Tinc 35 anys.
Fa set anys que visc amb la persona que estimo i en fa gairebé tres que intentem tenir un fill.
Sóc una persona que tendeixo a agafar les coses tal com vénen, improvitzant força i sense agafar-me les coses amb pressa.
EL PRIMER ANY D'INTENTAR-HO
Feia temps uns quatre anys que estàvem junts, ens estimàvem i teníem ganes de tenir una personeta entre nosaltres que anés creixent i tingués lo millor del pare i la mare... jejeje.
Feia temps uns quatre anys que estàvem junts, ens estimàvem i teníem ganes de tenir una personeta entre nosaltres que anés creixent i tingués lo millor del pare i la mare... jejeje.
En la visita rutinària al ginecòleg, li vaig comentar la nostra il·lusió i ell de seguida em va receptar àcid fòlic i em va fer unes analítiques. Les anàlisis van dir que estava perfecte de tot però que no havia tingut mai toxoplasmosis i que, per tant, quan em quedés embarassada no podria menjar carn ni peix cru, formatge curat i que m'hauria d'allunyar dels gats.
Nosaltres tenim un gat i el ginecòleg em va dir clarament que ens n'hauríem de desfer, cosa que vaig pensar que no faria per res del món (jejeje). M'he estat documentat i si bé és cert que el gat pot transmetre aquesta malaltia i que aquesta pot ser letal pel fetus, només ho pot fer a través dels seus excrements un cop a la vida.
Si es té cura de netejar a diari el wc del gat no hi ha d'haver perill. Hi hauria perill si:
- el gat patís la malaltia (els gats només pateixen aquesta infecció un cop a la vida i l'agafen de menjar carn crua. El nostre gat, en Pinxu, és adult, segurament ja l'ha passat i, a més a més, essent un gat domèstic només menja pinso i menjar de llauna, mai menja ocells ni ratolins morts)
- la dona embarassada toqués els excrements del gat i es posés les mans a la boca (si es tenen unes condicions higièniques mínimes això no pot passar)
EL SEGON ANY
En la visita anual al ginecòleg, ell em va demanar com anava el tema i, evidentment, li vaig dir que res de res.
La veritat és que jo em pensava que això de quedar-se embarassada era molt més fàcil, que era més matemàtic, que si es tenien relacions durant els dies fèrtils una ja es quedava embarassada... Ell va fer un somriure i em va dir que de cap de les maneres, que en cada cicle només hi ha un 20% de possibilitats de quedar-se embarassada. En aquell moment vaig pensar que el 20% era poquíssim i que podia ser que no et toqués mai... jejeje
El ginecòleg, em va dir que ja feia més d'un any que ho intentàvem i que segurament hi havia algun problema amagat, que ens havíem de fer proves.
A mi me'n va fer un munt i a ell només una: un seminograma (els homes sempre ho tenen tot súper fàcil!! jajajaja)
Em vaig fer fer unes analítiques més completes, una ecografia també en profunditat i una histerografia que ja només amb aquest nom fa posar histèrica a qualsevol. Vaig començar a mirar per internet (que és de les pitjors coses que es poden fer!!!) i vaig llegir que era una prova súper dolorosa. Va arribar el dia que m'havien de fer la histero i estava histèrica... jejejeje (sóc força aprensiva) però em vaig sobreposar i em vaig portar con una lleona! jajajaja. La veritat és que no n'hi ha per tant i si a alguna de vosaltres li han de fer aquesta prova, que no pateixi gens, de veritat! T'estiren i t'injecten un líquid florescent i a partir d'aquí et van tirant radiografies per veure si les trompes són permeables. No patiu, de veritat, no fa mal, només sents la sensació del líquid que va entrant i al final, notes una mica de dolor als ovaris com quan tens la regla, però res que no es pugui suportar, que ja estem més que acostumades als dolors menstrals a aquestes alçades.
Totes les proves van apuntar a que jo estava bé, que no tenia cap tipus de problema biològic que impedís l'embaràs, però el seminograma d'ell no estava tan bé: tenia poc volum d'espermatozoides. A partir d'aquí ens va enviar a l'andròleg perquè se'l mirés bé i ens va dir que la inseminació artificial ajudava a moltes parelles com nosaltres.L'andròleg era un metge simpàtic que li va fer fer un parell més de seminogrames i li va fer prendre unes pastilles per "matar" unes colònies bacterianes que tenia (i que em sembla que tothom té) i uns sobrets amb vitamina C per augmentar la qualitat espermàtica i el volum. Total que la cura no va ser gaire miraculosa i el darrer seminograma encara pintava pitjor que el primer (jejejeje), un 4% d'espermatozoides normals!!! ahhhhh!
EL TERCER ANY
Vaig tornar a visitar el meu gine (que és un encant) i em va dir que donats els resultats ens havíem de plantejar la reproducció assistida, que era gairebé impossible que sense ajuda ho aconseguíssim. Ara bé, ja no em parlava d'inseminació artificial si no de fecundació in vitro!!!
Sortint de la seva visita vaig anar al Ginecòleg que m'hauria de portar en tot aquest procés. Al cap de deu dies ja tenia la visita i m'hi vaig presentar amb totes les proves sota el braç.
Em va caure bé només veure'l i això és importantíssim perquè cal que et sentis còmode amb el metge que et porta. És un encant, dolç, tendre amb tacte i m'inspira seneritat i tranquil·litat.
Es va mirar totes les proves, s'ho va apuntar a l'ordinador, i quan va veure el seminograma del meu home va dir que no estava tan malament. Vaig fer un salt d'alegria perquè em va dir que el 4% d'espermatozoides amb formes normals es considera normal segons la OMS!!! menys ja no (tot s'ha de dir! jejejeje). O sigui que m'aconsellava la INSEMINACIÓ ARTIFICIAL!! vaig sortir amb un sormiure d'orella a orella perquè aquesta tècnica és més senzilla i perquè m'entra pel "seguro"...
