dilluns, 6 d’agost del 2012

ORIOL

Ja fa tres setmanes que l'Oriol va nèixer i la veritat és que m'han passat tan ràpid que sembla que és ahir que em posava de part.
Comencem pel principi, doncs. Vaig començar a tenir dolors menstruals un dia al matí que em van durar tot el dia. A la tarda ja tenia contraccions però molt indolores i irregulars, per tant, no en vaig fer cas. La cosa va anar a més, però ens vam esperar a tenir-ne cada cinc minuts, d'un minut de durada i durant més d'una hora per anar a l'hospital. Vaig despertar el meu home, em vaig dutxar i vam anar passejant cap a Nostra Senyora de Meritxell. Ens havíem d'anar parant a cada contracció perquè cada cop em feia més mal. 
Un cop a NSM, ens van portar a la nostra habitació i ens van dir que passades dues hores vindria la llevadora perquè encara em faltava dilatar bastant. Jo ja no podia, quin mal!!!! quin mal!! i passada una hora li vaig dir al meu home que fes venir algú però que em donguessin algun calmant o drogues directament perquè aquell dolor no es podia soportar. Va venir la llevadora i em va dir que ja estava de 4 cm i que ja em podien posar l'EPIDURAL. La veritat és que admiro aquelles dones que són capaces d'afrontar un part natural, jo no vaig poder, bé... no m'ho vaig ni plantejar!! jejejeje! Tenia clar que em volia estalviar el màxim de dolor possible. 
Ens van baixar a quiròfan i em van posar l'epidural. Fa una mica de respecte perquè estàs amb contraccions molt seguides i et diuen que no et pots moure... sé que agafava la mà a la llevadora súper fort... una mica més i la deixo sense mà!! pobreta i que macaaaa!!! A partir d'aquí vaig dilatar súper ràpid i en una horeta ja estava de més de 8cm!!! van trucar el meu súper GINE, el Dr. Young i va venir de seguida. Va entrar optimista i feliç com sempre i en veure'l vaig saber que tot aniria bé!! i efectivament, en 20 minuts ja se li veia el caperronet i empenyent un parell de cops més ja va sortir l'ORIOL!!
Sé què empenyia amb els ulls tancats i que només volia que sortís. El Dr.Young anava parlant i m'anava explicant com anava tot però ni me l'escoltava. El meu home era al darrere, aguantant-me l'esquena perquè pogués empènyer bé. Quan va sortir com que estava amb els ulls tacats no me'n vaig ni enterar fins que no em van dir "miraaa, qui tenim aquí" i me'l van posar sobre el pit i vaig al·lucinar perquè no tenia la sensació que hagués sortit. Era preciós!!!
Després se'l van endur a la taula del darrere per fer-li les proves aquelles APGAR (va treure un 9-10!!) i mentrestant vaig expulsar la placenta (no me'n vaig ni enterar) i el gine em va cosir els punts. Res, superficials i ni me'n vaig sentir.
Un cop a l'habitació el meu home i jo no podíem parar de mirar-nos-el... quina cucada i que petitonet i com podia estar dins la meva panxa??? El dia el vam passar molt bé, suposo que el nen també estava cansadíssim, que això de nèixer ha de ser molt heavy.Però la nit.... brrrr... no vam dormir gens.
Dos dies vam estar a l'hospital i cap a casona i la veritat és que he estat força fluixota i encara hi estic. Al principi no entens què li passa al teu nen, per què plora? té gana? si fa poc que ha menjat! s'ha fet caca? si li acabem de canviar els bolquers!! té mal de panxa? té calor? et sents impotent i si a sobres tens problemes donant el pit ja ni t'explico. 
De seguida vaig tenir molèsties. La llevadora em va donar una crema per prevenir les clivelles però res de res... les clivelles van sortir i de quina manera!!! que si purelan, que si oli de mosqueta però res de res... cada cop pitjor i per rematar-ho mastitis!!! ara estic controlant el tema i em sap greu però li dono molt poc el pit directament a l'Oriol. Em trec la llet amb un tira llets i li dono amb biberó. També li dono una ajuda amb llet per a lactants perquè diria que tinc poqueta llet i per això plorava tant els primers dies. Ara va més tip i dorm més... jejeje.
Vaig començar el blog explicant les aventures i desventures per a quedar-me embarassada. Quan ho vam aconseguir no m'ho creia i diria que encara el dia abans del part no acabava de ser conscient que estava embarassada!! sóc així de rara, jo!! El blog també m'ha servit per posar sobre el "paper" els meus neguits i alegries setmana a setmana durant la gestació de l'ORIOL. Ara ja el tenim a caseta amb els seus plors però també amb les seves tímides rialles!!! és una cucada i només nosaltres sabem el que ens ha costat aconseguir el somni que és precisament ell. Ara que ja ha nascut, poso punt i final a aquest diari de camp però em poso de deures obrir un blog amb les aventures i desventures d'un mare amb L de novata!!!

Gràcies a tots/es vosaltres, neguitaires. Gràcies per acompanyar-me no durant 9 mesos si no durant un any i mig!!! heu compartit amb mi els moments d'alegria però també els de més profunda depressió! sense vosaltres, sens dubte, aquest llarg camí hagués estat molt més costarut. Només penseu una cosa, si jo (patata al màxim i amb tota la mala sort del món) ho ha aconseguit: VOSALTRES TAMBÉ!! no us canseu de lluitar perquè qui persegueix els seus somnis, continua viu i un dia aconsegueix fer-los realitat!! 

Us estimo!!


divendres, 13 de juliol del 2012

39 setmanes (9 mesos!!!)

Una setmaneta més i, si el nostre petitó es decideix, ja el tindrem aquí. Els sentiments que experimento són força estranys: per una banda tinc ganes de tenir-lo entre els meus braços, però per altra, el part em fa por i em plantejo si me'n sortiré com a mare. Suposo que és normal i que tothom es troba en una situació similar a la meva pocs dies abans del part.
Ara començo a tenir dolors menstruals molt suaus, sobretot a la nit. De tant en tant potser alguna punxadeta a la vagina de poca intensitat i també, a vegades, alguna goteta de sang a les calcetes. Ho he comentat a la llevadora i m'ha dit que res de res, que fins que no tingui contraccions o trenqui aigües no he d'anar a l'hospital. Les gotetes de sang creu que poden ser degudes a que ja hagi començat a dilatar una miqueta i algun capilar s'hagi trencat. El que està clar és que el meu cos ja s'està preparant per parir, el que no tinc tant clar és si realment estaré prepararda... jajajaja
Més val no pensar-hi i quan arribi el moment encarar la situació de la millor manera possible: relaxada, contenta perquè el nostre fill està a punt de nèixer i sense por. Els neguits i les alegries sempre van juntes i ara més que mai: estic contenta però neguitosa alhora!! jajajaja
Aquesta setmana he estat força aixafada. Tinc més molèsties, més mal d'esquena i més ganes d'orinar. Noto el nano que m'apreta la bufeta, sobretot quan camino. I a les nits m'he de llevar unes quantes vegades per anar al wc!! a part d'això dormo la mar de bé... i encara dormiria millor si no fes tanta xafogor.
Me'n vaig a perdre'm en una dutxa relaxant!! mmmmm!!! quedaré com nova! després aniré a comprar fruita, molta fruita i quan torni em menjaré mig meló!!! jajajajajajajaja!!!

Arreveure, neguitaires!! desitgeu-me tota la sort del món i aquella frase que he sentit tant durant aquest darrer més: "que tinguis una hora ben curta". Potser la propera entrada d'aquest blog ja serà amb el nostre menut amb nosaltres. Només desitjo que tot vagi i que el nostre vailet surti sa i guapíssim com son pare!!! jajajajajaja

 

dijous, 5 de juliol del 2012

38 setmanes

Ens estem acostant al final (o el principi) d'aquesta llarga aventura... jejejeje. Amb 38 setmanes el nostre petitó ja està a punt per nèixer i en qualsevol moment pot iniciar The great scape!!
El ginecòleg diu que el nano ja mira cap a la sortida però que encara no està encaixat. Creu que trigarem un parell de setmanes encara a poder-lo tenir en braços. De fet, ja és el que toca, d'aquí a 15 dies estarem de 40 setmanes i sortiré de comptes.

No penso gaire en el part perquè no me'n sento capaç. Evidentment, el nostre cigronet ha de sortir i sortirà; i a més a més, tothom se'n surt i repeteix l'experiència!! jejejeje. El que passa és que no acostumo a portar el tema del dolor gairebé i em fa por posar-me histèrica, plorar i veurem totalment incapaç d'encarar la situació. Les contraccions fan mal, molt mal i tinc clar que he d'intentar estar relaxada i no negar el dolor, sinó distreure'm... jejeje... amb la respiració i el que pugui. Hauria d'estar practicant el tema de la respiració i els exercicis d'esquena i elasticitat a diari però la veritat és que no ho he fet ni un sol dia, només em cenyeixo a les classes prepart i clar, no n'hi ha prou.

Pel que fa al massatge perineal només l'he fet un dia. Vaig comprar l'oli de mosqueta tota convençuda i vaig començar a la setmana 35. El meu home s'hi va esforçar moltíssim però ho vaig trobar força incòmode. Sé que és necessari i que pot evitar una epistomia o, si més no, si s'ha de fer el tall sempre és més petit perquè la zona està més treballada i és més elàstica. Des d'aquell dia no hem tornat a trobar el moment:  arriba tard rebentat de la feina, la calor que fa tampoc convida a enguentar-te amb oli de mosqueta, jo busco qualsevol escusa per posposar-ho... i la veritat no sé perquè... he intentat donar-me aquest massatge a mi mateixa un parell de vegades però és pràcticament impossible: massa panxa i postura súper incòmode... Total que o mi poso ara o ja no m'hi poso. 

http://www.betbebe.es/blog/?p=247

Res, que després de llegir un parell de fòrums i consultar la web de la que us he posat l'enllaç veig que és altament recomenable i que tan debó hagués començat abans. Vaig a dedicar-me una dutxa i després a fer-me el massatge... a veure si me'n surto.

Petonets "neguitaires"

dimecres, 20 de juny del 2012

36 setmanes

Quina calor que fa!!!! brrrrrrrrrrr!!!
No sé si tothom la nota com jo, o és el fet d'estar embarassada que em fa notar-la encara més. La qüestió és que tinc una calor impressssssionant i que em costa molt dormir a les nits. Ahir, vaig engegar el ventilador i tot però tens aquella sensació de suor que fa que se t'enganxin els llençols i que és tan incòmode.


M'estaria fent dutxes tot el dia, però el curiós és que quan en surto ja torno a estar tan acalorada com abans!!! brrrr

36 setmanes!!! una setmana més i si el vailet decidís sortir ja no es consideraria prematur, si no embaràs a terme!!! 

Ja fa prop d'un mes que vaig a les classes prepart i n'hi ha que estan bé i d'altres que no tant. Els temes que hem tocat són la lactància, les cèl·lules mare, el part, el postpart i les cures del nadó. Sempre s'aprèn alguna cosa nova i més encara si s'és mare primerenca com jo, que no en tinc ni idea i veig que se'm desplega davant meu un món que desconec totalment.

Epidural sí o no? tinc clar que sí!!! jajajajaja! que tot el dolor que em pugui estalviar, doncs millor que millor que de patiment ja n'hi haurà hagut prou. És curiós però cada dona que ha parit et parla d'una experiència diferent en el part. Totes diuen que agafar el nen/a en braços és el millor que els ha passat a la vida i tinc unes ganes impressionants de tenir el meu menut entre els meus. Lo fumut és que abans de poder-li tenir s'ha de passar per la fase de dilatació, l'expulsió i, després, quan ja sembla que s'ha acabat tot, l'expulsió de la placenta que és una cosa no gens agradable a la vista. jejejeje.

La qüestió és: si les altres poden, jo també. La meva llevadora diu que el que està clar és que el nen ha de sortir i que si no es pot d'una manera, es fa d'una altra, que sempre acaba sortint i que avui dia la medicina ha avançat molt. També ens diu que un part mai ens ha de traumatitzar i que, encara que arribem amb la idea d'un part natural, si ens notem esgotades i que ja no podem més, no passa res per rectificar i cridar. "EPIDURAL!!"

Encara em trobo bé: em refereixo que vaig tirant, que si no fos per la panxa no em recordaria que estic embarassadaaaa... jajajaja!! la història és la calor, si no fos per la calor estaria com una rosa però això sí que m'aixafa i em deixa KO. Però res, vaig a treballar, torno, dino i em clavo una migdiada de les mítiques!!! mmmmmmmm!!! I love siestaaaa!

Doncs, vinga neguitaires!! us convido a migdiejar!!! Petonets màgics de Sant Joan per a tots vosaltres.



dissabte, 2 de juny del 2012

33 setmanes

Calor, calor i més calor. Tota la roba em queda enganxada i tinc una sensació de pesadesa que no em deixa tirar ni pensarrrrrrrrrrr!! jajajaja. Només estic bé sota la dutxa... és genial perquè quan l'aigua cau a la panxona, a vegades, el menut també es mou. Deu notar una mena de massatge que li deu fer pessigolletes.
Vaig anar a visitar el Dr. Young i el Mr. ja està mirant cap avall!!! ja ha fet la tombarella que em deia que havia de fer. M'agrada sentir-lo moure's sobretot quan estic al llit a l'hora d'anar a dormir. Em dóna tranquil·litat, però, a vegades, hi ha nits en què ja deu estar zzz i no mou ni un dit. Llavors em comencen a entrar paranoies i només faig que voler-lo despertar... no paro fins que no noto un copet que deu ser ell en plan "Mamaaaaaa! deixa'm dormirrrrrrrrrrr!!!".
Les classes prepart m'estan decepcionant força... la part en què la comadrona ens fa fer exercicis està molt bé, fins i tot si és ella la que ens explica coses és fantàstic, però quan bé algú extern (que és pràcticament sempre) a fer una xerrada és penós. Potser em passo amb aquesta paraula però és que sembla que quan parpallegin apareguin $$$. Són persones d'associacions o organismes (evidentment, privats) que vénen a xerrar d'un tema que seria prou interessant si no et passessin la targeta del seu centre o mostres de les cremetes que venen etc. Tinc la sensació d'haver-me apuntat a un d'aquells viatges que, aparentment, són barats i atraïents perquè et regalen 5litres d'oli d'oliva i un lot de paelles però que has d'aguantar xerrades inacabables on et volen endossar de tot. jajajajaja. I qui hi va a aquestes excursions? només pensionistes amb tot el temps del món per entomar les menjades de coco que els endossen i amb l'excusa sempre a punt d'una pensió mínima que no els permet adquirir les magnífiques ofertes que els proposen.
La setmana vinent ja no sé ni de què va la xerrada... estic força desmotivada... només disfruto quan podem preguntar-li coses a la llevadora i ella sempre ens respon en base a la seva experiència. Fantàstic.

Ahir no ho vaig poder evitar... vaig passar per una botiga de congelats i vaig omplir el cabàs de gelats!!! el més bo: el de cola i vainilla. Us en recordeu del mític DRÀCULA de la frigo?? jo ja no sé ni si si el fabriquen però en aquesta botiga en tenien un de molt semblant i mmmmmmm!!! me'n vaig clavar un parell de camí a casa!!! al nen també li van agradar molt perquè no parava de fer vots d'alegriaaaa!! jajaja


Finalment, gràcies a tots vosaltres, neguitaires, per seguir el meu bloc. Sobretot a l'ESTER que avui m'ha dedicat un premiiiii!! i això no m'havia passat mai a la vida. Moltíssimes gràcies!!!




dijous, 24 de maig del 2012

32 setmanes

Hola, neguitaires!!

he estat un parell de setmanes sense dir-vos gaire res perquè no he tingut temps. Hem estat muntant l'habitació del petitó i aviat ens arribarà un d'aquells bressols convertibles que d'una cosa mini passen a un llit individual amb calaixera i escriptori. jejejeje! 
Aquesta setmana he començat les classes prepart. La veritat és que estan bastant bé: la comadrona ens fa fer exercicis de respiració i relaxació; i després, quan ja hem ben esbufegat, ens explica coses sobre diferents temes que ens puguin intresssar. Aquesta setmana anava de la cura del nounat.
Encara em trobo prou bé: sembla que senti la calor una mica més, que vagi més cansada i que tingui moltíssima més son. De fet... em sembla que us deixo i vaig a fer una bacaineta d'havent dinat.

Nanit

 

dijous, 10 de maig del 2012

30 setmanes

Recordo quan el Dr. Gurb em va dir que em prengués el GESTA GYN i el GESTA DNHA durant tot l'embaràs, i l'utrogestan i el progynova ja no recordo durant quant de temps. El que sí recordo és que em va dir que em continués prenent l'aspirineta infantil fins a la setmana 30. Wow! vaig pensar! la setmana 30! no queda ni res!! si pràcticament ja estaré a la recta final!!

I mireu... acabo d'entrar a la setmana 30!!!! avui em prendré l'última aspirineta i començaré el compte enrere! Ara serà qüestió de començar a preparar-ho tot perquè quan el nen arribi ja ho tinguem tot apuntet. 

Recordo que quan vaig fer les 12 setmanes va semblar que em treia un pes de sobre. No sé ben bé perquè. Suposo que com que sempre diuen que el primer trimestre és el  més difícil i on hi ha més risc d'abort espontani, quan vaig arribar a aquesta data em vaig sentir alleugerida.
 Les 20 setmanes també van ser una fita important per mi. Això d'arribar a la meitat de l'embaràs i fer-te una eco morfològica i que surti tot bé és, realment, per a celebrar-ho.
I ara amb les 30 setmanes em sento bé, contenta i molt il·lusionada. Cada dia peso més, però ara és el que toca perquè el nen ha de guanyar pes per tenir reserves quan neixi. 

Bona setmana i adéu aspirineta!!