BON ANY NOU (ja estic d'11 setmanes)

Bon any nou!! segur que aquest 2012 ens porta a tots/es moltes alegries. També algun neguit,  però si no en tinguéssim cap no seríem uns "neguitaires" com Déu mana! jajaja.

Per fi ja he trobat ginecòleg!!! encara no l'he conegut, tinc visita el dilluns 9 de gener i només tinc ganes de ser aquest dia per comprovar que tot vagi bé. Es veu que és un Dr. jovenet, de la meva edat, molt simpàtic i que t'ho explica tot de manera que ho entenguis bé. A veure com anirà... jejejeje.

Aquesta setmana, molt millor!! sembla que el cremor d'estómac hagi desaparegut (gairebé) tot i que a les nits quan m'he de posar l'utrogestan dels nassos no sé per què però sempre em vénen arcades. És horrible i només sentir-ne l'olor ja tinc la sensació de tenir ganes de vomitar (encara que no ho faci).

De símptomes d'embaràs no me'n trobo.... dormo molt, això sí! i fa tres dies que estic aixafadíssima com si hagués corregut una marató i total, com aquell qui diu, no m'he mogut de casa. Ara últimament em noto com si m'estiressin l'úter, sobretot a la part esquerra i tinc un mal a la ronyonada de "pare i senyor meu"! jajajaja.

Demà el meu home té una feina a Madrid i l'acompanyo i així visitem uns familiars de passada. He d'agafar un avió i estic CAGADA. Tan el Dr. Gurb com el Dr. House em van dir que ben tranquil·la, que no hi havia cap risc... però jo tinc POR i molta!!! vaig viure una mala experiència  i si això em torna a passar em moro... i no vull ni pensar el que li passaria al pobre embrionet... Miraré de pensar que pujo a un autobus i tancaré els ulls ben fort quan atarrem (que és la part que em fa por).

Ahhhh!!! el nostre embrionet ha passat a ser un FETUS!!! i això s'ha de celebrar!!!! amb lo guapo (o guapa!!!) que deu ser no li pot passar res dolent!! jejejeje. Cada cop estic més convençuda que tenim una mena d'àngel de la guàrdia que ens protegeix. Ell/a segur que ja té el seu/va i si no el meu vetllarà per tots dos!!! 

Petonets i molt bon 2012

Bon Nadal (ja estic de 10 setmanes!!!!)

Encetem aquestes festes amb el tradicional sorteig de la loteria!!! en aquests moment ja se sent 35987.... mil eeeeurooos!! hehehehe!!! Sempre em dóna bon rotllo aquest sorteig. Semblaré rara i freaky però em porta a quan era petita i amb el sorteig començaven unes vacances llargues, plenes de sorpreses, de trobaments, d'il·lusions, etc. Aquest any, no sé per què, però no em sembla Nadal. Però avui m'he despertat súper optimista i amb una felicitat a sobre que suposo que dec tenir una pujada d'hormones de l'embaràs perquè sinó no m'ho expolico!!! jajajaja.

Dilluns vam anar a visitar el Sr. House. Molt maco va flipar que tot hagués anat tant ràpid!!! Ara bé, es veu que ja fa cinc anys que no porta seguiments d'embaràs i ara ens hem de buscar un altre gine!!! aggghhhhh!!!. De totes maneres, em va fer una eco on vam veure el nostre vailet/a movent-seeee!!! sí, sí!! no arriba als 3cm i ja es mou!! resulta que són moviments reflexos, no intencionals. Així els músculs es van exercitant i enfortint.

El Dr. House ens va dir que, en principi, l'etapa de més perill per l'embrió ja la tenim superada i que a partir de la 9 setmana el risc d'abortament espontani baixa moltíssim. Tindrem els dits ben creuats. També ens va dir que l'embaràs es veu molt normal i, per avançar feina, em va demanar que em fes unes analítiques completes que aquest matí m'he fet.

Per la meva banda, em trobo millor. Aquells dolors "menstruals" han pràcticament desaparegut i com a molt a vegades tinc punxadetes a l'úter. El gine diu que tot és normal i que no m'he d'alarmar. L'embrió va creixent i l'úter li ha de fer lloc i és molt normal que me'n senti. Al vespre tinc com cremor d'estómac, cal que mengi sovint però poquet i així aniré controlant aquestes nàusees.

I així estem, amb el Nadal ja aquí i amb tots els regals per comprar. Quina mandraaaaaaaaaaaaaa!!

Petonets i molt bones festes a tots vosaltres, "neguitaires".

 

9 setmanes

La setmana vinent ja és Nadal i jo ja estic de 9 setmanes!!!!! com passa el temps! La veritat és que encara no m'he fet a la idea que estic embarassada... jejejeje... em trobo força bé, tot i que a vegades estic molt aixafada. Cap vòmit, només cremor d'estòmac, sobretot al vespre. Els dolors"menstruals" sembla que em vagin desapareixent, tot i que, a vegades, noto l'úter en acció. jejeje. Els pits sí que els tinc més grossos i jo crec que estic posant panxona!!! jajajaja! jo ja no sé si és l'embaràs o si realment hi estic posant greix!! jejeje! m'he engreixat mig quilet, però ja me n'havia engreixat un amb el tractament... o sigui que sí que faig panxeta, i que hauré de vigilar perquè puc acabar com un barril! jejejeje

Dilluns vinent tinc cita amb el Dr. House, a veure què em diu. Ell és el meu ginecòleg habitual i el que em va dir que no perdés més el temps i que posés fil a l'agulla de la reproducció assistida. Això m'ho va dir el febrer passat i ara que som desembre estic embarassada! i de 9 setmanes!! encara és poquet, però el fet de veure-li bategar el cor en la darrera eco em va calmar moltíssim.

Encara em prenc el còctel de pastilles. Ara bé, aquesta setmana m'acomiado del progestona i d'aquí a tres setmanetes de l'utrogestan, que ja n'estic ben tipa. És fastigós, sempre et sents bruta i fa aquella mena de fortor que se sent a tres hores lluny (bé, espero que només ho senti jo perquè si no dec anar deixant rastre per on passo... jajaja).

Demà, divendres! aprofito per desitjar-vos un cap de setmana fantàstic a tots vosaltres, neguitaries!!!

8 setmanes

Són les 3 i a les 4 m'espera el sr. gurb. Estic esperant el meu home per anar-hi pitant. No cal que us digui que estic súper nerviosa. No em pensava que això de les ecos fos com anar a passar un examen cada cop... tens neguits... esperem que tornem amb l'alegria d'haver vist bategar el cor del nostre petit miracle:

Per la meva banda, ahir em vaig trobar fatal: dolors d'ovaris, sensació premenstrual i agror d'estómac, com si alguna cosa se m'hagués posat malament. No sé si tot això és normal i com que per internet es llegeixen històries de tot tipus, no puc evitar tenir la por al cos. El meu home està tranquil, diu que hem de pensar que tot anirà bé i que tindrem un fill/a preciós/a. jejejeje.

Olga, molt bona sort! avui surts de l'interrogant perpetu de la Beta espera!!!! desitjo de tot cor que sigui un POSITIU en lletres majúscules.

El nostre somni, tu ves-te preparant que ben aviadet estaràs ben igualeta que joooooo!! petonarrus, guapíssima.

Pachu, ¿qué tal tu nene? creciendo rapidísimo, y tu disfrutando de la maravillosa experiencia de ser madre ¿verdad? un besazo, luchadora.


Ja hem tornat de veure el Sr. Gurb. Jo ben espantada i plena de pors. Ell molt maco m'ha dit que és normal que pateixi, que tot és nou i que el fet de tenir dolors com menstruals pot passar. L'úter va creixent i hi ha dones que ho noten més que les altres.
M'ha fet l'eco i tot és normal i el més maco de tot és que hem vist el cor com bategava i l'hem sentit!!! 165 pulsacions per minut!!! M'he sentit tan alleugerida, que no es paga amb diners. Ara ja torno a desitjar arribar a la propera eco i que tot estigui bé.
Ha sigut tot molt emotiu... a més el Sr. Gurb ha dit que per la seva banda ens donava "l'alta" i que ara hauré de tornar a la consulta del meu ginecòleg habitual (el sr. house). M'ha sabut un greu... que una mica més i me li planto a plorar allà mateix. De fet, em sembla que m'ho ha notat que em quedaven els ulls plens de llàgrimes. No ho sé però hem passat moltes coses junts, m'ha vist en els moments més baixos i sempre m'ha sabut animar amb el seu optimisme aferrissat. He estat a punt de fer-li dos petons, però no he gosat... jejeje... l'enyoraré molt, moltíssim!! ell és el geni que ha aconseguit que el nostre miracle fos possible. Li he agafat com estimació i tendresa i, de veritat, que el trobaré moltíssim a faltar.


 

7 setmanes

Hola neguitaires,

Ja porto set setmanes d'embaràs (en realitat, cinc) i encara no m'ho crec. Ho hem explicat als meus pares i germana, però encara no ho sap ningú més perquè és molt recent. Si tot va bé, ho començarem a explicar per Nadal als familiars i, després de Nadal, a la gent de la feina.

Aquest dilluns passat em vaig trobar fatal. Tenia uns dolors d'ovaris bestials i em vaig despertar a mitjanit amb unes punxades a l'ovari dret terribles. Dimarts va ser un dia millor. Dimecres encara millor. Avui, de moment, fantàstic. I això no sé si és bon senyal o mal senyal; i això és el que em mata. No tinc cap mena de simptomatologia de l'embaràs: 

• no tinc nàusees, ni vòmits (a vegades tinc una mica de cremor d'estómac com si hagués menjat alguna cosa que se m'ha posat malament)
• no tinc més son del que seria normal (m'encanta dormir i si anés per mi, podria dormir 10 hores!! això no ha canviat i continuo igual)
• no estic més cansada que abans (sempre acostumo a notar-me aixafada, ara igual que abans de saber el positiu)
• no em noto els pits més grans (potser sí que una mica més tensos, però res més)
• no tinc més ganes d'orinar
• no tinc cap sabor metàl·lic a la boca (tot i que ahir, em vaig mig adormir al sofà i quan em vaig despertar sí que vaig notar un gust com de ferro a la boca)

ara bé,

• tinc més gana (quan sóc al llit noto la panxa que em fa rau-rau de gana que té, em llevo i ja se m'ha passat, però menjo igual!! jajajaja. Sobretot quan tinc gana és a l'hora de berenar i sopar, però com que treballo m'he d'aguantarrrrrrr)
• tinc dolors als ovaris i a l'úter, encara que ara molt menys que dies enrera.

 Segurament és massa d'hora, però he llegit que hi ha gent que ja presenta tot aquest quadre de bones a primeres. Cada dona és diferent i cadascú ho viu d'una manera tan diferent, però no puc evitar espantar-me i preguntar-me si tot està anant bé. Aquesta setmana també he tingut somnis estranys, del tipus de somiar que vaig al lavabo i m'adono que he tacat el paper de wc... sé que m'he de relaxar (ahir i avui ho estic molt) i pensar que tot va bé. A veure què em diu el metge dimecres vinent (que tinc ja unes ganes de que em faci una altra eco...)

Amb el tema de la toxoplasmosis també vaig en compte: 

• Hem portat en pinxu al veterinari i ha sortit NEGATIU, per tant, no ha tingut mai aquesta malaltia. Ha sigut més que res per tranquil·litzar-nos, però de fet els gats només poden transmetre aquesta malaltia a través dels seus excrements durant una setmana en tota la seva vida. Si teniu un gat no heu de patir perquè és bastant improbable que en aquests moments tingui la toxoplasmosis (vomitaria i tindria molt de malestar i ja ho hauríeu notat) i si fos el cas, que netegi les caquetes la vostra parella (a la meva li fa molt de fàstic però ho fa! jajajaja) i llestos.
•  Tampoc menjo embotit, ni formatge curat, ni peix cru i m'he d'assegurar que la carn estigui ben cuita i la fruita i verdures ben netes. 

La carn no em preocupa perquè som força vegetarians, el que sí que em preocupa és dur un embaràs sense menjar carn. Intento menjar-ne a vegades, però no em ve de gust... llavors el que faig és substituir-la per proteïna vegetal (arrós, cereals, llenties,...) però no sé si n'hi ha prou.

Gràcies per llegir-me!!!