PREPARANT UNA FIV

Dijous de fa dues setmanes vaig anar a visitar el meu ginecòleg. S'ho va mirar tot i em va dir que tot s'ha posat al seu lloc i que en un parell de dies ovularia.

Em va a tornar a explicar en què consisteix una fiv i em va dir que havia de demanar hora per una entrevista prefiv amb els biòlegs del laboratori que faran la punció ovàrica.

Ahir vaig començar el tractament altra vegada. Aquest cop sembla que m'hagi receptat més medicaments que amb les ias. De moment, m'he de prendre:

- 1 pastilla gesta DHA al matí i una altra al vespre

- 1 pastilla gestagyn plus DHA al matí

- 1 pastilla AAS (200mg) al matí

- 1 inhalació de Synarel al matí i una altra al vespre

Ahir també vam tenir l'entrevista amb el biòleg del laboratori. Ens hi vam presentar a les 14h amb la mostra del meu home a punt per ser congelada. Aquesta mostra és per si les mosques, per si el dia de veritat passa alguna cosa i/o la qualitat de l'esperma del meu home sigui molt baixa. En aquest cas, es descongelaria i s'utilitzaria el potet que els vam dur ahir.

En una FIV hi ha tres fases:

- estimulació ovàrica (que és al que m'estic sometent)

- laboratori (que comença quan et realitzen una punció per extreure't els òvuls, els hi injecten un espermatozou i els deixen madurant dos dies al laboratori)

- implantació (passats tres dies des de la punció, s'implanten a la futura mare dos òvuls. Els altres es congelen per si la parella els necessita més endavant). Després de la implantació, la dona ha de fer repòs absolut durant 2 ó 3 dies.

El biòleg parlava de manera clara i entenedora i estava molt atent a totes les preguntes que anaven sorgint. Sembla ser que les probabilitats d'èxit són d'un 30%. No és que sigui una probabilitat per llençar coets, però com a mínim, sembla que tenim més d'un 10% més que amb una ia.

Estic bastant animada. Penso que sortiré de la clínica, si tot va bé, amb dos embrionets ben macos. Serà qüestió de mimar-los, fer-los sentir molt volguts i estimats i estar ben tranquil·la i esperançada. A casa seran súper ben rebuts i seran els companys ideals pel nostre mixu.

Calculo que em vindrà la regla dijous vinent i, conseqüentment, al cap d'una setmana ja començaré amb el gonal. Les puncions amb duraran entre una setmana i nou dies (si em regeixo per la temporització amb les ias). Així doncs, crec que la punció me la faran al voltant del dissabte 15 d'octubre i la implantació cap al dimarts 18 d'octubre. Encara no sé què m'empescaré a la feina.... jejejeje

TORNADA A LA REALITAT

1 de setembre, tornada a la feina, tornada a la realitat. Tot aquest mes d'agost passat me l'he passat de vacances, pensant en el tema, però a mig gas. Avui he tornat a la feina i a més m'ha vingut la regla o sigui que la tornada a la realitat no podia ser més crua. A sobres, no em puc treure del cap el que va passar el cap de setmana passat. Ens vam trobar uns amics i ens van explicar que havien perdut el fill que esperaven, i ja estaven de més de 6 mesos. Lo fort és que jo havia somiat que això passava i ho havia interpretat com un reflex del que m'està passant a mi: la incapacitat de poder gestar... El fet d'haver-ho somiat no hi té res a veure, però em fa sentir estranya... m'imagino pel que deuen estar passant i veig que jo seria incapaç d'encaixar una cosa així. A ells se'ls ve bé, pansits però amb força i sé que lluitaran per tornar a portar el fill que han perdut als seus braços i ho aconseguiran.

Avui m'ha vingut la regla i ho llegeixo com una altra derrota. Ja en van 36, de derrotes. Rercordo els primers mesos d'intentar-ho, les il·lusions de pensar aquest mes em quedo embarassada segur i res, i el següent tampoc i el de més enllà encara menys... fins que ja penses que no passarà mai. Miro enrere i veig la primera IA, que il·lusionada que estava, em pensava que seria dit i fet i que ho aconseguiríem en el primer intent però res... vam continuar amb la nostra tònica d'entomar una derrota rere una altra. La segona IA, tampoc i això que ho vam fer tot millor, més sentit, més aprop l'un de l'altre... però res de res. I ara la propera serà una FIV i estic cagadaaaa perquè si aquesta no va bé, no sé si m'enfornsaré totalment. A més a més, hi ha l'agravant que no ho sap ningú, que no vull que ho sàpiga ningú perquè és una cosa personal, del meu home i meva i ningú ho ha de saber... però què carai diré a la feina per absentar-me'n 5, 6 ó 7 dies???

També em passa pel cap el que l'hi ha passat a la parella que coneixem... i si ens passa també a nosaltres? llavors sí que no me n'aixeco... jo no seria tan forta i em passaria tot el dia plorant i sense ganes de veure a ningú... sóc massa feble i confio poc en mi mateixa.

Ara és el moment per mirar aquest inici de temporada com un inici de molts projectes, entre els quals poder fer realitat el nostre gran somni: tenir un fill/a. No sabem si ho aconseguirem però lluitarem!!!