dijous, 21 d’abril del 2011

SEX AT THE LAB

Avui ha tingut lloc la meva primera IA i no sé com ho definiria tot plegat. M'he llevat d'hora i he estat feinejant tot el matí, fins i tot he pintat unes parts d'una habitació que feia un parell de dies que havia emmacillat. A les 12 ha arribat el meu home amb l'estrés que comporta saber que has d'omplir un potet en menys de mitja hora i que ho has de fer més bé que mai. El pot s'ho omplert però la mostra ha estat mínima... Corrents se n'ha entornat a la feina però abans m'ha deixat a la clínica.
He deixat el potet i al cap d'una hora hi he tornat per fer la IA. L'hora d'espera ha estat horrible, per dins del meu cap només feien que passar cabilacions sobre el potet del meu home. M'imaginava que ens dirien que no n'hi havia prou i que s'hauria de cancel·lar la sessió, que directament m'enviarien a Fecundació Artificial (cosa que ja em veig a venir que haurem de provar a la llarga o a la curta),... Me n'he anat de botigues, però passava per les botigues com aquell que passa carrers, sense mirar les peces de roba... jejejeje

Poc abans de les 2, he tornat a la clínica on m'he hagut d'esperar una mitja horeta. Allà hi havia una parella que també s'eperava i jo sola. M'hagués agradat que fos amb mi en un moment tan important però cadascú té la feina que té i, per altra banda, potser en d'altres ocasions s'ho podrà combinar millor.

La infermera m'ha cridat i m'ha portat a l'habitacioneta on m'han fet la IA. Més petita del que em pensava i amb pocs aparells. Em pensava que el procediment seria més complicat però és senzillíssim: t'introdueixen una cànula i avall va!! jejejeje! després et tenen reposant estirada 10 minuts.

He parlat amb el metge sobre la mostra i m'ha dit que estava dins dels límits, que menys ja hagués estat massa poc i que el que compta no és la quantitat, sinó la qualitat... el que passa és que la qualitat tampoc és que sigui excel·lent... jejejeje

I ja està fet, ara m'he de subministrar utrogestan 200 dues vegades al dia i continuar amb el còctel de pastilles (AASS,...). Ara cal esperar, el dia 5 de maig m'he d'anar a fer unes analítiques i visitar el meu súper gine. Avui estava radiant!!! súper optimista i enèrgic!!! m'ha dit que sempre s'ha de tenir un punt d'optimisme i, malgrat no confio gens en quedar-me embarassada, crec que té raó perquè l'esperança és l'últim que s'ha de perdre. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comparteix tots els teus neguits i alegries amb tots els blocaires...