7 setmanes

Hola neguitaires,

Ja porto set setmanes d'embaràs (en realitat, cinc) i encara no m'ho crec. Ho hem explicat als meus pares i germana, però encara no ho sap ningú més perquè és molt recent. Si tot va bé, ho començarem a explicar per Nadal als familiars i, després de Nadal, a la gent de la feina.

Aquest dilluns passat em vaig trobar fatal. Tenia uns dolors d'ovaris bestials i em vaig despertar a mitjanit amb unes punxades a l'ovari dret terribles. Dimarts va ser un dia millor. Dimecres encara millor. Avui, de moment, fantàstic. I això no sé si és bon senyal o mal senyal; i això és el que em mata. No tinc cap mena de simptomatologia de l'embaràs: 

• no tinc nàusees, ni vòmits (a vegades tinc una mica de cremor d'estómac com si hagués menjat alguna cosa que se m'ha posat malament)
• no tinc més son del que seria normal (m'encanta dormir i si anés per mi, podria dormir 10 hores!! això no ha canviat i continuo igual)
• no estic més cansada que abans (sempre acostumo a notar-me aixafada, ara igual que abans de saber el positiu)
• no em noto els pits més grans (potser sí que una mica més tensos, però res més)
• no tinc més ganes d'orinar
• no tinc cap sabor metàl·lic a la boca (tot i que ahir, em vaig mig adormir al sofà i quan em vaig despertar sí que vaig notar un gust com de ferro a la boca)

ara bé,

• tinc més gana (quan sóc al llit noto la panxa que em fa rau-rau de gana que té, em llevo i ja se m'ha passat, però menjo igual!! jajajaja. Sobretot quan tinc gana és a l'hora de berenar i sopar, però com que treballo m'he d'aguantarrrrrrr)
• tinc dolors als ovaris i a l'úter, encara que ara molt menys que dies enrera.

 Segurament és massa d'hora, però he llegit que hi ha gent que ja presenta tot aquest quadre de bones a primeres. Cada dona és diferent i cadascú ho viu d'una manera tan diferent, però no puc evitar espantar-me i preguntar-me si tot està anant bé. Aquesta setmana també he tingut somnis estranys, del tipus de somiar que vaig al lavabo i m'adono que he tacat el paper de wc... sé que m'he de relaxar (ahir i avui ho estic molt) i pensar que tot va bé. A veure què em diu el metge dimecres vinent (que tinc ja unes ganes de que em faci una altra eco...)

Amb el tema de la toxoplasmosis també vaig en compte: 

• Hem portat en pinxu al veterinari i ha sortit NEGATIU, per tant, no ha tingut mai aquesta malaltia. Ha sigut més que res per tranquil·litzar-nos, però de fet els gats només poden transmetre aquesta malaltia a través dels seus excrements durant una setmana en tota la seva vida. Si teniu un gat no heu de patir perquè és bastant improbable que en aquests moments tingui la toxoplasmosis (vomitaria i tindria molt de malestar i ja ho hauríeu notat) i si fos el cas, que netegi les caquetes la vostra parella (a la meva li fa molt de fàstic però ho fa! jajajaja) i llestos.
•  Tampoc menjo embotit, ni formatge curat, ni peix cru i m'he d'assegurar que la carn estigui ben cuita i la fruita i verdures ben netes. 

La carn no em preocupa perquè som força vegetarians, el que sí que em preocupa és dur un embaràs sense menjar carn. Intento menjar-ne a vegades, però no em ve de gust... llavors el que faig és substituir-la per proteïna vegetal (arrós, cereals, llenties,...) però no sé si n'hi ha prou.

Gràcies per llegir-me!!!