Estic contenta i feliç perquè estic amb la persona que realment estimo. Ahir vam passejar i riure moltíssim. Feia dies que no estàvem tan bé perquè conscient o inconscientment el meu cap només pensava en la IA. Ara que estic a l'espera de la segona em sento lliureeeeeeee... hehehehe. La meva mare em va dir aquesta setmana "no és feliç qui més té sinó qui menys necessita" i és ben cert. Per ser feliç fa falta ben poc. Tenir un fill o filla seria la cirereta que endolciria el nostre pastís però ara com ara cal que en disfrutem sense perquè tot i així és mmmmmm! yummy!
Bon diumenge, neguitaires!!!
