ORIOL

Ja fa tres setmanes que l'Oriol va nèixer i la veritat és que m'han passat tan ràpid que sembla que és ahir que em posava de part.

Comencem pel principi, doncs. Vaig començar a tenir dolors menstruals un dia al matí que em van durar tot el dia. A la tarda ja tenia contraccions però molt indolores i irregulars, per tant, no en vaig fer cas. La cosa va anar a més, però ens vam esperar a tenir-ne cada cinc minuts, d'un minut de durada i durant més d'una hora per anar a l'hospital. Vaig despertar el meu home, em vaig dutxar i vam anar passejant cap a Nostra Senyora de Meritxell. Ens havíem d'anar parant a cada contracció perquè cada cop em feia més mal. 

Un cop a NSM, ens van portar a la nostra habitació i ens van dir que passades dues hores vindria la llevadora perquè encara em faltava dilatar bastant. Jo ja no podia, quin mal!!!! quin mal!! i passada una hora li vaig dir al meu home que fes venir algú però que em donguessin algun calmant o drogues directament perquè aquell dolor no es podia soportar. Va venir la llevadora i em va dir que ja estava de 4 cm i que ja em podien posar l'EPIDURAL. La veritat és que admiro aquelles dones que són capaces d'afrontar un part natural, jo no vaig poder, bé... no m'ho vaig ni plantejar!! jejejeje! Tenia clar que em volia estalviar el màxim de dolor possible. 

Ens van baixar a quiròfan i em van posar l'epidural. Fa una mica de respecte perquè estàs amb contraccions molt seguides i et diuen que no et pots moure... sé que agafava la mà a la llevadora súper fort... una mica més i la deixo sense mà!! pobreta i que macaaaa!!! A partir d'aquí vaig dilatar súper ràpid i en una horeta ja estava de més de 8cm!!! van trucar el meu súper GINE, el Dr. Young i va venir de seguida. Va entrar optimista i feliç com sempre i en veure'l vaig saber que tot aniria bé!! i efectivament, en 20 minuts ja se li veia el caperronet i empenyent un parell de cops més ja va sortir l'ORIOL!!

Sé què empenyia amb els ulls tancats i que només volia que sortís. El Dr.Young anava parlant i m'anava explicant com anava tot però ni me l'escoltava. El meu home era al darrere, aguantant-me l'esquena perquè pogués empènyer bé. Quan va sortir com que estava amb els ulls tacats no me'n vaig ni enterar fins que no em van dir "miraaa, qui tenim aquí" i me'l van posar sobre el pit i vaig al·lucinar perquè no tenia la sensació que hagués sortit. Era preciós!!!

Després se'l van endur a la taula del darrere per fer-li les proves aquelles APGAR (va treure un 9-10!!) i mentrestant vaig expulsar la placenta (no me'n vaig ni enterar) i el gine em va cosir els punts. Res, superficials i ni me'n vaig sentir.

Un cop a l'habitació el meu home i jo no podíem parar de mirar-nos-el... quina cucada i que petitonet i com podia estar dins la meva panxa??? El dia el vam passar molt bé, suposo que el nen també estava cansadíssim, que això de nèixer ha de ser molt heavy.Però la nit.... brrrr... no vam dormir gens.

Dos dies vam estar a l'hospital i cap a casona i la veritat és que he estat força fluixota i encara hi estic. Al principi no entens què li passa al teu nen, per què plora? té gana? si fa poc que ha menjat! s'ha fet caca? si li acabem de canviar els bolquers!! té mal de panxa? té calor? et sents impotent i si a sobres tens problemes donant el pit ja ni t'explico. 

De seguida vaig tenir molèsties. La llevadora em va donar una crema per prevenir les clivelles però res de res... les clivelles van sortir i de quina manera!!! que si purelan, que si oli de mosqueta però res de res... cada cop pitjor i per rematar-ho mastitis!!! ara estic controlant el tema i em sap greu però li dono molt poc el pit directament a l'Oriol. Em trec la llet amb un tira llets i li dono amb biberó. També li dono una ajuda amb llet per a lactants perquè diria que tinc poqueta llet i per això plorava tant els primers dies. Ara va més tip i dorm més... jejeje.

Vaig començar el blog explicant les aventures i desventures per a quedar-me embarassada. Quan ho vam aconseguir no m'ho creia i diria que encara el dia abans del part no acabava de ser conscient que estava embarassada!! sóc així de rara, jo!! El blog també m'ha servit per posar sobre el "paper" els meus neguits i alegries setmana a setmana durant la gestació de l'ORIOL. Ara ja el tenim a caseta amb els seus plors però també amb les seves tímides rialles!!! és una cucada i només nosaltres sabem el que ens ha costat aconseguir el somni que és precisament ell. Ara que ja ha nascut, poso punt i final a aquest diari de camp però em poso de deures obrir un blog amb les aventures i desventures d'un mare amb L de novata!!!

Gràcies a tots/es vosaltres, neguitaires. Gràcies per acompanyar-me no durant 9 mesos si no durant un any i mig!!! heu compartit amb mi els moments d'alegria però també els de més profunda depressió! sense vosaltres, sens dubte, aquest llarg camí hagués estat molt més costarut. Només penseu una cosa, si jo (patata al màxim i amb tota la mala sort del món) ho ha aconseguit: VOSALTRES TAMBÉ!! no us canseu de lluitar perquè qui persegueix els seus somnis, continua viu i un dia aconsegueix fer-los realitat!! 

Us estimo!!

39 setmanes (9 mesos!!!)

Una setmaneta més i, si el nostre petitó es decideix, ja el tindrem aquí. Els sentiments que experimento són força estranys: per una banda tinc ganes de tenir-lo entre els meus braços, però per altra, el part em fa por i em plantejo si me'n sortiré com a mare. Suposo que és normal i que tothom es troba en una situació similar a la meva pocs dies abans del part.

Ara començo a tenir dolors menstruals molt suaus, sobretot a la nit. De tant en tant potser alguna punxadeta a la vagina de poca intensitat i també, a vegades, alguna goteta de sang a les calcetes. Ho he comentat a la llevadora i m'ha dit que res de res, que fins que no tingui contraccions o trenqui aigües no he d'anar a l'hospital. Les gotetes de sang creu que poden ser degudes a que ja hagi començat a dilatar una miqueta i algun capilar s'hagi trencat. El que està clar és que el meu cos ja s'està preparant per parir, el que no tinc tant clar és si realment estaré prepararda... jajajaja

Més val no pensar-hi i quan arribi el moment encarar la situació de la millor manera possible: relaxada, contenta perquè el nostre fill està a punt de nèixer i sense por. Els neguits i les alegries sempre van juntes i ara més que mai: estic contenta però neguitosa alhora!! jajajaja

Aquesta setmana he estat força aixafada. Tinc més molèsties, més mal d'esquena i més ganes d'orinar. Noto el nano que m'apreta la bufeta, sobretot quan camino. I a les nits m'he de llevar unes quantes vegades per anar al wc!! a part d'això dormo la mar de bé... i encara dormiria millor si no fes tanta xafogor.

Me'n vaig a perdre'm en una dutxa relaxant!! mmmmm!!! quedaré com nova! després aniré a comprar fruita, molta fruita i quan torni em menjaré mig meló!!! jajajajajajajaja!!!

Arreveure, neguitaires!! desitgeu-me tota la sort del món i aquella frase que he sentit tant durant aquest darrer més: "que tinguis una hora ben curta". Potser la propera entrada d'aquest blog ja serà amb el nostre menut amb nosaltres. Només desitjo que tot vagi i que el nostre vailet surti sa i guapíssim com son pare!!! jajajajajaja

 

38 setmanes

Ens estem acostant al final (o el principi) d'aquesta llarga aventura... jejejeje. Amb 38 setmanes el nostre petitó ja està a punt per nèixer i en qualsevol moment pot iniciar The great scape!!

El ginecòleg diu que el nano ja mira cap a la sortida però que encara no està encaixat. Creu que trigarem un parell de setmanes encara a poder-lo tenir en braços. De fet, ja és el que toca, d'aquí a 15 dies estarem de 40 setmanes i sortiré de comptes.

No penso gaire en el part perquè no me'n sento capaç. Evidentment, el nostre cigronet ha de sortir i sortirà; i a més a més, tothom se'n surt i repeteix l'experiència!! jejejeje. El que passa és que no acostumo a portar el tema del dolor gairebé i em fa por posar-me histèrica, plorar i veurem totalment incapaç d'encarar la situació. Les contraccions fan mal, molt mal i tinc clar que he d'intentar estar relaxada i no negar el dolor, sinó distreure'm... jejeje... amb la respiració i el que pugui. Hauria d'estar practicant el tema de la respiració i els exercicis d'esquena i elasticitat a diari però la veritat és que no ho he fet ni un sol dia, només em cenyeixo a les classes prepart i clar, no n'hi ha prou.

Pel que fa al massatge perineal només l'he fet un dia. Vaig comprar l'oli de mosqueta tota convençuda i vaig començar a la setmana 35. El meu home s'hi va esforçar moltíssim però ho vaig trobar força incòmode. Sé que és necessari i que pot evitar una epistomia o, si més no, si s'ha de fer el tall sempre és més petit perquè la zona està més treballada i és més elàstica. Des d'aquell dia no hem tornat a trobar el moment:  arriba tard rebentat de la feina, la calor que fa tampoc convida a enguentar-te amb oli de mosqueta, jo busco qualsevol escusa per posposar-ho... i la veritat no sé perquè... he intentat donar-me aquest massatge a mi mateixa un parell de vegades però és pràcticament impossible: massa panxa i postura súper incòmode... Total que o mi poso ara o ja no m'hi poso. 

http://www.betbebe.es/blog/?p=247

Res, que després de llegir un parell de fòrums i consultar la web de la que us he posat l'enllaç veig que és altament recomenable i que tan debó hagués començat abans. Vaig a dedicar-me una dutxa i després a fer-me el massatge... a veure si me'n surto.

Petonets "neguitaires"

36 setmanes

Quina calor que fa!!!! brrrrrrrrrrr!!!

No sé si tothom la nota com jo, o és el fet d'estar embarassada que em fa notar-la encara més. La qüestió és que tinc una calor impressssssionant i que em costa molt dormir a les nits. Ahir, vaig engegar el ventilador i tot però tens aquella sensació de suor que fa que se t'enganxin els llençols i que és tan incòmode.

M'estaria fent dutxes tot el dia, però el curiós és que quan en surto ja torno a estar tan acalorada com abans!!! brrrr

36 setmanes!!! una setmana més i si el vailet decidís sortir ja no es consideraria prematur, si no embaràs a terme!!! 

Ja fa prop d'un mes que vaig a les classes prepart i n'hi ha que estan bé i d'altres que no tant. Els temes que hem tocat són la lactància, les cèl·lules mare, el part, el postpart i les cures del nadó. Sempre s'aprèn alguna cosa nova i més encara si s'és mare primerenca com jo, que no en tinc ni idea i veig que se'm desplega davant meu un món que desconec totalment.

Epidural sí o no? tinc clar que sí!!! jajajajaja! que tot el dolor que em pugui estalviar, doncs millor que millor que de patiment ja n'hi haurà hagut prou. És curiós però cada dona que ha parit et parla d'una experiència diferent en el part. Totes diuen que agafar el nen/a en braços és el millor que els ha passat a la vida i tinc unes ganes impressionants de tenir el meu menut entre els meus. Lo fumut és que abans de poder-li tenir s'ha de passar per la fase de dilatació, l'expulsió i, després, quan ja sembla que s'ha acabat tot, l'expulsió de la placenta que és una cosa no gens agradable a la vista. jejejeje.

La qüestió és: si les altres poden, jo també. La meva llevadora diu que el que està clar és que el nen ha de sortir i que si no es pot d'una manera, es fa d'una altra, que sempre acaba sortint i que avui dia la medicina ha avançat molt. També ens diu que un part mai ens ha de traumatitzar i que, encara que arribem amb la idea d'un part natural, si ens notem esgotades i que ja no podem més, no passa res per rectificar i cridar. "EPIDURAL!!"

Encara em trobo bé: em refereixo que vaig tirant, que si no fos per la panxa no em recordaria que estic embarassadaaaa... jajajaja!! la història és la calor, si no fos per la calor estaria com una rosa però això sí que m'aixafa i em deixa KO. Però res, vaig a treballar, torno, dino i em clavo una migdiada de les mítiques!!! mmmmmmmm!!! I love siestaaaa!

Doncs, vinga neguitaires!! us convido a migdiejar!!! Petonets màgics de Sant Joan per a tots vosaltres.

33 setmanes

Calor, calor i més calor. Tota la roba em queda enganxada i tinc una sensació de pesadesa que no em deixa tirar ni pensarrrrrrrrrrr!! jajajaja. Només estic bé sota la dutxa... és genial perquè quan l'aigua cau a la panxona, a vegades, el menut també es mou. Deu notar una mena de massatge que li deu fer pessigolletes.

Vaig anar a visitar el Dr. Young i el Mr. ja està mirant cap avall!!! ja ha fet la tombarella que em deia que havia de fer. M'agrada sentir-lo moure's sobretot quan estic al llit a l'hora d'anar a dormir. Em dóna tranquil·litat, però, a vegades, hi ha nits en què ja deu estar zzz i no mou ni un dit. Llavors em comencen a entrar paranoies i només faig que voler-lo despertar... no paro fins que no noto un copet que deu ser ell en plan "Mamaaaaaa! deixa'm dormirrrrrrrrrrr!!!".

Les classes prepart m'estan decepcionant força... la part en què la comadrona ens fa fer exercicis està molt bé, fins i tot si és ella la que ens explica coses és fantàstic, però quan bé algú extern (que és pràcticament sempre) a fer una xerrada és penós. Potser em passo amb aquesta paraula però és que sembla que quan parpallegin apareguin $$$. Són persones d'associacions o organismes (evidentment, privats) que vénen a xerrar d'un tema que seria prou interessant si no et passessin la targeta del seu centre o mostres de les cremetes que venen etc. Tinc la sensació d'haver-me apuntat a un d'aquells viatges que, aparentment, són barats i atraïents perquè et regalen 5litres d'oli d'oliva i un lot de paelles però que has d'aguantar xerrades inacabables on et volen endossar de tot. jajajajaja. I qui hi va a aquestes excursions? només pensionistes amb tot el temps del món per entomar les menjades de coco que els endossen i amb l'excusa sempre a punt d'una pensió mínima que no els permet adquirir les magnífiques ofertes que els proposen.

La setmana vinent ja no sé ni de què va la xerrada... estic força desmotivada... només disfruto quan podem preguntar-li coses a la llevadora i ella sempre ens respon en base a la seva experiència. Fantàstic.

Ahir no ho vaig poder evitar... vaig passar per una botiga de congelats i vaig omplir el cabàs de gelats!!! el més bo: el de cola i vainilla. Us en recordeu del mític DRÀCULA de la frigo?? jo ja no sé ni si si el fabriquen però en aquesta botiga en tenien un de molt semblant i mmmmmmm!!! me'n vaig clavar un parell de camí a casa!!! al nen també li van agradar molt perquè no parava de fer vots d'alegriaaaa!! jajaja

Finalment, gràcies a tots vosaltres, neguitaires, per seguir el meu bloc. Sobretot a l'ESTER que avui m'ha dedicat un premiiiii!! i això no m'havia passat mai a la vida. Moltíssimes gràcies!!!

32 setmanes

Hola, neguitaires!!

he estat un parell de setmanes sense dir-vos gaire res perquè no he tingut temps. Hem estat muntant l'habitació del petitó i aviat ens arribarà un d'aquells bressols convertibles que d'una cosa mini passen a un llit individual amb calaixera i escriptori. jejejeje! 

Aquesta setmana he començat les classes prepart. La veritat és que estan bastant bé: la comadrona ens fa fer exercicis de respiració i relaxació; i després, quan ja hem ben esbufegat, ens explica coses sobre diferents temes que ens puguin intresssar. Aquesta setmana anava de la cura del nounat.

Encara em trobo prou bé: sembla que senti la calor una mica més, que vagi més cansada i que tingui moltíssima més son. De fet... em sembla que us deixo i vaig a fer una bacaineta d'havent dinat.

Nanit

 

30 setmanes

Recordo quan el Dr. Gurb em va dir que em prengués el GESTA GYN i el GESTA DNHA durant tot l'embaràs, i l'utrogestan i el progynova ja no recordo durant quant de temps. El que sí recordo és que em va dir que em continués prenent l'aspirineta infantil fins a la setmana 30. Wow! vaig pensar! la setmana 30! no queda ni res!! si pràcticament ja estaré a la recta final!!

I mireu... acabo d'entrar a la setmana 30!!!! avui em prendré l'última aspirineta i començaré el compte enrere! Ara serà qüestió de començar a preparar-ho tot perquè quan el nen arribi ja ho tinguem tot apuntet. 

Recordo que quan vaig fer les 12 setmanes va semblar que em treia un pes de sobre. No sé ben bé perquè. Suposo que com que sempre diuen que el primer trimestre és el  més difícil i on hi ha més risc d'abort espontani, quan vaig arribar a aquesta data em vaig sentir alleugerida.

 Les 20 setmanes també van ser una fita important per mi. Això d'arribar a la meitat de l'embaràs i fer-te una eco morfològica i que surti tot bé és, realment, per a celebrar-ho.

I ara amb les 30 setmanes em sento bé, contenta i molt il·lusionada. Cada dia peso més, però ara és el que toca perquè el nen ha de guanyar pes per tenir reserves quan neixi. 

Bona setmana i adéu aspirineta!!

29 setmanes

mmmmmmmm!!! no teniu com molta set i moltíssima ganes de fruita?? però no de fruita qualsevol sinó de MADUIXES??. Clica sobre les maduixes i descubriràs les seves propietats. 

Aquests dies no em cansaria de menjar-ne. Soles, amb nata o coronant un pastís de formatge (que també em torna bojaaaaaaaaaaa). mmmmmmmmmmm!!!!

Ara bé, el que sí que em ve de gust és el GASPATXO i no penso parar de menjar-ne en tot l'estiu perquè, a part de ser boníssim, és súper saludable i ens aporta totes les vitamines dels vegetals i moltes fruites.

Doncs, sí! ja ho tinc ben decidit: gaspatxo, maduixes i orxataaaaaaaaaaaaa (que m'encantaaaaa).

Ara, mentre escric, el vailet no para de moure's i és tan agradable que em fa súper feliç. Aquest matí, abans d'anar a la feina, estava mandrejant una mica al llit posada de costat i el sentia moure's i no he pogut evitar dir "mmmm! t'estimo tant!" perquè sí!! me l'estimo moltíssim. El sentiment és curiós perquè encara no l'he vist, ni l'he tocat, ni res de res... però saber que és dins meu, i notar-lo és un regal! Últimament que no deixo de pensar en ell, fins i tot hi somio. Tinc moltes ganes de tenir-lo als braços i viure com creix de ben aprop.

Pel que fa al tema part, m'estimo més no pensar-hi gaire. Tothom se'n surt, doncs jo també! però us enganyaria si no us digués que em fa respecte. Mai m'havia mostrat aprensiva per imatges o vídeos de parts, però ara quan veig una dona parir em fa posar pell de gallina i m'invaeix una mena de temor a dins meu. Davant del dolor sóc una histèrica total i em fa l'efecte que perdré el control... però, vaja, el que deia: si elles poden, jo també!!

Bon cap de setmana i molt bones maduixes, neguitaires!!

28 setmanes: tercer trimestre

Acabem d'entrar al tercer trimestre i avui em noto força aixafadota. Ahir a la feina: no tirava. Em notava molt cansada, amb calor i mal d'esquena i només desitjava arribar a casa per escarxofar-me al sofà. El dia se'm va fer etern. A més, em vaig haver de tornar a sentir comentaris del tipus: "t'has engreixat molt!! que menges molt??" que l'únic que van fer va ser ensorrar-me encara més. No vaig poder evitar ésser bastant abrupte, distant i poc agradable amb aquesta persona durant tota la tarda. Ho va notar. 

Crec que vaig actuar força malament. Em vaig sentir ferida i vaig reaccionar mostrant-me poc cordial amb ella. Hagués valgut més la pena deixar-li anar un comentari en plan "jo també t'estimo molt, noia!" o "tu també estàs molt guapa!" i així haguéssim rigut i tret importància al tema.

La veritat és que em noto amb menys paciència que mai. Abans em solia caracteritzar per tenir-ne tanta que no me l'acabava mai. Amb els de fora, clar; perquè a casa, evidentment, ja saltava a la primera de canvi ja que me l'havien xupada tota a la feina! jajajajaja. Però ara, com aquell qui diu, bufo per tot. jajajaja. Sobretot amb aquesta gent MALEDUCADA que perquè són més grans que tu i perquè estàs embarassada es creueu amb el dret d'engaltar-te qualsevol comentari sobre el teu cos sense tenir en compte que ets PERSONA i tens SENTIMENTS.

Prou d'aquest tema perquè, la veritat, com que tan em sento que FAS MOLTA PANXA com que NO SE'T NOTA GAIRE, no en faig gaire cas. El més important és el que diu el ginecòleg i ell no em diu res sobre el pes que estic guanyant. És més: li vaig preguntar si m'estava engreixant massa i em va dir que estic dins de l'augment de kilos normal durant l'embaràs. O sigui que, a no estressar-se i, sobretot, no deixar que els comentaris d'altri m'afectin GENS.

Aquesta setmana he anat a veure el Dr. Young i molt maco. Va estar per mi molta estona i em va anar comentant totes les coses de manera molt clara i entenedora. Fa poc em vaig fer el test d'O'Sullivan i els resultats han sortit molt bé. Aquest test, per les que encara no us l'hagueu fet, consisteix en:

1. fer-te una analítica
2. fer-te prendre un gotet d'una solució líquida de color groc que és bàsicament glucosa
3. fer-te esperar una hora
4. fer-te una altra analítica per comparar els nivells de sucre a la sang

Així doncs, no tinc diabetis gestacional i, a més a més, el tema de la TOXOPLASMOSIS també està controlat. Sabeu que no l'he passat mai i que per tant, no en tinc anticossos; doncs, continuo igual.  Això demostra que aquella paranoia col·lectiva, o aquella llegenda urbana sobre la perillositat dels gats en contacte amb dones embarassades és pura literatura. Si bé, si que és cert que un gat infectat a través de les defecacions pot infectar una dona gestant, això només pot passar un cop a la vida del gat, si és que arriba a succeir mai. En el cas dels gats domèstics que estan controlats, no surten de casa i, per tant, no mengen rates ni ocells, no hi ha cap problema. Com a precaució, les caquetes de la mascota les pot netejar una altra persona, però en cas de no poder ser, també ho pot fer una mateixa sempre que segueixi unes mesures higièniques mínimes. Ai... i pensar que el Dr. House em deia que m'havia de desfer del nostre pobre Pinxu... jejejeje.

El Dr. Young em va fer una ecografia i em va dir que el nostre vailet està creixent molt bé!! Vaig al·lucinar quan em va dir el pes aproximat: 1304 gr. El nano es va preparant per nèixer però encara està assegut mirant cap a dalt, com si estés en una cadira ben tranquil. Té temps, no cal que l'estressem que la vida, des de bon principi, val la pena pendre-se-la amb relax.

I aquí us deixo el nostre nano, perquè el conegueu.

Primer aniversari del blog

Aquesta setmana el blog ha fet un anyet!! Felicitats, "neguits i alegries"!

Un any enrera no m'hagués pensat que a data d'avui estaria embarassada de 27 setmanes!!

Han estat molts els neguits que hem passat però, evidentment, les alegries que també hem viscut ens han fet oblidar els mals moments. Aconseguir aquest petit gran miracle és la millor cosa que ens ha passat a la vida i desitgem de tot cor que ben aviat tota la resta de neguitaires ho aconseguiu.

Des d'aquí us vull donar les GRÀCIES!! gràcies a tots vosaltres, blocaires, que us connecteu al bloc, que en llegiu les entrades i que, de tant en tant, deixeu anar algun comentari.

Gràcies a tots vosaltres, sí! perquè sou precisament vosaltres els que doneu sentit al bloc. Gràcies per llegir-me, per donar-me consell, per animar-me i, sobretot, per fer-me sentir acompanyada i gens sola en aquest procés que ha sigut tan dur.

Tanquem els ulls, pensem un desig i bufem tots junts l'espelma d'aquest primer pastís d'aniversari. Ja tenim el desig pensat? doncs bufeu ben fort que segur que se'ns compleix.

26 setmanes. "Quina cara d'embarassada que fas!"

Que si tinc la panxa massa grossa, que si per estar de sis mesos la tinc petita, que si m'he engreixat, que si m'he quedat igual, que si no se'm nota a la cara... tothom hi diu la seva i la veritat: cansa, i molt!.

A la feina, per exemple, hi ha un parell d'especímens d'aquells que no fan la feina que haurien de fer i es dediquen a tafanejar tot el sant dia. Doncs, bé, evidentment ara el focus de la seva atenció sóc JO. Cada dia m'he de sentir inspeccionada i, com és d'esperar, haver d'aguantar els seus comentaris!!! agggghhhH! que ja sé que no ho fan amb mala fe, però jo ja no sé quina cara posar-hi.  Les meves orelletes ja estan acostumades a: "ui!!! t'està creixent molt la panxa! ja és normal? vas bé de pes?" i la veritat és que em fan sentir com una foca i cada cosa que em poso me la repassen de dalt a baix i sempre hi han de dir alguna cosa.

Per internet he llegit alguna blocaire que s'exclama de com de maleducada és la gent quan una és queda embarassada. Té tota la raó del món: quan no estem embarassades no ens diuen que estem grasses, ni que fem cul, ni que la panxa té una forma extranya... segurament ho pensen, per educació la gent es mossega la llengua i calla. Quan una està embarassada tots els protocols socials s'esborren i tothom es creu amb el dret d'opinar i dir la seva sobre el teu físic.

Sincerament: la gent hauria de tenir més tacte. Si et diuen que estàs maca, que fas bona cara, que tens una panxona rodoneta, que l'embaràs et cau bé... fantàstic!! però és quan comencen amb el tema "ei!! gordi!!" i "vols dir que no t'estàs engreixant massa?". Prou dificultats té una per trobar roba maca, que li quedi bé i si senti còmode per haver-se de sentir inspeccionada a cada pas que fa!! jajaja

I què en penseu de l'expressió "fer cara d'embarassada"?. No és res més que un eufemisme per dir-te "collons! quina cara pa de quilo que se t'està posant!" jajajajaja. La veritat és que l'he sentit tantes vegades que ara em miro al mirall amb uns altres ulls!!! jejejeje.

Però, vaja, a portar la panxona amb dignitat!! que és un regal preciós i s'ha de gaudir i lluir i disfrutar!!! i si la gent no té tacte és perquè són maldrestes i molts, en el fons, el que tenen és pura envejaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! jajajaja

25 setmanes

Enyoro dormir de bocaterrosa i no m'agrada gens fer-ho de costat... sniff sniff

Fa poquet vaig anar al ginecòleg i li vaig comentar el tema. Ell em va dir que mentres no dormís de panxa a terra, que podia dormir de qualsevol manera sempre i quan jo hi estés còmode. Ara bé, com que també he llegit que és millor no dormir de panxa enlaire a partir de la setmana 24, procuro dormir de costat. De tant en tant, em dono el gustarro de posar-me panxa enlaire!!! jejejejeje

El metge em va recomenar que em posés un coixí sota els genolls si volia dormir de panxa enlaire; i, tal com una de vosaltres ja m'havia comentat en un missatge, que em posés un coixí entre les cames per dormir de costat. Es veu que amb un coixí col·locat estratègicament es dorm de manera més relaxada i que tothom ho hauria de fer. 

 Hi ha una mena de coixí especial que es ven per dones embarassades que es veu que funciona d'allò més bé. No tinc ni idea de quant deu valer, però tenint en compte que és material 100% pregnancy segur que deu estar pels núvols i, per tant, tiraré d'un parell de coixins normals i ja sortirem del pas.

Ahir, no sé si pel temps o perquè, estava KO. Em vaig aixecar tard, vaig fer una migdiadeta i tot, però a l'hora d'anar a dormir no hi havia qui dormís. És fumut quan tens la sensació d'estar ben cansada però, per contra, no poder conciliar el son. M'he adormit cap a quarts de dues i tota la nit me l'he passat despertant-me i havent d'anar al wc. Sembla que ara tinc moltes més ganes d'orinar que abans. Tot va creixent i l'úter ho apreta tot, fins i tot les ganes de fer pipi!! jejejeje.

Amb tanta moguda, m'he despertat tard i amb els llençols encara ben enganxats... si anés per mi, encara seria al llit mandrejant però avui fa un dia tan maco que s'ha d'aprofitar.

 Per altra banda, estic contenta perquè el ginecòleg em va dir que estic dins de la normalitat en l'augment de pes, que no m'he de preocupar. Enyoro una mica el meu Gurb i fins i tot el Dr House perquè semblava que es prenien les coses amb més serietat. En Gurb tampoc és que donés gaires explicacions però el veia tan i tan professional darrere les seves ulleres que m'inspirava tota la confiança del món. A part que era tan tendre i empàtic que, en més d'una ocasió, me li hagués llençat als braços i li hagués fet un parell de petons!!!.

El Dr. House, per contra, era de posat més desenfadat i distant però súper alerta davant la mínima coseta que pogués sortir. Et feia fer mil i una proves, t'escoltava i et donava explicacions clares i tranquil·litzadores i sempre pecava més per prevenir que no pas per haver de córrer a l'últim moment.

El Dr. Young és simpatiquíssim però a tot li treu importància. Si en treu importància, deu ser que no en deu tenir... jejeje... però a vegades peca de despistat i se li passen per alt coses importants que al Dr. House seguríssim que no se li haguessin passat. Quan em visita, em pregunta com estic però per pura rutina, a vegades sembla que ni m'escolti i tot el que li dic no sembla que hi presti gaire atenció. Suposo que totes aquestes històries amb les que li vinc (que no són gaires) són les mateixes que totes les dones embarassades i primerenques li deuen consultar... jejejeje. És bon metge però el que em passa és que enyoro el meu Gurb i el meu House i que si pogués barrejar-los a tots tres tindria el ginecòleg perfecte!! jejejeje.

Bona Setmana Santa, neguitaires!

24 setmanes

Quin mal d'esquenaaaaaaaaaaaaaa!! quin mal a la pell de la panxaaaaaaaaaaaaa!!! ahir, havent sopat, va ser brutal, només sentia dolor. Dolor a les lumbars i notava tota la pell de la part superior de la panxona que em tibava. donava la impressió que s'anés a esparrecar.

Cada dia em poso crema a la panxa i els pits per prevenir o intentar prevenir les estries, però ahir va ser horrorós, quin mal. He notat que quan estic asseguda, he d'anar canviant de postura perquè si no la panxa em tiba. Després de menjar o mentres estic menjant (dinar o sopar) noto que cada cop la panxa em va tibant més i més i acabo l'àpat amb molèsties, que ja van passant.

Ahir, per altra banda, estava asseguda i vaig començar a notar que el cigronet (o cigronàs) s'anava movent,. vaig mirar i de tant en tant es veia com un bonyet petit que sobresortia en algun punt de la meva panxona (o panxassa, jajajaja). És una sensació preciosa sentir el teu nen movent-se: primer perquè saps que està bé i després perquè són uns moments de comunicació entre els dos. He notat que si per exemple acaricio la panxa i parlo o canto, ell sembla que respongui i això m'encanta.

He llegit que a partir de la setmana 24 és millor no posar-se de panxa enlaire (d'esquenes) i voldria saber si algún de vosaltres sap si és veritat. Per mi és l'única postura en la que estic bé del tot, ja la intento evitar perquè he llegit que l'úter pot comprimir la vena cava i fer que arribi poca sang a les extremitats. Ara bé, estar estirada el llit de costat és pesat, no em relaxa i fa que vaig girant d'una banda a l'altra pràcticament tota la nit., De tant en tat, em poso estirada d'esquenes, que és l'única manera on em trobo bé, relaxada i em les cametes descansant.... però si s'ha d'evitar aquesta postura, jo l'evito!!! jajajaja

Ahir també vaig tenir una experiència molt maca!! per primera vegada, algú es va aixecar de l'autobus i em va cedir el seu lloc. Al principi em vaig quedar amb cara d'interrogant perquè era una persona més gran que jo i no acabava d'entendre perquè em cedia el lloc. Després vaig pensar: "estàs embarasssadaaaaaaaaaaa" i li vaig agrair i m'hi vaig seure. Tot seguit vaig pensar, nena!!! realment se't nota ja que estàs embarassadíssimaaaaa!! i em va encantar que encara quedi gent que facin aquest gest tan maco.

Bona setmana santa a tots!!!!

23 setmanes

El nostre vailet va creixent i cada cop el noto més. Avui mateix només feia que bellugar-se quan estava al llit mandrejant. 

Ara tinc dolors a sota el pit, a sobre les costelles. Sobretot després de menjar o si porto molta estona asseguda. Suposo que són les fibres musculars que es queixen d'aguantar tan de pes... jejeje. Començo a tenir una mica de molèsties lumbars si estic asseguda en la mateixa postura. Sort que la feina que tinc em permet anar canviant de postura, aixecar-me, estirar les cames i moure'm.

Estic súper il·lusionada i ja tindria ganes de preparar-li l'habitacioneta, però esperarem una micona més. Anirem fent les coses sobre la marxa.

Fa dies que no em peso i em fa por fer-ho!! jajajajaja! l'últim cop que ho vaig fer, que deu fer una setmana, m'havia engreixat un total de 7 kg!!!!! des d'abans de quedar-me embarassada i crec que és massa. Tothom em diu que faig cara d'embarassada i això vol dir que em veuen com una focaaaaaaaaaaa!!! jajajaja. De fet, és lògic: menjo molt més que abans i no em preocupa si una cosa engreixa o no, me la menjo i ja està. Tinc força cura amb el que menjo pel tema de la toxoplasmosis. De manera que no menjo/bec:

- carn que no estigui ben cuita

- embotit

- marisc

- peix cru

- patès

- verdures que no hagin estat ben netejades abans (per tant, no me'n refio de demanar amanides als restaurants)

- espàrrecs... no sé perquè però un cop vaig llegir que eren avortígens, però em fa l'efecte que és un "bulo" que corre per internet perquè teòricament tenen molta fribra i molt d'àcid fòlic i, per tant, haurien de ser molt beneficiosos per una dona embarassada.

- cafè (mai n'he près gaire i ara, si n'he de prendre, me'l prec descafeinat de sobre i me'n poso ben poquet a la llet)

- evidentment, alcohol (ara bé, si hi ha alguna celebració, brindo amb tothom i faig un glop, o dos, o tres... jajajaja... nooooo! només em mullo els llavis). És curiós perquè m'ha arribat a les mans un llibre amb tot de consells i recomenacions per a dur a terme durant l'embaràs editat a USA i semblen bastant tolerants amb el tema "drinking". Al llibre hi diu que dues dosis de vi/cervesa al dia no fan mal a la embarassada. Suposo que quan s'està acostumat a prendre's pintes a dojo, un gotet és com beure aigua de l'aixeta. Jo no m'hi arriscaria ni boja.

I aquí us deixo, gairebé a l'hora de l'aperitiu... feu una cerveseta per mi i guardeu-me les olivetes que em tornen bojaaaaaaaaaaaaaaaa.

Bon diumenge, neguitaires!!!

Els dos aneguets

Sí, neguitaires!!! ja estem de 22 setmanes!!! És gairebé primavera i hem deixat tots aquells dies freds enrere. Ara només ens queda esperar els càlids dies plens de tardes llargues i passejades.

Vaig estar googlejant i he trobat el cas de l'Amilla. Una nena que va nèixer als U.S. amb només 22 setmanes. És imperssionant com de miraculosa n'és la natura i com les ganes de viure ho poden tot.

http://www.dailymail.co.uk/health/article-437236/Born-just-22-weeks--Amilla-allowed-home.html

Aquesta setmana, el nostre nino comença a experimentar els primers sentiments. La part del cervell que els regula està madurant i posa en mecanisme tot aquest engranatge. Ara, pot riure, pot plorar, es pot enfadar i pot sentir dolor. Fa mal veure que si una criatureta que neix a les 22 setmanes pot arribar a sobreviure (amb molta ajuda mèdica, però se'n pot arribar a sortir), i a més a més, tenint en compte que té forma completament humana, que està pràcticament formada i amb el sistema nerviós madurant que ja li permet sentir i patir, sigui possible l'abortament lliure fins a les 24 setmanes al Regne Unit!!! i 28 a Xipre!!!.

 Bon cap de setmana a tots/es!! disfruteu del sol, que carrega d'energia i ens ho fa veure tot d'un altre color.

eco morfològica

Aquesta setmana ens han fet l'ecografia morfològica. Hi vam anar molt tranquils, només amb l'interrogant de si seria nen o nena. El lloc on ens la van fer va ser fantàstic. Van tenir molt de tacte i en tot moment ens anaven informant del que anaven veient. Va ser preciós!! com ha canviat la nostra criatura des de l'últim cop que la vam veure fa 2 mesos... Ens vam sentir súper alleugerits i contents que tot anés bé!! El nostre cigronet, perquè és un cigronet i no una cigroneta s'anava movent però es va portar com tot un senyor!! 

Estic súper feliç i em noto embarassada, amb un nen ben maco dins meu al que tinc unes ganes enormes d'abraçar i petonejar de dalt a baix!! jejeje!! El meu home i jo estem súper feliços i aquells sentiments inicials que anaven de l'alegria extrema als neguits més aferrissats provocats per patir per la salut de la nostra criatureta, ara s'han anat esbaïnt i pensem només en positiu. Estem molt il·lusionats i el fet d'anar sentint copets dins teu, te'l fa viure al 100%. Cada cop que notes que es mou, és com si el nostre nen ens digués "holaaaa! sóc aquí!!" mmmm.

Bon inici de setmana, "neguitaires"!!!

20 SETMANES

L'equador ha arribat!!!! comença el compte enrere!!!

Ja estic de 20 setmanes i ens en queden només 20 més i tindrem el nostre petit o petita amb nosaltres. La panxona cada cop és més grossa i cada cop noto més la criatura. Encara dóna copets de manera molt subtil i tímida però, a vegades, fa algun copet més fort que els altres i em fa saltar!! jajajaja

I aquí us deixo, amb una imatge del globus terraqui perquè estem contents d'estar a la meitat del camí!!

Bon cap de setmana, neguitaires!

18 setmanes

Cap de setmana molt assoleïat! sortirem a passejar, sens dubte!!!

Aquesta setmana l'estic passant molt bé!! a les nits, però, m'acostumo a desvetllar cap a les 3 de la matinada, segurament perquè tinc ganes de fer pipi i he d'anar al wc, i després em costa tornar-me a adormir. Estic un parell d'horetes donant voltes pel llit fins que cap a les 5h em dec adormir perquè després dormo tan bé... mmmm!!!!

Durant el dia me'l noto poquet, però havent sopat ja fa més d'un saltironet. He llegit que això és degut a que durant el dia, com que una es mou, es com si anés gronxant el nen/a i clar li ve soneta i zzzzzz. A les nits, al relaxar-nos, ell/a es desperta més. Els copets encara són molt subtils però, a vegades, em fa fer un bot perquè no m'ho espero i sento una bombolleta súper clara i forta!! jajajaja. La panxa em va creixent que dóna gust, ja se'm nota que estic embarassada i avui m'he pesat i m'he engreixat 4kg des que em vaig quedar embarassada!!! em sembla que és massa perquè he llegit que el normal serien un parell de kg!! o sigui que m'espera una bona bronca del ginecòleg quan el vegi!!! intentaré picar menys galetes i substituir-les per una peça de fruita!! jejejeje ;)

Bon carnestoltes, neguitaires!

17 setmanes

Com un nap és el nostre petitó o petitona aquesta setmana. De tant en tant vaig sentint les bombolletes i salto d'alegria perquè és com si em digués: "hola!! sóc aquí! i tot va bé!".

Aquesta setmana, jo estava al sofà i en Pinxu em va saltar a la panxa. Normalment vigilo molt però aquest cop no sé ni d'on va sortir. No hi vaig pensar però al vespre em notava molèsties a la part baixa de l'úter i em vaig alarmar una mica. Vam anar a urgències i vaig quedar com una paranoicaaaa!! jajajaja! no em van fer ni una eco per veure com estava, només em van palpar la panxa, em van prendre la pressió i em van fer una anàlisi d'orina. El fet que em saltés un gat al ventre (i penseu que està ben potent, el mixu) no el van prendre en consideració, ni en van fer cas. Em van dir que tot era normal i que si sentia molèsties era perquè l'úter creix i a vegades es contrau i se senten com petites contraccions. No és que em quedés gaire tranquil·la, m'hagués estimat més veure'l en una ecografia bellugant-se!! però suposo que aquest és el protocol que han de seguir.

I res més, cap més novetat... només que em trobo súper bé i ara  convençuda totalment que estic embarassada!!! m'ha costat, però ara sí!! ara sento el nostre "nap" i sé que és dins meu, creixent i fent-se gran.

Bon diumenge, neguitaires!!!

QUIN FRED!!!

Aquest cap de setmana és siberià, siberià i toca sofà i mantaaaaa!!! Avui he sortit per comprar el pa i el diari i he arribat ben enfredolida a casa. M'encanta estar a casa quan fa fred, escoltar música, llegir una mica, mirar la TV i somiar, somiar molt. 

No sé si són manies meves però diria que ja he notat el cigronet dins meu! estic molt contenta i il·lusionada. Aquesta setmana, tornava en autobús de treballar quan de cop i volta vaig sentir com una mena de bombolletes elèctriques a la banda dreta del meu baix ventre. No en vaig fer gaire cas, però s'ha anat repetint i és difent a la sensació d'inflor o gasos normal. M'agrada sentir-lo dins meu (o al menys imaginar-m'ho) i em començo a sentir embarassada!! abans, sabia que ho estava però era allò de no acabar-t'ho de creure. Fins i tot amb les ecos!! veia el nostre petitó o petitona a la pantalleta, però em costava imaginar-me que realment estés dins meu. Ara, per fi, el noto (o m'ho sembla! jejejeje) i això m'omple d'energia, vitalitat, ganes de lluitar per ell/a i ganes de somiar!! de somiar com serà, a qui s'assemblarà... i quin nom li posarem... jejejeje! que és molt més difícil del que em pensava!!!  

Ja estic de 4 mesos però no serà fins a les 20 setmanes, quan ens facin l'eco morfològica, que sabrem si és un cigronet o una cigroneta. Tothom hi diu la seva, però la veritat és que no tinc ni la més remota intuïció del que serà... nen o nena, tot em fa il·lusió igual. Us convido a proposar noms perquè estem súper saturats i hem decidit no treuncar-nos-hi més les banyes fins que no sabem si és un xiquet o una xiqueta.

Tapeu-vos bé, neguitaires! que el siberià és molt fred!!

15 setmanes

Aquest cap de setmana està essent de relax total: el temps no convida per fer gaire res i amb aquestes temperatures s'està millor a casa davant la llar de foc. Ahir vam esmorzar tard, vam dinar tard i vam sopar d'hora, tot el dia jalant! jejejeje.

Em trobo bastant bé, diferent però com una rosa! jajajaja! i amb unes ganes boges d'anar a veure el ginecòleg aquesta setmana i que em digui que tot va bé. La veritat és que no em sento gaire embarassada: la panxa la tinc rodoneta i creix (però jo ja no sé si és perquè menjo tant!) i de tant en tant noto punxadetes, sobretot al costat esquerre de la panxa... però jo ja no sé si és l'úter que s'expandeix, el nostre cigronet o simplement gasos... jejeje! tot és nou i no en sé descodificar els missatges... 

Ahir, que va ser dia de panxing total, em vaig dedicar a bloquejar per internet... només em trobava amb webs de dones embarassades, amb aquell autocontrol i coneixement del seu cos i aquella tranquil·litat... i em mirava a mi i veia un sac d'interrogants i un desconeixement total del meu cos, i de mi mateixa total. Veia dones sobre pilotes inmenses fent exercicis per enfortir la musculatura i, mare meva, si els fes ara ja m'hi desnucaria, doncs imagineu-vos amb una panxona de 7, de 8, de 9 mesos!!! jajajaja.

Total, que me'n vaig anar a dormir i vaig pensar que no valia la pena patir abans d'hora! ara toca disfrutar d'aquest segon trimestre tan maco i tranquil, viure cada dia amb il·lusió i que ja m'ho aniré trobant tot pel camí i que si els altres poden, jo també!!!! jajajajaja!!!

Bon diumenge, neguitaires!

Bon Cap de Setmana (ja estic de 14 setmanes)

Avui és dissabte i m'he llevat tard, tard, tard...  i és que tinc una nyonya que m'encantaaaaa!!! m'encanta estar mig zzzz i sentir que ell es lleva, i comença a preparar l'esmorzar... yum yum!!!

D'aquí a un parell de setmanes torno a tenir ginecòleg i me'n moro de ganessssss!!! em trobo força bé: tot el dia estic com una rosa però passades les 19h la panxa se'm regira una mica i em noto cansada. T'hi acabes acostumant i a part d'això i del restrenyiment (que tela!) tota la resta, molt bé! 

Avui m'he pesat i m'he engreixat gairebé 2kg en només 2 setmanes!!! No pot ser!!! he mirat una web on pots calcular la progressió de pes del teu embaràs i estic com dos kilos per sobreeee!!! sé que no és el millor moment per fer règim, però ja m'imagino el Dr. Young dient-me: "cal que t'alimentis bé però això de menjar per dos o per tres, no!!!" jajajaja! però el bo del cas és que tampoc tinc la sensació de menjar tant... si bé és cert que menjo més bé i si abans dinava amb qualsevol cosa i no picava entre hores: ara dino prou bé i em passo tot el dia picant!!! Hauré de continuar menjant sovint però menys perquè si no imagineu-vos a quin pes arribaré als 9 mesos!!! jajajajajaja

Wueno... me'n vaig a esmorzar... jejejejejeje

Petonets "neguitaires!"

D'aquesta mida és el nostre cigronet!!! ja medeix gairebé 10 cm!!!

13 setmanes

Aquesta setmana hem conegut el Dr. Young. Jo enyoro el Dr. Gurb però aquest se'l veu agradable i simpàtic. Ens va dir que tot marxa bé i em va donar tota la programació de visites de l'embaràs!!!. Em va fer una eco i com ha crescut!!! ja fa 6cm i el plec nucal 1,3cm (molt bon senyal perquè els nens amb síndrome de down el tenen de més de 3cm). Ara però m'hauré de fer unes analítiques per determinar la probabilitat de tenir un fill/a amb síndrome de down i en funció dels resultats, ens recomanarà una amnio o no.

Tothom sap la bona nova i és fantàstic veure com es preocupa la gent per tu. Tothom sembla com més dolç i considerat amb tu i sembla que se't permetin tots els errors del món perquè, clar, en l'estat que una es troba és perfectament normal. jajajajaja.

Em trobo bé, tot i que als vespres l'únic que em ve de gust és fer soffing. Encara tinc cremor d'estómac al vespre, però no passa d'aquí.

No us ho creureu, però encara no me'n faig pagues que estigui embarassada... jajajaja. Jo em noto que el cos em va canviant i no em trobo còmode amb la roba que normalment portava. He reduït tot el meu vestuari a dos jerseis que són més amples i m'hi noto bé. Hauré d'anar de shopping urgentment, però què em compro??? jajajaja

Petonets, neguitaires

BONS REIS (ja estic de 12 setmanes)

Hola neguitaires!!

Avui és una nit màgica i, evidentment, esperarem que vinguin els reis carregats de regals!! a nosaltres ens els vam portar l'11/11/11!! no ens va tocar la loteria!!! si no que en aquesta quadratura també màgica el nostre, ja mític, Dr. Gurb ens va donar la millor notícia que ningú ens podia donar: tenia una beta positiva i això volia dir que estava embarassada. No deixo de pensar que el que ens ha passat és un MIRACLE. No us penseu que ara m'ha donat la vena mística, però la veritat és que quan et transfereixen els embrions per pura pena, perquè ets allà i no gosen llençar-los directament a les escombraries i et diuen clarament que el següent intent es mirarà de fer diferent... i malgrat tot una es queda embarassadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! una ja no creu en la ciència si no en la capacitat de lluita, de superació que tenen algunes persones i en alguna mena de gotetes màgiques que inspiren aquesta nova energia a trobar el camí. Sens dubte, el nostre embrionet (que ara ja és tot un fetus) és un lluitador nat, capaç d'enganxar amb cola la informació genètica fragmentada del seu pare i deduir els patrons de divisió cel·lular. jajajajaja. Algunes gotetes màgiques el debien inspirar, sigui l'estimació dels seus pare, Déu, Shiva, Al·la, l'esperit del Nadal, o els tres reis d'orient... jejejejeje... fos qui fos: GRÀCIES!!!

Sembla que jo ara em trobi millor. Encara tinc aquell agror d'estómac a les nits, però pràcticament res més. Son en tinc moltíssima perquè sempre n'he tingut (jajajaja) i aquells dolors menstruals ja han marxat, tot i que a vegades noto punxadetes. No pateixo perquè el Dr. House em va dir que no he de patir, que tot és normal i que és normal que me'n senti si tinc un ésser viu creiexent dins meu. Per cert, ara té la mida d'un kiwi!!! 

El que sí que tinc són molts de gasos a la panxa i restrenyiment. Mai he sigut una persona que anés gaire lleugera en aquest tema i ara, com és de suposar, se m'ha accentuat... però bueno... qüestió de beure molta aigua i menjar molta fruita i verdura!!!. També noto que coses que m'agradaven molt abans, ara no. Aquest és el cas de les llenties o les mongetes tendres... abans mmmmmm i ara doncs, me les menjo però preferiria menjar una altra cosa, com ara patates (que mai m'havien cridat l'atenció).

Aquest Nadal vam explicar als sogres que esperem un fill!! i es van quedar ben sorpresos. Tan els meus pares com ells mai ens havien preguntat ni insistit pel tema (cosa que no es pot dir de la meva germana que cada cop que em veia em deia que volia ser tieta... i la veritat és que de manera insistent i gairebé obligant-me a fer-la tieta perquè té ganes de jugar a nines!!! jorrrr!!!). La veritat és que (sobretot la sogra) estan súper contents, ja volent ser el mes de juliol i agafar en braços el seu nét.

Doncs res... l'any passat vaig demanar un nen/a als reis i no me'l van portar!!! grrr! però aquest any sí!!!! Espero que a tots vosaltres, "neguitaires" meus, també us portin el que desitgeu i sobretot que sigueu feliços!!! 

Bons reis