dilluns, 6 d’agost de 2012

ORIOL

Ja fa tres setmanes que l'Oriol va nèixer i la veritat és que m'han passat tan ràpid que sembla que és ahir que em posava de part.
Comencem pel principi, doncs. Vaig començar a tenir dolors menstruals un dia al matí que em van durar tot el dia. A la tarda ja tenia contraccions però molt indolores i irregulars, per tant, no en vaig fer cas. La cosa va anar a més, però ens vam esperar a tenir-ne cada cinc minuts, d'un minut de durada i durant més d'una hora per anar a l'hospital. Vaig despertar el meu home, em vaig dutxar i vam anar passejant cap a Nostra Senyora de Meritxell. Ens havíem d'anar parant a cada contracció perquè cada cop em feia més mal. 
Un cop a NSM, ens van portar a la nostra habitació i ens van dir que passades dues hores vindria la llevadora perquè encara em faltava dilatar bastant. Jo ja no podia, quin mal!!!! quin mal!! i passada una hora li vaig dir al meu home que fes venir algú però que em donguessin algun calmant o drogues directament perquè aquell dolor no es podia soportar. Va venir la llevadora i em va dir que ja estava de 4 cm i que ja em podien posar l'EPIDURAL. La veritat és que admiro aquelles dones que són capaces d'afrontar un part natural, jo no vaig poder, bé... no m'ho vaig ni plantejar!! jejejeje! Tenia clar que em volia estalviar el màxim de dolor possible. 
Ens van baixar a quiròfan i em van posar l'epidural. Fa una mica de respecte perquè estàs amb contraccions molt seguides i et diuen que no et pots moure... sé que agafava la mà a la llevadora súper fort... una mica més i la deixo sense mà!! pobreta i que macaaaa!!! A partir d'aquí vaig dilatar súper ràpid i en una horeta ja estava de més de 8cm!!! van trucar el meu súper GINE, el Dr. Young i va venir de seguida. Va entrar optimista i feliç com sempre i en veure'l vaig saber que tot aniria bé!! i efectivament, en 20 minuts ja se li veia el caperronet i empenyent un parell de cops més ja va sortir l'ORIOL!!
Sé què empenyia amb els ulls tancats i que només volia que sortís. El Dr.Young anava parlant i m'anava explicant com anava tot però ni me l'escoltava. El meu home era al darrere, aguantant-me l'esquena perquè pogués empènyer bé. Quan va sortir com que estava amb els ulls tacats no me'n vaig ni enterar fins que no em van dir "miraaa, qui tenim aquí" i me'l van posar sobre el pit i vaig al·lucinar perquè no tenia la sensació que hagués sortit. Era preciós!!!
Després se'l van endur a la taula del darrere per fer-li les proves aquelles APGAR (va treure un 9-10!!) i mentrestant vaig expulsar la placenta (no me'n vaig ni enterar) i el gine em va cosir els punts. Res, superficials i ni me'n vaig sentir.
Un cop a l'habitació el meu home i jo no podíem parar de mirar-nos-el... quina cucada i que petitonet i com podia estar dins la meva panxa??? El dia el vam passar molt bé, suposo que el nen també estava cansadíssim, que això de nèixer ha de ser molt heavy.Però la nit.... brrrr... no vam dormir gens.
Dos dies vam estar a l'hospital i cap a casona i la veritat és que he estat força fluixota i encara hi estic. Al principi no entens què li passa al teu nen, per què plora? té gana? si fa poc que ha menjat! s'ha fet caca? si li acabem de canviar els bolquers!! té mal de panxa? té calor? et sents impotent i si a sobres tens problemes donant el pit ja ni t'explico. 
De seguida vaig tenir molèsties. La llevadora em va donar una crema per prevenir les clivelles però res de res... les clivelles van sortir i de quina manera!!! que si purelan, que si oli de mosqueta però res de res... cada cop pitjor i per rematar-ho mastitis!!! ara estic controlant el tema i em sap greu però li dono molt poc el pit directament a l'Oriol. Em trec la llet amb un tira llets i li dono amb biberó. També li dono una ajuda amb llet per a lactants perquè diria que tinc poqueta llet i per això plorava tant els primers dies. Ara va més tip i dorm més... jejeje.
Vaig començar el blog explicant les aventures i desventures per a quedar-me embarassada. Quan ho vam aconseguir no m'ho creia i diria que encara el dia abans del part no acabava de ser conscient que estava embarassada!! sóc així de rara, jo!! El blog també m'ha servit per posar sobre el "paper" els meus neguits i alegries setmana a setmana durant la gestació de l'ORIOL. Ara ja el tenim a caseta amb els seus plors però també amb les seves tímides rialles!!! és una cucada i només nosaltres sabem el que ens ha costat aconseguir el somni que és precisament ell. Ara que ja ha nascut, poso punt i final a aquest diari de camp però em poso de deures obrir un blog amb les aventures i desventures d'un mare amb L de novata!!!

Gràcies a tots/es vosaltres, neguitaires. Gràcies per acompanyar-me no durant 9 mesos si no durant un any i mig!!! heu compartit amb mi els moments d'alegria però també els de més profunda depressió! sense vosaltres, sens dubte, aquest llarg camí hagués estat molt més costarut. Només penseu una cosa, si jo (patata al màxim i amb tota la mala sort del món) ho ha aconseguit: VOSALTRES TAMBÉ!! no us canseu de lluitar perquè qui persegueix els seus somnis, continua viu i un dia aconsegueix fer-los realitat!! 

Us estimo!!


8 comentaris:

  1. Me ha encantado esta entrada, leerte, entrever tus sentimientos a cada palabra que ibas escribiendo aunque no creo que pueda explicarse nada de lo que has pasado, eso tiene que ser algo tan maravilloso y especial que sólo se sabe si se vive!

    Dale un beso anorme a Oriol, dale la bienvenida y quiero mucho, aunque eso creo que lo estás haciendo ya desde hace tanto tiempo!!

    Ahora a disfrutar de él, de cada segundo de su vida que seguro que va llenado la vuestra.

    Y que mas puedo decir...que enhorabuena!!! :D

    ResponElimina
  2. A través de la luna!!! gracias por tu comentario!!! besazos!!

    ResponElimina
  3. Felicitaciones! Y bienvenido Oriol! Ya nos seguiras contando! Mi Lolo cumplio un año! Todavia no lo creo! Te mando un beso muy muy grande! Pachu

    ResponElimina
  4. Pachuuuu!! que ilusión leer tu mensaje!!! feliz cumpleaños a Lolo!! es impresionante lo rápido que pasa el tiempo!!! no te das cuenta y la ropita ya no les va bien!!! jejejeje!!
    besotes!

    ResponElimina
  5. Si si, ya vas a ver, la ropita no dura nada y cuando nos demos cuenta, están empezando el colegio! Jaja. Ah de paso me olvidé de decirte, qué lindo nombre Oriol! Espero que sigas disfrutando de estos felices momentos con tu bebé. Un beso enorme!

    ResponElimina
  6. Hola!
    A veure, per on començo?...
    Ahir a la tarda vaig entrar al teu bloc. No el coneixia, de fet encara no sé molt bé com ho vaig arribar.
    Entre ahir a la tarda i aquest mati, m'he l'he llegit tot. Em va enganxar desde el primer moment.
    El meu home i jo ens trobem en la mateixa situació que tu quan vas començar el teu diari. Ell i jo portem "buscant" un petitó desde fa un any i mig. Jo tinc 36 anys i ser mare, (tenint en comte que soc una "caga-dubtes"), crec que és la única cosa que tinc clara al cent per cent). Podria dir que és el meu GRAN DESITG.
    Vull agrair-te infinitament el haver escrit aquest diari durant un any i mig. Llegin-te m'he enocionat, he somrigut, m'he sentit identificada, he rigut i he plorat.

    M'has donat l'empenta que em faltava per posar-me ja d'una vegada per totes en mans d'un doctor House o un Gurb o un doctor Young. Has fet que recordi que l'esperança no s'ha de perdre mai dels mais! (En el meu cas encara menys encara, ja que és el meu nom, Esperança).

    Aviat farà un any que vas tenir a l'Oriol, al vostre tresor. No sé si tornaràs a entrar aqui, no sé si m'arribaras a llegir o no, però jo igualment et dono les gràcies. Gràcies infinites! I FELICITATS per tenir el millor regal de la Vida.
    Espe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!

      tu sí qu m'has fet emocionar a mi!!! de veritat!!! no hi ha res que em faci més feliç que veure que el meu blog és llegit i que a més t'ha ajudat!!! a mi 3m va s3r d3 gran ajuda pod3r compartir 3ls m3us n3guits i al3gri3s amb vosaltr3s!!!! GRACI3S p3l t3u missatg3 i perdona per escrirur3 3 encompt3s de es de tant en tant prò l'oriol m'ha arrencat la tecla de la e i l'euro del portàtil!!!! jejejejejeje! és un perill i no para quiet!!! és esgotador, però la millor expriència d la meva vidaaaaa!!!
      Miro enrere i sembla que fos ahir que vam conèixr el dr.gurb i dsprés el dr.young!!! mmmmm!!! gràcies a ells tenim el nostre petit miracle particular.
      si nosaltrs vam pod3r, vosaltres també!!!!!
      No sé ben bé com és que avui he entrat al blog... suposo que perquè el nen acaba de fer un anyet i tenia ganes de reviure-ho tot un altre cop... m'ha encantat haver-hi entrat perquè t'hi he trobat!!!

      MOLTÍSSIMA SORT!!! tot anirà fantàstic, n'estic convençudíssimaaaa
      voler és poder i, tal com has pogut veure en l nostre cas, encara que tot sembli girar-se en contra, sempre hi ha un bri d'esperança!!! Esperança, vigila amb el teu ordinador, que aviadet un petit o petitona t'arrencarà també alguna teclaaaaaaaaaaaaaaa!!! jajajaja

      petonets i aquí em tens, a l'altra banda, pel que calgui

      Neguits i alegries

      Elimina
  7. Ostres! Moltes gràcies per contestar!!!
    M'estic plantejant el fet d'escriure també tot el procés... si finalment em decideixo a fer-ho en forma de blog ja t'informaré.
    Gràcies per ser a l'altre costat de la pantalla.
    Espe

    ResponElimina

comparteix tots els teus neguits i alegries amb tots els blocaires...