8 setmanes

Són les 3 i a les 4 m'espera el sr. gurb. Estic esperant el meu home per anar-hi pitant. No cal que us digui que estic súper nerviosa. No em pensava que això de les ecos fos com anar a passar un examen cada cop... tens neguits... esperem que tornem amb l'alegria d'haver vist bategar el cor del nostre petit miracle:

Per la meva banda, ahir em vaig trobar fatal: dolors d'ovaris, sensació premenstrual i agror d'estómac, com si alguna cosa se m'hagués posat malament. No sé si tot això és normal i com que per internet es llegeixen històries de tot tipus, no puc evitar tenir la por al cos. El meu home està tranquil, diu que hem de pensar que tot anirà bé i que tindrem un fill/a preciós/a. jejejeje.

Olga, molt bona sort! avui surts de l'interrogant perpetu de la Beta espera!!!! desitjo de tot cor que sigui un POSITIU en lletres majúscules.

El nostre somni, tu ves-te preparant que ben aviadet estaràs ben igualeta que joooooo!! petonarrus, guapíssima.

Pachu, ¿qué tal tu nene? creciendo rapidísimo, y tu disfrutando de la maravillosa experiencia de ser madre ¿verdad? un besazo, luchadora.


Ja hem tornat de veure el Sr. Gurb. Jo ben espantada i plena de pors. Ell molt maco m'ha dit que és normal que pateixi, que tot és nou i que el fet de tenir dolors com menstruals pot passar. L'úter va creixent i hi ha dones que ho noten més que les altres.
M'ha fet l'eco i tot és normal i el més maco de tot és que hem vist el cor com bategava i l'hem sentit!!! 165 pulsacions per minut!!! M'he sentit tan alleugerida, que no es paga amb diners. Ara ja torno a desitjar arribar a la propera eco i que tot estigui bé.
Ha sigut tot molt emotiu... a més el Sr. Gurb ha dit que per la seva banda ens donava "l'alta" i que ara hauré de tornar a la consulta del meu ginecòleg habitual (el sr. house). M'ha sabut un greu... que una mica més i me li planto a plorar allà mateix. De fet, em sembla que m'ho ha notat que em quedaven els ulls plens de llàgrimes. No ho sé però hem passat moltes coses junts, m'ha vist en els moments més baixos i sempre m'ha sabut animar amb el seu optimisme aferrissat. He estat a punt de fer-li dos petons, però no he gosat... jejeje... l'enyoraré molt, moltíssim!! ell és el geni que ha aconseguit que el nostre miracle fos possible. Li he agafat com estimació i tendresa i, de veritat, que el trobaré moltíssim a faltar.