28 setmanes: tercer trimestre

Acabem d'entrar al tercer trimestre i avui em noto força aixafadota. Ahir a la feina: no tirava. Em notava molt cansada, amb calor i mal d'esquena i només desitjava arribar a casa per escarxofar-me al sofà. El dia se'm va fer etern. A més, em vaig haver de tornar a sentir comentaris del tipus: "t'has engreixat molt!! que menges molt??" que l'únic que van fer va ser ensorrar-me encara més. No vaig poder evitar ésser bastant abrupte, distant i poc agradable amb aquesta persona durant tota la tarda. Ho va notar. 

Crec que vaig actuar força malament. Em vaig sentir ferida i vaig reaccionar mostrant-me poc cordial amb ella. Hagués valgut més la pena deixar-li anar un comentari en plan "jo també t'estimo molt, noia!" o "tu també estàs molt guapa!" i així haguéssim rigut i tret importància al tema.

La veritat és que em noto amb menys paciència que mai. Abans em solia caracteritzar per tenir-ne tanta que no me l'acabava mai. Amb els de fora, clar; perquè a casa, evidentment, ja saltava a la primera de canvi ja que me l'havien xupada tota a la feina! jajajajaja. Però ara, com aquell qui diu, bufo per tot. jajajaja. Sobretot amb aquesta gent MALEDUCADA que perquè són més grans que tu i perquè estàs embarassada es creueu amb el dret d'engaltar-te qualsevol comentari sobre el teu cos sense tenir en compte que ets PERSONA i tens SENTIMENTS.

Prou d'aquest tema perquè, la veritat, com que tan em sento que FAS MOLTA PANXA com que NO SE'T NOTA GAIRE, no en faig gaire cas. El més important és el que diu el ginecòleg i ell no em diu res sobre el pes que estic guanyant. És més: li vaig preguntar si m'estava engreixant massa i em va dir que estic dins de l'augment de kilos normal durant l'embaràs. O sigui que, a no estressar-se i, sobretot, no deixar que els comentaris d'altri m'afectin GENS.

Aquesta setmana he anat a veure el Dr. Young i molt maco. Va estar per mi molta estona i em va anar comentant totes les coses de manera molt clara i entenedora. Fa poc em vaig fer el test d'O'Sullivan i els resultats han sortit molt bé. Aquest test, per les que encara no us l'hagueu fet, consisteix en:

1. fer-te una analítica
2. fer-te prendre un gotet d'una solució líquida de color groc que és bàsicament glucosa
3. fer-te esperar una hora
4. fer-te una altra analítica per comparar els nivells de sucre a la sang

Així doncs, no tinc diabetis gestacional i, a més a més, el tema de la TOXOPLASMOSIS també està controlat. Sabeu que no l'he passat mai i que per tant, no en tinc anticossos; doncs, continuo igual.  Això demostra que aquella paranoia col·lectiva, o aquella llegenda urbana sobre la perillositat dels gats en contacte amb dones embarassades és pura literatura. Si bé, si que és cert que un gat infectat a través de les defecacions pot infectar una dona gestant, això només pot passar un cop a la vida del gat, si és que arriba a succeir mai. En el cas dels gats domèstics que estan controlats, no surten de casa i, per tant, no mengen rates ni ocells, no hi ha cap problema. Com a precaució, les caquetes de la mascota les pot netejar una altra persona, però en cas de no poder ser, també ho pot fer una mateixa sempre que segueixi unes mesures higièniques mínimes. Ai... i pensar que el Dr. House em deia que m'havia de desfer del nostre pobre Pinxu... jejejeje.

El Dr. Young em va fer una ecografia i em va dir que el nostre vailet està creixent molt bé!! Vaig al·lucinar quan em va dir el pes aproximat: 1304 gr. El nano es va preparant per nèixer però encara està assegut mirant cap a dalt, com si estés en una cadira ben tranquil. Té temps, no cal que l'estressem que la vida, des de bon principi, val la pena pendre-se-la amb relax.

I aquí us deixo el nostre nano, perquè el conegueu.