5 setmanes

Avui entro a les 5 setmanes d'embaràs. És curiós perquè en realitat estic de tan sols 3 setmanetes però com que es compta des de la darrera regla... doncs sembla que portis més temps... jejejeje

Que com estic? doncs... que no m'ho acabo de creure, sempre tinc la impressió que m'ha de venir la regla i pateixo perquè tot és tan fràgil... però una ha de tenir sempre la ment positiva i pensar que tot tirarà endavant i bé (tot i que costa força)

Va ser una sorpresa inmensa saber que tot havia anat bé i que almenys un dels embrionets s'havia quedat entre nosaltres. La veritat és que si ens punxen, no ens surt sang. El meu home tampoc s'ho acaba de creure, diu que se'n farà pagues quan el/la tingui als braços. Ara com ara el meu cos no ha canviat i sense una panxona, costa d'imaginar-se que allà dintre hi ha una vida gestant-se... jejeje

Intento cuidar-me més, agafar-me les coses amb més calma, menjar més sa (vigilant el tema de la toxoplasmosis) i em trobo prou bé. De fet suposo que és massa d'hora per notar res... només noto aquella sensació premenstrual gairebé tot el dia, tot i que a vegades no la noto i a vegades la noto més: dolor d'ovaris, dolor a les cames... fins i tot (ara fa un parell de dies que no) notava punxades als ovaris de tant en tant, generalment a l'esquerre. A vegades també noto una mica d'agror a l'estòmac, com si hagués menjat alguna cosa que no m'ha sentat prou bé però aquí es queda i jo continuo jalant... jejejeje.

Però, neguitaires!! estic bé: contenta i il·lusionada però amb els neguits de sempreeeee!!! El sr. Gurb ja m'ho va comentar quan ens va donar la bona notícia: "és curiós però a un li fa l'efecte que quan tingui el positiu ja estarà tot, però després comença un altre tipus de patir" i és ben cert!!! jejejejeje!!! però també és veritat que a vegades, quan penso en que ESTIC EMBARASSADA no puc evitar estar pensant en les mussaranyes amb un somriure inmens!!! jejejejejeje!! que sort que no em veu ningú perquè pensarien que estic "lai trum" jajajaja.

Petonets guapíssimes!!! gràcies pels vostres missatges, de veritat!! Elisabet, gràcies pel teu suport i ànims, a veure si tot va bé i el 2012 estem totes dues empenyent un cotxet o dos (perquè també podem tenir bessonadaaaa! jajajajaja). Pachu, gracias también a ti, siempre has sido la luchadora, la que no había tirado la toalla y había conseguido un nene preciosos!!! un modelo a seguir para todas nosotras. Gracias por tus consejos y ánimos. Besitos