WEBS D'INTERÈS

ELS DIES FÈRTILS

Si estàs pensant a tenir un fill, et preguntaràs com identificar la teva data d’ovulació per quedar embarassada, i durant quins dies tens més possibilitats d’aconseguir un embaràs si mantens relacions sexuals.
Quan et pots quedar embarassada?
La dona és fèrtil els dies anteriors i posteriors a l’ovulació, que es produeix quan un dels ovaris allibera un òvul madur (ovòcit). Aquest procés té lloc a partir el dia 14 del cicle menstrual, si la dona té la regla cada 28 dies. L’ovòcit sobreviu uns 2 dies i els espermatozoides alguns dies més. Així doncs, la dona pot quedar embarassada des de 4 o 5 dies abans de l’ovulació fins a l’endemà passat.
La fórmula per localitzar els dies fèrtils
El primer dia es calcula restant 18 dies als dies de durada del cicle més curt. I l’últim dia es troba restant 11 dies als dies de durada del cicle més llarg.
Per exemple, en una dona amb cicles que oscil·len entre els 26 i els 32 dies, els dies fèrtils seran:
  • El primer dia el 8 (26-18=8)
  • L’últim dia el 21 (32-11=21)
Potser no seran fèrtils els 13 dies que hi ha entre el 8 i el 21, però 6 o 7 d’aquests sí que ho seran.
També pots saber quin són els teus dies de fertilitat utilitzant aquesta calculadora, i descarregan-te aplicacions per l’iPhone d’Apple com, per exemple, FertilityFriend.com.


LA TOXOPLASMOSIS

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa ocasionada por un protozou paràsit anomenat Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat.[1] La toxoplasmosi pot causar infeccions lleus i asimptomàtiques, com també infeccions mortals que afecten principalment el fetus, ocasionant l'anomenada toxoplasmosi congènita. També pot ser greu quan afecte el nadó, ancians, i persones vulnerables pel fet d'estar afectats per immunodeficiència.
La malaltia es considerada una zoonosi, cosa que significa que es transmet habitualment des dels animals als humans a través de diverses vies, essent els hostes definitius el gats i sis espècies m´s de felins.
Les mesures de prevenció són particularment importants en les dones embarassades i consisteixen en normes generals d'higiene per evitar la transmissió per aliments i aigua contaminada, no menjar carn crua o poc cuita i evitar el contacte amb les femtes dels gats.


REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
Reproducció assistida o fecundació artificial és un conjunt de pràctiques clíniques i biològiques on la medicina intervé més o menys directament en el procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un infant. Tot i què a vegades pot haver confusions, la reproducció assistida no es redueix tan sols a la fecundació in vitro, la qual és tan sols un dels mètodes emprets. El terme s'utilitza de manera genèrica per a qualsevol tècnica de tractament de l'esterilitat o infertilitat que comporti una manipulació dels gàmetes.

més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_assistida



Inseminació artificial

La inseminación artificial humana adquirió una amplia popularidad como un tratamiento para la infertilidad en la década de los años 70. La inseminación intracervical (ICI), la técnica original utilizada para la inseminación artificial (AI), es en esencia bastante sencilla. La técnica de AI más común que se utiliza en la actualidad, que ofrece ciertas ventajas con respecto a la ICI, se denomina inseminación intrauterina (IUI). A continuación, encontrará información sobre la inseminación artificial, que incluye los beneficios y el costo de la inseminación artificial y una explicación de los diferentes procedimientos realizados de inseminación artificial.

¿En qué consiste la inseminación artificial?

La inseminación artificial, o AI, es un procedimiento de fertilización en el que se colocan artificialmente espermatozoides en el cuello del útero (inseminación intracervical) o el útero (inseminación intrauterina) de una mujer. Durante el tratamiento de inseminación artificial, se realiza un control exhaustivo del ciclo menstrual de la mujer con kits de ovulación, ultrasonidos y análisis de sangre. El semen que se implantará es “lavado” en un laboratorio, lo que aumenta las posibilidades de fertilización mientras se eliminan las sustancias químicas innecesarias y potencialmente nocivas. El semen se introduce en la mujer y, si el procedimiento es exitoso, se produce la concepción.
DocShop puede ayudarlo a buscar un especialista en reproducción en su región.
Las tasas de éxito para la inseminación artificial humana varían según el tipo de problema de fertilidad que se trata y la edad de la paciente. La mayoría de las mujeres que eligen la inseminación artificial tienen una probabilidad del 5 al 25 por ciento de quedar embarazadas con cada ciclo menstrual. Estas probabilidades aumentan si junto con el procedimiento toma medicamentos para la fertilidad.

Procedimientos de inseminación artificial

Los procedimientos de inseminación artificial humana son formas avanzadas del tratamiento de la fertilidad que implican el uso de un tubo fino y flexible para colocar con precisión los espermatozoides de un donante en el aparato reproductor de una mujer. Antes del procedimiento, los espermatozoides que se utilizarán se lavan y se concentran a fin de aumentar las probabilidades de concepción. A continuación, se incluye una breve descripción general de los dos tipos principales de inseminación artificial: la inseminación intrauterina (IUI) y la inseminación intracervical (ICI), las cuales pueden ser realizadas por un especialista en reproducción en su clínica de fertilidad local. Utilice los enlaces provistos para examinar más exhaustivamente los procedimientos de inseminación artificial humana u obtener información sobre la fertilización in vitro (IVF).

Inseminación intracervical (ICI)

La inseminación intracervical, o ICI, es uno de los tipos de inseminación artificial que se realiza con mayor frecuencia. La ICI es un procedimiento relativamente rápido y generalmente indoloro que deposita espermatozoides de un donante directamente en el cuello del útero, con lo que se aumentan radicalmente las posibilidades de que los espermatozoides se abran camino por el útero y las trompas de Falopio, donde puedan fertilizar el óvulo. En general, el procedimiento de ICI, que es menos costoso que la inseminación intrauterina (vea a continuación), muestra tasas elevadas de éxito. Para ayudarlo a conocer más sobre este método de inseminación artificial, DocShop le brinda información adicional sobre la inseminación intracervical.

Inseminación intrauterina (IUI)

La inseminación intrauterina, o IUI, es el método de inseminación artificial por el esposo (AIH) que se realiza con mayor frecuencia. La inseminación intrauterina, a menudo más simple y menos costosa que la fertilización in vitro (IVF), es un tratamiento eficaz para algunos tipos de infertilidad. Cuando se combina con la estimulación ovárica, la IUI, que coloca espermatozoides en las trompas de Falopio, muestra tasas elevadas de éxito en la fertilización. Como una forma de inseminación artificial, la IUI es eficaz para las parejas con razones de infertilidad no identificadas, así como para parejas en las que el hombre tiene alguna deficiencia espermática o la mujer tiene problemas con el moco cervical. DocShop ha provisto información adicional para ayudarlo a conocer más sobre la inseminación intrauterina.





Fecundació in vitro amb microinjecció espermàtica (FIV-ICSI)
La Fecundació in Vitro (FIV) amb microinjecció espermàtica, també es coneix per lacrònim a engonals dICSI (Intra Citoplasmic Sperm Injection). Consisteix a seleccionar un espermatozoide i introduir-lo en un òvul madur. És una tècnica més laboriosa que la FIV convencional i requereix un costós utillatge específic i una preparació i gran experiència dels biòlegs que la practiquen. Daltra banda és més eficaç que la FIV convencional.
Fecundación in Vitro
Podem distingir les següents fases:


a) estimulació de la maduració dels òvuls en els ovaris mitjançant ladministració diària d´hormones.
La dona se les pot autoinjectar per via subcutània. El temps precís és variable i sol oscil.lar de 2 a 3 setmanes. Durant aquest període es fan controls amb ecografies i anàlisis de lhormona estradiol en sang. Aquestes dades permeten determinar el dia correcte de lextracció dòvuls.

b) extracció dels òvuls dels ovaris.
Es fa mitjançant punció i aspiració dels fol.licles ovàrics (que es on estan els òvuls). Per a això sintrodueix una agulla a través de vagina fins el fol.licle ovàric que es va puncionar. Tot es fa sota control visual ecográfico i prèvia sedació amb anestèsia. La dona, està adormida durant 5-20min i no ha dingressar a lhospital. Tot el procés és ambulatori.
Fecundación in Vitroc) identificació dels òvuls.
Els líquids fol.liculars sobserven al microscopi, al laboratorio contigu a la sala de puncions, per a identificar els òvuls i conéixer el seu estat maduratiu.

Si la tècnica que sutiliza és la ICSI (introducció dun espermatozou en cada òvul madur), els òvuls es despullen, és a dir, sels treuen les cèl.lules que envolten el seu embolcall anomenada zona pelúcida. Si es va a efectuar la FIV clàssica, no es despullen.

d) preparació del semen.
Consisteix en aïllar els espermatozous de la resta de components del semen. A la tècnica de FIV es posen espermatozous mòbils a la placa on estan els òvuls amb el medi de cultiu, és a dir, el líquid amb els elements nutritius adients. A la tècnica de ICSI sintrodueix un espermatozou en cada òvul.

e) observació de si s´ha fecundat l´òvul.
Es fa amb el microscopi a les 16 - 20 hores d´haver posat els espermatozous amb els òvuls. Si es veuen dos cercles, anomenats pronuclis, indica que lòvul està fecundat.
Fecundación in Vitro
f) tres dies després dhaver extret els òvuls es transfereixen els embrions a l´úter.
No es requereix anestèsia. Es fa per via vaginal. El número màxim dembrions a transferir el proposa el metgeo però la decisió final la té la dona. Es té en compte ledat de la dona i els antecedents de la parella.

g) eclosió (hatching) assistida
es fer un orifici a la zona pelúcida per a facilitar la sortida de lembrió i la seva implantació a lúter.