Dijous va ser un mal dia, estava trista i ho veia tot negre, massa negre. Divendres vaig decidir que l'actitud hi fa molt i que per aconseguir una cosa sempre hi ha entrebancs i que no és fàcil arribar a tenir allò que realment desitgem.
És curiós però el dijous, quan feia temps per anar a veure el gine i tenir els resultats, em vaig trobar amb una coneguda, que qualificaria d'amiga. És una dona d'uns 60 anys, optimista, vital i plena de vida. No sé perquè però em va dir que a la vida no val la pena capficar-se per tonteries perquè quan arribes a una edat t'adones precisament que aquells neguits eren precisament això tonteries i que aquests patiments t'havien tapat coses bones. També em va dir que a la vida tot arriba i ve. Serà bruixota? jejejeje.
També durant aquesta setmana, he sentit l'expressió "el no ja el tenim, lluitarem per un sí" i és així com ens hem de sentir. No ens hem de compadir o desitjar el que tenen els altres, hem de saber el que volem i fer tots els possibles per aconseguir-ho.
També m'he adonat que el meu home també pateix i que si em veu trista, ell s'enfonsa. A les penes, punyalades o tal com diu una altra dita "les penes amb pa i formatge són de millor passar". Doncs per començar, de penes cap perquè estem treballant per aconseguir els nostres somnis i en les dificultats d'aquest procés un somriure i prendre'ns la vida amb alegria ens ajudaran a tenir més energia per encarar noves situacions dificultoses.
Endavant, parelles! avui el dia està molt ennuvolat però us envio un sol ben gros i ben brillant perquè ens il·lumini els cors sempre.
