25 setmanes

Enyoro dormir de bocaterrosa i no m'agrada gens fer-ho de costat... sniff sniff

Fa poquet vaig anar al ginecòleg i li vaig comentar el tema. Ell em va dir que mentres no dormís de panxa a terra, que podia dormir de qualsevol manera sempre i quan jo hi estés còmode. Ara bé, com que també he llegit que és millor no dormir de panxa enlaire a partir de la setmana 24, procuro dormir de costat. De tant en tant, em dono el gustarro de posar-me panxa enlaire!!! jejejejeje

El metge em va recomenar que em posés un coixí sota els genolls si volia dormir de panxa enlaire; i, tal com una de vosaltres ja m'havia comentat en un missatge, que em posés un coixí entre les cames per dormir de costat. Es veu que amb un coixí col·locat estratègicament es dorm de manera més relaxada i que tothom ho hauria de fer. 

 Hi ha una mena de coixí especial que es ven per dones embarassades que es veu que funciona d'allò més bé. No tinc ni idea de quant deu valer, però tenint en compte que és material 100% pregnancy segur que deu estar pels núvols i, per tant, tiraré d'un parell de coixins normals i ja sortirem del pas.

Ahir, no sé si pel temps o perquè, estava KO. Em vaig aixecar tard, vaig fer una migdiadeta i tot, però a l'hora d'anar a dormir no hi havia qui dormís. És fumut quan tens la sensació d'estar ben cansada però, per contra, no poder conciliar el son. M'he adormit cap a quarts de dues i tota la nit me l'he passat despertant-me i havent d'anar al wc. Sembla que ara tinc moltes més ganes d'orinar que abans. Tot va creixent i l'úter ho apreta tot, fins i tot les ganes de fer pipi!! jejejeje.

Amb tanta moguda, m'he despertat tard i amb els llençols encara ben enganxats... si anés per mi, encara seria al llit mandrejant però avui fa un dia tan maco que s'ha d'aprofitar.

 Per altra banda, estic contenta perquè el ginecòleg em va dir que estic dins de la normalitat en l'augment de pes, que no m'he de preocupar. Enyoro una mica el meu Gurb i fins i tot el Dr House perquè semblava que es prenien les coses amb més serietat. En Gurb tampoc és que donés gaires explicacions però el veia tan i tan professional darrere les seves ulleres que m'inspirava tota la confiança del món. A part que era tan tendre i empàtic que, en més d'una ocasió, me li hagués llençat als braços i li hagués fet un parell de petons!!!.

El Dr. House, per contra, era de posat més desenfadat i distant però súper alerta davant la mínima coseta que pogués sortir. Et feia fer mil i una proves, t'escoltava i et donava explicacions clares i tranquil·litzadores i sempre pecava més per prevenir que no pas per haver de córrer a l'últim moment.

El Dr. Young és simpatiquíssim però a tot li treu importància. Si en treu importància, deu ser que no en deu tenir... jejeje... però a vegades peca de despistat i se li passen per alt coses importants que al Dr. House seguríssim que no se li haguessin passat. Quan em visita, em pregunta com estic però per pura rutina, a vegades sembla que ni m'escolti i tot el que li dic no sembla que hi presti gaire atenció. Suposo que totes aquestes històries amb les que li vinc (que no són gaires) són les mateixes que totes les dones embarassades i primerenques li deuen consultar... jejejeje. És bon metge però el que em passa és que enyoro el meu Gurb i el meu House i que si pogués barrejar-los a tots tres tindria el ginecòleg perfecte!! jejejeje.

Bona Setmana Santa, neguitaires!