dijous, 5 de maig del 2011

Per fi ha arribat l'esperat 5 d'abril.
tota la setmana me l'he passat somiant que tenia una panxa de 6 mesos, que em venia la regla,... m'he estat imaginant la cara que posaria quan el ginecòleg em digués que la IA no havia anat bé. Respondria amb optimisme i ganes de tirar endavant i intentar-ho les vegades que fes faltes. Fins i tot contemplava la remota possibilitat que hem digués que havia anat tot bé i que estava embarassada. només imaginant-m'ho se m'il·luminaven els ulls i semblava que em mirés el món i la vida amb una il·lusió que m'omplia de vida.

Avui m'he anat a fer l'analítica de la beta i ha sortit un 0,50.... quan estàs embarassada apareix amb un 100... i aquest mig punt és una pura interferència o contaminació de la mostra. El ginecòleg m'ho ha dit i no he pogut evitar que em saltessin les llàgrimes i que no pogués pràcticament ni parlar perquè se'm tallava la veu. M'he quedat sorpresa d'aquesta reacció perquè, sincerament, tenia gairebé la certesa que no aniria bé... més que res perquè ja tenia dolors als ovaris com si m'hagués de venir la regla i tot. Ell s'ha portat genial, intentant animar-me i a mi em sap greu no haver sigut suficientment forta per haver reaccionat d'una manera més madura i civilitzada.... voldria ser diferent però sempre acabo trencant-me.

El ginecòleg m'ha dit que aquestes coses passen però que hem de mirar el costat bo:  el meu cos ha donat una molt bona resposta al tractament i tot apuntava de manera molt esperançadora. Ara bé, un 20% és només un 20%. Potser tindrem sort a la propera...

La veritat és que us enganyaria si us digués que estic bé perquè no n'estic gens. Em plantejo si això algun dia acabarà anant bé i em sap greu que tot es regeixi per un joc purament d'atzar. Sempre he tingut mala sort en loteries i sortejos i veig que el fet de quedar-se embarassada es redueix a això. M'imagino que quants més números comprem, més opcions de premi tindrem...

Ara m'ha dit que he d'interrompre la medicació, esperar a que em torni a venir la regla i trucar-lo per fer una ecografia i veure si tot està bé. Després decidirà si puc començar el tractament per una altra IA inmediatament o convé esperar... Sé que moltes de vosaltres heu hagut de passar per aquest procés moltíssimes vegades, necessito sentir la vostra veu, de veritat.

Gràcies per llegir-me en un dia tan trist com avui