6 setmanes

Estic embarassada de 6 setmanes!!! sí, sí! un dels nostres embrionets fa 4 setmanes que és entre nosaltres!!! ha demostrat ser realment un (o una!!!) lluitador/a!!! però encara li queda un camí ben llarg i encara haurà de lluitar molt més i això em fa por. És una sensació molt extranya perquè encara no me n'he fet pagues, encara no em sembla que estigui embarassada i sempre tinc por que alguna cosa passi...

Dilluns vam anar a veure el sr. Gurb i va dir que tot està molt bé. Vam veure el saquet i ja està, però es veu que no es pot veure gaire res més tant d'hora. He de continuar prenent-me la medicació (utrogestan, progestona, àcid fòlic, omega3 i l'aspirineta)i tornar-lo a visitar d'aquí a 15 dies. De cop, em mira i em diu: "no t'ho acabes de creure, eh?" jejejejeje!i és que no m'ho acabo de creure... ens ha costat tant que ara que "ho hem aconseguit" no m'ho crec!! jejejeje

5 setmanes

Avui entro a les 5 setmanes d'embaràs. És curiós perquè en realitat estic de tan sols 3 setmanetes però com que es compta des de la darrera regla... doncs sembla que portis més temps... jejejeje

Que com estic? doncs... que no m'ho acabo de creure, sempre tinc la impressió que m'ha de venir la regla i pateixo perquè tot és tan fràgil... però una ha de tenir sempre la ment positiva i pensar que tot tirarà endavant i bé (tot i que costa força)

Va ser una sorpresa inmensa saber que tot havia anat bé i que almenys un dels embrionets s'havia quedat entre nosaltres. La veritat és que si ens punxen, no ens surt sang. El meu home tampoc s'ho acaba de creure, diu que se'n farà pagues quan el/la tingui als braços. Ara com ara el meu cos no ha canviat i sense una panxona, costa d'imaginar-se que allà dintre hi ha una vida gestant-se... jejeje

Intento cuidar-me més, agafar-me les coses amb més calma, menjar més sa (vigilant el tema de la toxoplasmosis) i em trobo prou bé. De fet suposo que és massa d'hora per notar res... només noto aquella sensació premenstrual gairebé tot el dia, tot i que a vegades no la noto i a vegades la noto més: dolor d'ovaris, dolor a les cames... fins i tot (ara fa un parell de dies que no) notava punxades als ovaris de tant en tant, generalment a l'esquerre. A vegades també noto una mica d'agror a l'estòmac, com si hagués menjat alguna cosa que no m'ha sentat prou bé però aquí es queda i jo continuo jalant... jejejeje.

Però, neguitaires!! estic bé: contenta i il·lusionada però amb els neguits de sempreeeee!!! El sr. Gurb ja m'ho va comentar quan ens va donar la bona notícia: "és curiós però a un li fa l'efecte que quan tingui el positiu ja estarà tot, però després comença un altre tipus de patir" i és ben cert!!! jejejejeje!!! però també és veritat que a vegades, quan penso en que ESTIC EMBARASSADA no puc evitar estar pensant en les mussaranyes amb un somriure inmens!!! jejejejejeje!! que sort que no em veu ningú perquè pensarien que estic "lai trum" jajajaja.

Petonets guapíssimes!!! gràcies pels vostres missatges, de veritat!! Elisabet, gràcies pel teu suport i ànims, a veure si tot va bé i el 2012 estem totes dues empenyent un cotxet o dos (perquè també podem tenir bessonadaaaa! jajajajaja). Pachu, gracias también a ti, siempre has sido la luchadora, la que no había tirado la toalla y había conseguido un nene preciosos!!! un modelo a seguir para todas nosotras. Gracias por tus consejos y ánimos. Besitos

Beta 165,88

Hem anat a veure el sr. Gurb a les 7 i no hi havia ningú més a la sala d'espera. Ens ha fet entrar, m'ha demanat com em trobava i ens ha dit que encara no havia mirat els resultats de les meves analítiques d'aquest matí. Ha remenat pel seu ordinador, ens mira i diu amb un somriure impressionant: Positiu!

Ens hem quedat de pedra... jo he començat però "positiu, positiu?? vull dir que això és positiu, no? que és bo, no?" i ell "i tant i tant" i rient!! jejejeje! i el meu home: "però què vol dir això? ara què?" semblàvem un parell d'idiotes però anàvem tan convençuts que ens diria que no havia anat bé, que no acabàvem d'entre que ens estava dient tot el contrari: que ha anat bé i que un dels embrionets s'ha quedat entre nosaltres!!!.

Ens ha dit que mai se sap, que a vegades embrions de molt bona qualitat no s'implanten i que en canvi d'altres com els nostres (flipeu: de qualitat D!!!) lluiten i acaben sortint endavant!!!

No m'ho puc creureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!! només us puc dir que sóc feliç i que us estimo moooolt!!! de totes maneres, tot i aquesta bona alegria, els neguits encara hi són... hem de tenir els dits ben creuats i esperar que tot vagi i bé... d'aquí a dues setmanes el dia 21 he de tornar-me a fer l'analítica per veure com estic de Beta i la primera ecooooo!!!

Bon cap de setmana, neguitaires!!!