28 setmanes: tercer trimestre

Acabem d'entrar al tercer trimestre i avui em noto força aixafadota. Ahir a la feina: no tirava. Em notava molt cansada, amb calor i mal d'esquena i només desitjava arribar a casa per escarxofar-me al sofà. El dia se'm va fer etern. A més, em vaig haver de tornar a sentir comentaris del tipus: "t'has engreixat molt!! que menges molt??" que l'únic que van fer va ser ensorrar-me encara més. No vaig poder evitar ésser bastant abrupte, distant i poc agradable amb aquesta persona durant tota la tarda. Ho va notar. 

Crec que vaig actuar força malament. Em vaig sentir ferida i vaig reaccionar mostrant-me poc cordial amb ella. Hagués valgut més la pena deixar-li anar un comentari en plan "jo també t'estimo molt, noia!" o "tu també estàs molt guapa!" i així haguéssim rigut i tret importància al tema.

La veritat és que em noto amb menys paciència que mai. Abans em solia caracteritzar per tenir-ne tanta que no me l'acabava mai. Amb els de fora, clar; perquè a casa, evidentment, ja saltava a la primera de canvi ja que me l'havien xupada tota a la feina! jajajajaja. Però ara, com aquell qui diu, bufo per tot. jajajaja. Sobretot amb aquesta gent MALEDUCADA que perquè són més grans que tu i perquè estàs embarassada es creueu amb el dret d'engaltar-te qualsevol comentari sobre el teu cos sense tenir en compte que ets PERSONA i tens SENTIMENTS.

Prou d'aquest tema perquè, la veritat, com que tan em sento que FAS MOLTA PANXA com que NO SE'T NOTA GAIRE, no en faig gaire cas. El més important és el que diu el ginecòleg i ell no em diu res sobre el pes que estic guanyant. És més: li vaig preguntar si m'estava engreixant massa i em va dir que estic dins de l'augment de kilos normal durant l'embaràs. O sigui que, a no estressar-se i, sobretot, no deixar que els comentaris d'altri m'afectin GENS.

Aquesta setmana he anat a veure el Dr. Young i molt maco. Va estar per mi molta estona i em va anar comentant totes les coses de manera molt clara i entenedora. Fa poc em vaig fer el test d'O'Sullivan i els resultats han sortit molt bé. Aquest test, per les que encara no us l'hagueu fet, consisteix en:

1. fer-te una analítica
2. fer-te prendre un gotet d'una solució líquida de color groc que és bàsicament glucosa
3. fer-te esperar una hora
4. fer-te una altra analítica per comparar els nivells de sucre a la sang

Així doncs, no tinc diabetis gestacional i, a més a més, el tema de la TOXOPLASMOSIS també està controlat. Sabeu que no l'he passat mai i que per tant, no en tinc anticossos; doncs, continuo igual.  Això demostra que aquella paranoia col·lectiva, o aquella llegenda urbana sobre la perillositat dels gats en contacte amb dones embarassades és pura literatura. Si bé, si que és cert que un gat infectat a través de les defecacions pot infectar una dona gestant, això només pot passar un cop a la vida del gat, si és que arriba a succeir mai. En el cas dels gats domèstics que estan controlats, no surten de casa i, per tant, no mengen rates ni ocells, no hi ha cap problema. Com a precaució, les caquetes de la mascota les pot netejar una altra persona, però en cas de no poder ser, també ho pot fer una mateixa sempre que segueixi unes mesures higièniques mínimes. Ai... i pensar que el Dr. House em deia que m'havia de desfer del nostre pobre Pinxu... jejejeje.

El Dr. Young em va fer una ecografia i em va dir que el nostre vailet està creixent molt bé!! Vaig al·lucinar quan em va dir el pes aproximat: 1304 gr. El nano es va preparant per nèixer però encara està assegut mirant cap a dalt, com si estés en una cadira ben tranquil. Té temps, no cal que l'estressem que la vida, des de bon principi, val la pena pendre-se-la amb relax.

I aquí us deixo el nostre nano, perquè el conegueu.

Primer aniversari del blog

Aquesta setmana el blog ha fet un anyet!! Felicitats, "neguits i alegries"!

Un any enrera no m'hagués pensat que a data d'avui estaria embarassada de 27 setmanes!!

Han estat molts els neguits que hem passat però, evidentment, les alegries que també hem viscut ens han fet oblidar els mals moments. Aconseguir aquest petit gran miracle és la millor cosa que ens ha passat a la vida i desitgem de tot cor que ben aviat tota la resta de neguitaires ho aconseguiu.

Des d'aquí us vull donar les GRÀCIES!! gràcies a tots vosaltres, blocaires, que us connecteu al bloc, que en llegiu les entrades i que, de tant en tant, deixeu anar algun comentari.

Gràcies a tots vosaltres, sí! perquè sou precisament vosaltres els que doneu sentit al bloc. Gràcies per llegir-me, per donar-me consell, per animar-me i, sobretot, per fer-me sentir acompanyada i gens sola en aquest procés que ha sigut tan dur.

Tanquem els ulls, pensem un desig i bufem tots junts l'espelma d'aquest primer pastís d'aniversari. Ja tenim el desig pensat? doncs bufeu ben fort que segur que se'ns compleix.

26 setmanes. "Quina cara d'embarassada que fas!"

Que si tinc la panxa massa grossa, que si per estar de sis mesos la tinc petita, que si m'he engreixat, que si m'he quedat igual, que si no se'm nota a la cara... tothom hi diu la seva i la veritat: cansa, i molt!.

A la feina, per exemple, hi ha un parell d'especímens d'aquells que no fan la feina que haurien de fer i es dediquen a tafanejar tot el sant dia. Doncs, bé, evidentment ara el focus de la seva atenció sóc JO. Cada dia m'he de sentir inspeccionada i, com és d'esperar, haver d'aguantar els seus comentaris!!! agggghhhH! que ja sé que no ho fan amb mala fe, però jo ja no sé quina cara posar-hi.  Les meves orelletes ja estan acostumades a: "ui!!! t'està creixent molt la panxa! ja és normal? vas bé de pes?" i la veritat és que em fan sentir com una foca i cada cosa que em poso me la repassen de dalt a baix i sempre hi han de dir alguna cosa.

Per internet he llegit alguna blocaire que s'exclama de com de maleducada és la gent quan una és queda embarassada. Té tota la raó del món: quan no estem embarassades no ens diuen que estem grasses, ni que fem cul, ni que la panxa té una forma extranya... segurament ho pensen, per educació la gent es mossega la llengua i calla. Quan una està embarassada tots els protocols socials s'esborren i tothom es creu amb el dret d'opinar i dir la seva sobre el teu físic.

Sincerament: la gent hauria de tenir més tacte. Si et diuen que estàs maca, que fas bona cara, que tens una panxona rodoneta, que l'embaràs et cau bé... fantàstic!! però és quan comencen amb el tema "ei!! gordi!!" i "vols dir que no t'estàs engreixant massa?". Prou dificultats té una per trobar roba maca, que li quedi bé i si senti còmode per haver-se de sentir inspeccionada a cada pas que fa!! jajaja

I què en penseu de l'expressió "fer cara d'embarassada"?. No és res més que un eufemisme per dir-te "collons! quina cara pa de quilo que se t'està posant!" jajajajaja. La veritat és que l'he sentit tantes vegades que ara em miro al mirall amb uns altres ulls!!! jejejeje.

Però, vaja, a portar la panxona amb dignitat!! que és un regal preciós i s'ha de gaudir i lluir i disfrutar!!! i si la gent no té tacte és perquè són maldrestes i molts, en el fons, el que tenen és pura envejaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! jajajaja

25 setmanes

Enyoro dormir de bocaterrosa i no m'agrada gens fer-ho de costat... sniff sniff

Fa poquet vaig anar al ginecòleg i li vaig comentar el tema. Ell em va dir que mentres no dormís de panxa a terra, que podia dormir de qualsevol manera sempre i quan jo hi estés còmode. Ara bé, com que també he llegit que és millor no dormir de panxa enlaire a partir de la setmana 24, procuro dormir de costat. De tant en tant, em dono el gustarro de posar-me panxa enlaire!!! jejejejeje

El metge em va recomenar que em posés un coixí sota els genolls si volia dormir de panxa enlaire; i, tal com una de vosaltres ja m'havia comentat en un missatge, que em posés un coixí entre les cames per dormir de costat. Es veu que amb un coixí col·locat estratègicament es dorm de manera més relaxada i que tothom ho hauria de fer. 

 Hi ha una mena de coixí especial que es ven per dones embarassades que es veu que funciona d'allò més bé. No tinc ni idea de quant deu valer, però tenint en compte que és material 100% pregnancy segur que deu estar pels núvols i, per tant, tiraré d'un parell de coixins normals i ja sortirem del pas.

Ahir, no sé si pel temps o perquè, estava KO. Em vaig aixecar tard, vaig fer una migdiadeta i tot, però a l'hora d'anar a dormir no hi havia qui dormís. És fumut quan tens la sensació d'estar ben cansada però, per contra, no poder conciliar el son. M'he adormit cap a quarts de dues i tota la nit me l'he passat despertant-me i havent d'anar al wc. Sembla que ara tinc moltes més ganes d'orinar que abans. Tot va creixent i l'úter ho apreta tot, fins i tot les ganes de fer pipi!! jejejeje.

Amb tanta moguda, m'he despertat tard i amb els llençols encara ben enganxats... si anés per mi, encara seria al llit mandrejant però avui fa un dia tan maco que s'ha d'aprofitar.

 Per altra banda, estic contenta perquè el ginecòleg em va dir que estic dins de la normalitat en l'augment de pes, que no m'he de preocupar. Enyoro una mica el meu Gurb i fins i tot el Dr House perquè semblava que es prenien les coses amb més serietat. En Gurb tampoc és que donés gaires explicacions però el veia tan i tan professional darrere les seves ulleres que m'inspirava tota la confiança del món. A part que era tan tendre i empàtic que, en més d'una ocasió, me li hagués llençat als braços i li hagués fet un parell de petons!!!.

El Dr. House, per contra, era de posat més desenfadat i distant però súper alerta davant la mínima coseta que pogués sortir. Et feia fer mil i una proves, t'escoltava i et donava explicacions clares i tranquil·litzadores i sempre pecava més per prevenir que no pas per haver de córrer a l'últim moment.

El Dr. Young és simpatiquíssim però a tot li treu importància. Si en treu importància, deu ser que no en deu tenir... jejeje... però a vegades peca de despistat i se li passen per alt coses importants que al Dr. House seguríssim que no se li haguessin passat. Quan em visita, em pregunta com estic però per pura rutina, a vegades sembla que ni m'escolti i tot el que li dic no sembla que hi presti gaire atenció. Suposo que totes aquestes històries amb les que li vinc (que no són gaires) són les mateixes que totes les dones embarassades i primerenques li deuen consultar... jejejeje. És bon metge però el que em passa és que enyoro el meu Gurb i el meu House i que si pogués barrejar-los a tots tres tindria el ginecòleg perfecte!! jejejeje.

Bona Setmana Santa, neguitaires!