Aquest blog està adreçat a dones com jo, que ho estan intentant. Tinc la necessitat de compartir el que m'està passant amb totes vosaltres i d'intercanviar "neguits i alegries" (espero que més alegries que neguits! jejejeje). Dins meu, tinc un volcà de sentiments que només puc exterioritzar al meu home perquè ningú sap que estem passant per aquest procés, ni tant sols família ni amics. La pressió social, vulguis que no, és alta: la gent et pregunta si vols o no vols fills, que quan els tindràs (com si fos tan fàcil!!!), no saps quina cara posar-hi i fas veure que no t'ho has plantejat o que no tens pressa... el teu voltant s'omple de nadons i per una part estàs contenta però per l'altra estàs trista perquè no hi ha maneres que tu ho aconsegueixis.
Si tu et trobes en la meva situació, espero que el meu blog t'ajudi i que trobem un espai d'intercanvi de sentiments i sensacions.
