Fa dies que no us dic res és perquè tampoc tinc resposta vostra i a vegades em dóna la impressió que escric per les parets. De totes maneres, sé que aquest blog té visites i espero que aquest quadern de bitàcola pugui servir d'ajuda a persones que es troben en una situació semblant a la nostra.
Per on començo? aquest dijous vaig tornar al gine i em va fer una eco. Em va dir que la naturalesa és sàvia i que tot havia tornat al seu lloc. Vam parlar una mica del tema sentiments i emocions i em va demar què volia fer. NO sabia per on anava i li vaig dir que no sabia què s'acostumava a fer en aquests casos. Em va dir que ell tornaria a intentar una altra IA, que el meu cos respon molt bé al tractament i que el semen del meu home és prou decent. Em va tornar a injectar amb aquell peculiar optimisme del seu. I em vaig atrevir a preguntar-li que si no anava bé aquesta segona IA després què. Em pensava que em diria queuna altra i que si aquesta tampoc anavabé, doncs una altra. Però, no; em va dir que després intentaríem una FIV (mare mevaaaa!! però segons com, millor; deu ser dolorós però com a mínim surts embarassada de la consulta!!! la part difícil és mantenir els embrions a dins, pobrissons!!! i quina tortura psicològica que deu ser.... no deus gosar ni anar al wc, per si de cas!!!
Més val no pensar-hi gaire i viure el moment, anar improvitzant sobre la marxa. Ara torno a començar amb la medicació el dia 27 de maig (còctel de pastilles). Quan hem vingui la regla he de continuar amb la mateixa dosi de fàrmacs i trucar-lo per demanar hora. A partir d'aquest punt, ja em començarà a monitoritzar i ja començarem amb el Gonal i finalment l'ovitrelle. Em noto un pèl més relaxada perquè ja he passat per tot aquest procés abans i per tant no em sento tan perduda com abans. Potser tindrem sort. Segurament serà a finals de juny quan m'ho tornarà a fer. Potser coincideix amb la nit més màgica de tot l'any, Sant Joan.
