No sé si tothom la nota com jo, o és el fet d'estar embarassada que em fa notar-la encara més. La qüestió és que tinc una calor impressssssionant i que em costa molt dormir a les nits. Ahir, vaig engegar el ventilador i tot però tens aquella sensació de suor que fa que se t'enganxin els llençols i que és tan incòmode.
M'estaria fent dutxes tot el dia, però el curiós és que quan en surto ja torno a estar tan acalorada com abans!!! brrrr
36 setmanes!!! una setmana més i si el vailet decidís sortir ja no es consideraria prematur, si no embaràs a terme!!!
Ja fa prop d'un mes que vaig a les classes prepart i n'hi ha que estan bé i d'altres que no tant. Els temes que hem tocat són la lactància, les cèl·lules mare, el part, el postpart i les cures del nadó. Sempre s'aprèn alguna cosa nova i més encara si s'és mare primerenca com jo, que no en tinc ni idea i veig que se'm desplega davant meu un món que desconec totalment.
Epidural sí o no? tinc clar que sí!!! jajajajaja! que tot el dolor que em pugui estalviar, doncs millor que millor que de patiment ja n'hi haurà hagut prou. És curiós però cada dona que ha parit et parla d'una experiència diferent en el part. Totes diuen que agafar el nen/a en braços és el millor que els ha passat a la vida i tinc unes ganes impressionants de tenir el meu menut entre els meus. Lo fumut és que abans de poder-li tenir s'ha de passar per la fase de dilatació, l'expulsió i, després, quan ja sembla que s'ha acabat tot, l'expulsió de la placenta que és una cosa no gens agradable a la vista. jejejeje.
La qüestió és: si les altres poden, jo també. La meva llevadora diu que el que està clar és que el nen ha de sortir i que si no es pot d'una manera, es fa d'una altra, que sempre acaba sortint i que avui dia la medicina ha avançat molt. També ens diu que un part mai ens ha de traumatitzar i que, encara que arribem amb la idea d'un part natural, si ens notem esgotades i que ja no podem més, no passa res per rectificar i cridar. "EPIDURAL!!"
Encara em trobo bé: em refereixo que vaig tirant, que si no fos per la panxa no em recordaria que estic embarassadaaaa... jajajaja!! la història és la calor, si no fos per la calor estaria com una rosa però això sí que m'aixafa i em deixa KO. Però res, vaig a treballar, torno, dino i em clavo una migdiada de les mítiques!!! mmmmmmmm!!! I love siestaaaa!
Doncs, vinga neguitaires!! us convido a migdiejar!!! Petonets màgics de Sant Joan per a tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comparteix tots els teus neguits i alegries amb tots els blocaires...