ó 7 dies???

També em passa pel cap el que l'hi ha passat a la parella que coneixem... i si ens passa també a nosaltres? llavors sí que no me n'aixeco... jo no seria tan forta i em passaria tot el dia plorant i sense ganes de veure a ningú... sóc massa feble i confio poc en mi mateixa.

Ara és el moment per mirar aquest inici de temporada com un inici de molts projectes, entre els quals poder fer realitat el nostre gran somni: tenir un fill/a. No sabem si ho aconseguirem però lluitarem!!!

ESTIU 2011

Aquest estiu és diferent: no sembla estiu. El temps és garrepa amb el sol i generós amb la pluja i tot plegat té més un aire de tardor que no de mesos estivals. El meu home encara no té vacances i jo ja fa unes setmanes que estic de relax total. Estem en tràmits de trasllat i això em té molt ocupada, també aprofito per quedar amb amics que feia temps que no veia i per estar amb la família però no acabo de trobar-me el 100% feliç. Tincs alts i baixos com el temps i em noto cansada, molt cansada, amb poca energia o gairebé nul·la. Em sento com vivint una vida monòtoma i sense emocions però, per altra banda, no faig res per canviar-ho i, fins i tot, em fa mandra fer alguna cosa que surti d'aquesta suposada rutina. Sóc feliç amb el meu home, l'estimo i sense ell una part de mi es fondria però a vegades tinc la sensació que després de set anys d'estar junts ja ens ho hem dit tot. Ja no cal que un digui res, que l'altre ja sap el que li passa pel cap. Una mirada, un gest i l'altre entén el que li balla pel cap a l'altre.

A vegades sembla que res no ens surti bé. El projecte de traslladar-nos pot ser que no acabi quallant i que, al final, haguem perdut calés, temps i energia i ens haguem de quedar allà on vivim ara. El fet d'intentar tenir un fill/a sembla una odissea i allò que és tan fàcil per gairebé tothom (o almenys la gent del nostre voltant) sembla una quimera impossible per nosaltres. Segurament posposarem la fiv per l'octubre perquè el setembre és un mes boig de per si, tenim visites durant una setmana i el meu home també haurà de marxar per feina... ara bé, el mes d'octubre no serà gaire més fàcil: potser també tenim visites i hi ha tot el rotllo d'haver de donar excuses a la feina... Procuro no pensar-hi i inconscientment alimento l'esperança de que potser no em caldrà perquè em quedaré embarassada de manera natural aquest estiu. Que ingènua que sóc!!! si no ho hem aconseguit en tot aquest temps que portem intentant, com ha de sonar la flauta ara?

Per rematar-ho des del divendres que ja començo a tenir els símptomes típics premenstruals (rampes a les cames, sensacions als ovaris, inestabilitat emocional,...) que desembocaran amb la regla cap el dimecres. Això em fa estar trista perquè em torna a recordar que no som capaços d'assolir una cosa tan primària i senzilla com és la funció reproductora.

No tothom ha de ser pare en aquesta vida, mai ha estat la nostra prioritat però ara que en tenim tantes ganes ens adonem que ens hi hauríem d'haver posat abans. Jo cada cop sóc més gran (i ell també, és clar) i estic farta que la gent quan em trobi el primer que faci sigui mirar-me la panxa per veure si estic embarassada o no. A sobre m'he engreixat com dos o tres quilos i, clar, es nota i la gent encara em mira més la panxaaaa... jajajajaja. I jo anar donant la culpa a la medicació... jajajajjaa... però ara que no me la prenc, els quilos hi són igual...

Petonets per tots i totes i envieu-me energia positiva que no us sento la veu de fa molt de temps.

mirant cap a una FIV

Ahir vam anar al ginecòleg el meu home i jo. Em va fer una eco per veure si tot havia tornat al seu lloc després de la IA i sembla ser que sí. Ara bé, el meu ovari dret encara té més folícles dels que hauria de tenir sense estar hiperestimulat, cosa que va fer que ens aconsellés esperar-nos a una altra regla perquè, llavors, tot haurà tornat a la normalitat.

Estic força preocupada perquè ara ja no ens faran la FIV a final d'agost, si no de setembre. Per tant, ja no serà durant les vacances i no sé pas què diré a la feina. A més a més el mes de setembre serà mortal perquè implica estrés d'inici de la feina, el meu home serà fora durant una setmana (que crec que seria la que coincidiria amb la implantació dels embrions) i tindrem visita la setmana de la punció en què hauré d'ingressar un dia a l'hospital. Estic per parlar-ho amb el meu home i ajornar-ho encara més, fins el mes d'octubre perquè no tindrem l'estrés de tenir convidats per casa ni haurem d'estar pendents de la setmana que el meu home serà fora.

Veig aquesta aventura súper llarga amb l'agravant de la gent, de la pressió social i de la colla de tafaners de la feina. Sembla que quan passes la frontera dels 35 no hi hagi volta de full i per nassos toqui embarassar-se. Nosaltres ho intentem des dels 33, tampoc fa tant; i amb ajuda de la ciència fa tan sols uns mesos, des de l'abril.

Ahir li vaig preguntar al ginecòleg si creia que ens en sortiríem i em va dir que sí!!! jajajajajajajaja!! suposo que tampoc ens volia deprimir i va afegir que no tenim cap indici que ens digui que no hagi d'anar bé. Ens va explicar el procediment de la FIV i que disfrutéssim de l'estiu i aprofitéssim qualsevol oportunitat causal. Doncs, vinga, a desconnectar durant les vacances de tot i a viure a tutti pleni l'altre.

res de res

Avui al matí m'he anat a fer les analítiques per detectar la beta i res de res. El meu ginecòleg m'ha trucat cap a les vuit del vespre i m'ha dit que han sortit malament. M'ha preguntat com m'havia trobat, si havia succeït res extrany durant aquests 15 dies... i res que veu que l'esperma del meu home és força correcte i el meu cos reacciona molt bé... el que passa allà dins és un misteri però, teòricament, tindria moltes possibilitats d'embaràs. Ens aconsella una FECUNDACIÓ IN VITRO. Quan em vingui la regla, que serà entre demà i demà passat, farem un control i en parlarem millor. Si ens encaminem cap a una fiv seria a finals d'agost.

Jo m'ho he agafat força bé. sabia que no estava embarassada i notava els mateixos símptomes premenstruals que el cop passat. El meu home, en canvi, s'ha quedat molt ensopit i trist: es pensava rebre bones notícies avui. Ara no hi és però tinc una ampolla de cava a la nevera. L'hi he posat quan ha marxat perquè vull brindar perquè estem junts i ens estimem i això és nostre i sempre ho tindrem. L'estimo i tinc ganes de passar un estiu relaxat amb ell, sense pensar en ias ni fivs ni res de res.

estic trista

Som divendres i dilluns m'he d'anar a fer les analítiques de la beta. Ja tinc dolors premenstruals i els típics dolors a les cames fruit de la retenció de líquids d'abans de la regla.

No sé com ho hem de fer. El ginecòleg ho va fer genial aquest cop i la mostra del meu home havia millorat molt respecte l'anterior. Si tot està bé perquè no em quedo embarassada? dec ser jo que no agafo els espermatozoides bons del meu home...

avui una companya de feina ha portat el seu nen. Preciós. Quines ganes que tinc de tenir-ne un i que lluny que ho veig. a sobres amb la pressió social a sobre i sobretot de la feina que tothom té l'ull posat en mi com a la següent a quedar-se embarassada. jo em faig la boja i dic que em fa mandra i que sóc jove (ja veus! gairebé 36!!) però i tant que em vull quedar embarassada i tenir un fill/a nostre als braços!! no tot és tan fàcil com sembla i en el nostre cas, que acabem de començar tot aquest procés, ho veig negríssim...

de bloc a bloc i tiro perquè em toca

Des del meu bloc he clicat l'opció "bloc següent" i he anat a parar a un espai de fotografia. Us enganxo una foto que m'ha encantat i que espero que ens porti bona sort a tots nosaltres.

SEGONA IA

Vaig tornar a encetar el tractament per a una inseminació artificial el 27 de maig (còctel de pastilles i synatrel). Des del dissabte 11 ja m'estic punxant amb el gonal i ahir vaig tenir control amb el metge. Les analítiques van sortir bé i sembla que tinc 8 folicles de totes mides madurant. El metge em va dir que reduís la dosi del gonal i que passés de 75 a 37.5. Demà divendres m'he de tornar a fer unes analítiques i passar per la seva consulta a fer-me el darrer control. El ginecòleg diu que tot marxa bé i que a aquest ritme calcula que em faran la IA entre dilluns i dimecres.

No sé com anirà tot plegat, no em vull fer il·lusions. El problema és bàsicament la feina d'un i altre. El metge m'ha de visitar a hores que jo tinc feina i pateixo per l'excusa que posaré a la feina per no anar-hi durant un parell de dies. I ell també haurà de demanar festa i de la manera com estan les coses qualsevol excusa és bona per acomiadar-te.

Anímicament estic bé. No penso gaire en el tema. L'altra vegada estava súper atenta a les pastilles i els seus efectes, a punxar-me exactament a l'hora que tocava, a les reaccions del meu cos... i ara el dia a dia no em deixa pensar en tot això. Tinc un familiar proper passant un procés de malaltia complicat i que requereix estar-hi ben aprop i donar-li suport i, a més a més, estem de semi mudança i les poques estones lliures les passem en el lloc nou, intentant deixar-lo ben maco.

El meu voltant només fa que omplir-se de gent embarassada i que acaba de parir. Ho porto bé i m'encanta tocar les panxones de les dones embarassades. Tot plegat és tan màgic que sembla impossible que allà dins s'estigui gestant una personeta amb tota una vida per endavant. Tinc moltíssimes ganes de poder-ho experimentar nosaltres algun dia i viure la meravellosa aventura de ser pare.

Desitgeu-me sort....

L'ÚLTIMA IA I DESPRÉS FIV

Fa dies que no us dic res és perquè tampoc tinc resposta vostra i a vegades em dóna la impressió que escric per les parets. De totes maneres, sé que aquest blog té visites i espero que aquest quadern de bitàcola pugui servir  d'ajuda a persones que es troben en una situació semblant a la nostra.

Per on començo? aquest dijous vaig tornar al gine i em va fer una eco. Em va dir que la naturalesa és sàvia i que tot havia tornat al seu lloc. Vam parlar una mica del tema sentiments i emocions i em va demar què volia fer. NO sabia per on anava i li vaig dir que no sabia què s'acostumava a fer en aquests casos. Em va dir que ell tornaria a intentar una altra IA, que el meu cos respon molt bé al tractament i que el semen del meu home és prou decent. Em va tornar a injectar amb aquell peculiar optimisme del seu. I em vaig atrevir a preguntar-li que si no anava bé aquesta segona IA després què. Em pensava que em diria queuna altra i que si aquesta tampoc anavabé, doncs una altra. Però, no; em va dir que després intentaríem una FIV (mare mevaaaa!! però segons com, millor; deu ser dolorós però com a mínim surts embarassada de la consulta!!! la part difícil és mantenir els embrions a dins, pobrissons!!! i quina tortura psicològica que deu ser.... no deus gosar ni anar al wc, per si de cas!!!

Més val no pensar-hi gaire i viure el moment, anar improvitzant sobre la marxa. Ara torno a començar amb la medicació el dia 27 de maig (còctel de pastilles). Quan hem vingui la regla he de continuar amb la mateixa dosi de fàrmacs i trucar-lo per demanar hora. A partir d'aquest punt, ja em començarà a monitoritzar i ja començarem amb el Gonal i finalment l'ovitrelle. Em noto un pèl més relaxada perquè ja he passat per tot aquest procés abans i per tant no em sento tan perduda com abans. Potser tindrem sort. Segurament serà a finals de juny quan m'ho tornarà a fer. Potser coincideix amb la nit més màgica de tot l'any, Sant Joan.

AVUI ÉS UN DIA FANTÀSTIC

Estic contenta i feliç perquè estic amb la persona que realment estimo. Ahir vam passejar i riure moltíssim. Feia dies que no estàvem tan bé perquè conscient o inconscientment el meu cap només pensava en la IA. Ara que estic a l'espera de la segona em sento lliureeeeeeee... hehehehe. La meva mare em va dir aquesta setmana "no és feliç qui més té sinó qui menys necessita" i és ben cert. Per ser feliç fa falta ben poc. Tenir un fill o filla seria la cirereta que endolciria el nostre pastís però ara com ara cal que en disfrutem sense perquè tot i així és mmmmmm! yummy!

Bon diumenge, neguitaires!!!

TORNEM A COMENÇAR

Dijous va ser un mal dia, estava trista i ho veia tot negre, massa negre. Divendres vaig decidir que l'actitud hi fa molt i que per aconseguir una cosa sempre hi ha entrebancs i que no és fàcil arribar a tenir allò que realment desitgem.

És curiós però el dijous, quan feia temps per anar a veure el gine i tenir els resultats, em vaig trobar amb una coneguda, que qualificaria d'amiga. És una dona d'uns 60 anys, optimista, vital i plena de vida. No sé perquè però em va dir que a la vida no val la pena capficar-se per tonteries perquè quan arribes a una edat t'adones precisament que aquells neguits eren precisament això tonteries i que aquests patiments t'havien tapat coses bones. També em va dir que a la vida tot arriba i ve. Serà bruixota? jejejeje.

També durant aquesta setmana, he sentit l'expressió "el no ja el tenim, lluitarem per un sí" i és així com ens hem de sentir. No ens hem de compadir o desitjar el que tenen els altres, hem de saber el que volem i fer tots els possibles per aconseguir-ho.

També m'he adonat que el meu home també pateix i que si em veu trista, ell s'enfonsa. A les penes, punyalades o tal com diu una altra dita "les penes amb pa i formatge són de millor passar". Doncs per començar, de penes cap perquè estem treballant per aconseguir els nostres somnis i en les dificultats d'aquest procés un somriure i prendre'ns la vida amb alegria ens ajudaran a tenir més energia per encarar noves situacions dificultoses.

Endavant, parelles! avui el dia està molt ennuvolat però us envio un sol ben gros i ben brillant perquè ens il·lumini els cors sempre.

Per fi ha arribat l'esperat 5 d'abril.

tota la setmana me l'he passat somiant que tenia una panxa de 6 mesos, que em venia la regla,... m'he estat imaginant la cara que posaria quan el ginecòleg em digués que la IA no havia anat bé. Respondria amb optimisme i ganes de tirar endavant i intentar-ho les vegades que fes faltes. Fins i tot contemplava la remota possibilitat que hem digués que havia anat tot bé i que estava embarassada. només imaginant-m'ho se m'il·luminaven els ulls i semblava que em mirés el món i la vida amb una il·lusió que m'omplia de vida.

Avui m'he anat a fer l'analítica de la beta i ha sortit un 0,50.... quan estàs embarassada apareix amb un 100... i aquest mig punt és una pura interferència o contaminació de la mostra. El ginecòleg m'ho ha dit i no he pogut evitar que em saltessin les llàgrimes i que no pogués pràcticament ni parlar perquè se'm tallava la veu. M'he quedat sorpresa d'aquesta reacció perquè, sincerament, tenia gairebé la certesa que no aniria bé... més que res perquè ja tenia dolors als ovaris com si m'hagués de venir la regla i tot. Ell s'ha portat genial, intentant animar-me i a mi em sap greu no haver sigut suficientment forta per haver reaccionat d'una manera més madura i civilitzada.... voldria ser diferent però sempre acabo trencant-me.

El ginecòleg m'ha dit que aquestes coses passen però que hem de mirar el costat bo:  el meu cos ha donat una molt bona resposta al tractament i tot apuntava de manera molt esperançadora. Ara bé, un 20% és només un 20%. Potser tindrem sort a la propera...

La veritat és que us enganyaria si us digués que estic bé perquè no n'estic gens. Em plantejo si això algun dia acabarà anant bé i em sap greu que tot es regeixi per un joc purament d'atzar. Sempre he tingut mala sort en loteries i sortejos i veig que el fet de quedar-se embarassada es redueix a això. M'imagino que quants més números comprem, més opcions de premi tindrem...

Ara m'ha dit que he d'interrompre la medicació, esperar a que em torni a venir la regla i trucar-lo per fer una ecografia i veure si tot està bé. Després decidirà si puc començar el tractament per una altra IA inmediatament o convé esperar... Sé que moltes de vosaltres heu hagut de passar per aquest procés moltíssimes vegades, necessito sentir la vostra veu, de veritat.

Gràcies per llegir-me en un dia tan trist com avui

Bon cap de setmana

Ja som divendres i ja fa una setmana de la IA. Una setmaneta més i ja sabrem si sí o si no. És curiós però no tinc la sensació d'haver-me fet una IA, sembla com si hagués anat al ginecòleg a una visita rutinària... Avui no em trobo gaire bé, em sembla que estic incubant una mena de virus estomacal que em fa tenir una mica de vertígen. Això, o els efectes de l'utrogestan que he llegit que produeixen marejos i vertigen.

Tot i que sé prou bé que segurament no haurà anat bé la IA, m'entristeix pensar que em tornarà a venir la regla i que, per tant, haurem de començar tot el procés una altra vegada. Segurament això farà riure a molta gent perquè en general és a partir de la tercera IA que les parelles comencen a tenir èxit.

Tinc dolor d'ovaris semblants als premenstruals i un cansament generalitzat, produït per aquestes pastilles i aquesta incertesa em produeix un lleuger neguit. Més val no capficar-se, no pensar i viure i fer-ho amb alegria i amor.

Bon cap de setmana, internautes

BON SANT JORDI A TOTS/ES

Aquest any, Sant Jordi cau en dissabte i envoltat de bunyols, tortells, i mones de pasqua. Serà un Sant Jordi extrany però festiu. Aprofitem doncs, si el temps ho permet, per passejar amb qui estimem.

Avui el meu drac particular m'ha regalat una rosa enllaunada. L'he d'anar regant i en 20 dies naixerà una rosa.

Esperem que fer nèixer una rosa sigui el primer pas per ser capaços de fer nèixer un/a drac petit/a ben aviat.

Els millors desitjos per tots vosaltres, internautes, us els envio enllaunats.

SEX AT THE LAB

Avui ha tingut lloc la meva primera IA i no sé com ho definiria tot plegat. M'he llevat d'hora i he estat feinejant tot el matí, fins i tot he pintat unes parts d'una habitació que feia un parell de dies que havia emmacillat. A les 12 ha arribat el meu home amb l'estrés que comporta saber que has d'omplir un potet en menys de mitja hora i que ho has de fer més bé que mai. El pot s'ho omplert però la mostra ha estat mínima... Corrents se n'ha entornat a la feina però abans m'ha deixat a la clínica.

He deixat el potet i al cap d'una hora hi he tornat per fer la IA. L'hora d'espera ha estat horrible, per dins del meu cap només feien que passar cabilacions sobre el potet del meu home. M'imaginava que ens dirien que no n'hi havia prou i que s'hauria de cancel·lar la sessió, que directament m'enviarien a Fecundació Artificial (cosa que ja em veig a venir que haurem de provar a la llarga o a la curta),... Me n'he anat de botigues, però passava per les botigues com aquell que passa carrers, sense mirar les peces de roba... jejejeje

Poc abans de les 2, he tornat a la clínica on m'he hagut d'esperar una mitja horeta. Allà hi havia una parella que també s'eperava i jo sola. M'hagués agradat que fos amb mi en un moment tan important però cadascú té la feina que té i, per altra banda, potser en d'altres ocasions s'ho podrà combinar millor.

La infermera m'ha cridat i m'ha portat a l'habitacioneta on m'han fet la IA. Més petita del que em pensava i amb pocs aparells. Em pensava que el procediment seria més complicat però és senzillíssim: t'introdueixen una cànula i avall va!! jejejeje! després et tenen reposant estirada 10 minuts.

He parlat amb el metge sobre la mostra i m'ha dit que estava dins dels límits, que menys ja hagués estat massa poc i que el que compta no és la quantitat, sinó la qualitat... el que passa és que la qualitat tampoc és que sigui excel·lent... jejejeje

I ja està fet, ara m'he de subministrar utrogestan 200 dues vegades al dia i continuar amb el còctel de pastilles (AASS,...). Ara cal esperar, el dia 5 de maig m'he d'anar a fer unes analítiques i visitar el meu súper gine. Avui estava radiant!!! súper optimista i enèrgic!!! m'ha dit que sempre s'ha de tenir un punt d'optimisme i, malgrat no confio gens en quedar-me embarassada, crec que té raó perquè l'esperança és l'últim que s'ha de perdre. 

Esperant les 3AM

Són dos quarts de dues, falta una hora i mitja perquè m'administri l'ovitrelle. He decidit no anar a dormir, simplement quedar-me mirant la TV, planxant i surfejant per internet fins que em donguin les 3.

I aquí estic, fent temps...

Nanit internautes, un cop m'hagi punxat saltaré al llit a fer una bona zzzz

NOTICIES DE GURB

Deu fer poc més de mitja horeta que el meu súper gine m'ha trucat. Les analisis estan fantàstiques i sembla que l'ovulació serà aviadet. De fet, m'ha dit que aquest dijous em fan la IA!!! quins nervis!!

He de continuar amb les pastilles, el synarel i la mateixa dosis de gonal fins dimarts. La nit de dimarts a dimecres, a les 3 AM m'he d'injectar l'ovitrelle!!!. Dimecres i dijous només hauré de prendre les pastilletes i dijous serà el gran dia!!!

Si no va bé, confiarem en el segon o en el tercer o en el... intent!! que hi ha més dies que llonganisses! clar que sí!

SIN NOTICIAS DE GURB

Sin noticias de Gurb és una novel·la d'Eduardo Mendoza on el protagonista no sap on s'ha ficat un extraterrestre que es diu Gurb, no en té notícies. Així és com em sento... Avui m'he anat a fer la segona analítica i no sé què he de fer ara... El gine va dir que em tucaria avui al vespre per dir-me si he d'augmentar la dosi de gonal i quan l'he d'anar a veure...

Estic una mica desanimada perquè em pensava que la IA me la farien entre avui i demà passat però veig que això tira per llarg i que... no sé com acaba de funcionar tot plegat. Veig que acabo de començar una aventura que segurament tindrà molts capítols. Tot just sóc al capítol número 1, tota la resta era només el pròleg! jejejeje

Aquest cap de setmana he sabut que un amic meu serà pare. Estic molt contenta per ell perquè és un paio genial i sempre hi he tingut un bon rotllo impressionant. Però també em pregunto perquè tothom del meu voltant no té cap tipus de dificultat en aquest tema i jo sí. Després reflexiono un pelet més i penso que així no en trec res, que hi ha qui es treu el carnet de conduir a la primera i qui ho fa a la segona, tercera... Bé, jo em vaig treure el carnet de conduir a la tercera, que és quan va la vençuda!! jajaja. Cadascú té el seu ritme i tothom funciona diferent i jo sempre he sigut força rarota per no parlar del meu home!! hehehehe!!! o sigui que celebrem que fugim de la norma i que sabem viure feliços amb el poquet que tenim.

LA MEVA PRIMERA IA

8 de març: primera visita al gine. Es mira les proves i m'explica com funciona la IA.

9 de març: regla

18 de març: em recepta la tira de medicaments

• Synarel inhalador 
• Gonal F
• AAS 100mg
• Gestagyn Plus (Omega 3)
• Gesta DHA (àcid fòlic)
• Ovitrelle 250 mg
• Utrogestan 200mg

28 de març: començo el tractament

• Gestragyn un cop al dia
• Gesta DHA un cop al dia
• ASS un cop al dia
• Synarel inhalador (dues inhalacions al dia)

5 d'abril: regla

12 d'abril: visita amb ecografia. Mira els folicles que tinc, els medeix i em diu que segueixi el següent tractament:

• continuar amb el ASS, Gestragyn, Gesta i Synarel tal com feia
• començar amb el GONAL F (una injecció de 75ml al dia)

Horrorós!!! jejejeje... sóc súper aprensiva i vaig trigar una hora a llançar-me a clavar-me l'agulla. Totalment indolor, us ho asseguro. Si us heu d'aplicar el GONAL F no costa gens: l'agulla entra soleta i ni es nota, no surt ni sang!! Al cap d'una horeta o així et comences a notar els ovaris, tal com si tinguessis la regla. El Gonal serveis per fer madurar els folicles.

15 d'abril:

• Analítica al matí
• Visita de control a la tarda: ecografia on es veu que en un ovari tinc tres folícles petits i dos de grossos i en l'altre la tira i de totes mides!! ole ole!! el gine diu que la medicació està funcionant.
• Trucada del gine a la nit on em diu que les analítiques han sortit bé, que dilluns em faci una altra analítica i que em trucarà per veure si hem d'augmentar la dosi de gonal f.

I aquí estic, demà és RAMS i suposo que em faran la inseminació a finals de la setmana vinent o principis de la següent... La veritat i parlant amb sinceritat: no hi confio gaire... no puc dir gens perquè sempre tenim l'esprança però he llegit que la majoria de parelles no tenen èxit fins el tercer o el quart intent!! jejejeje