diumenge, 30 d’octubre del 2011

Avui ha sortit el sol

Després d'un dia tris i gris, avui el sort ha sortit!!
No estic bé i no estic optimista; tot el contrari, però estic contenta per tres coses:
  1. El sol ha sortit i tot es veu d'un altre color i amb una altra perspectiva
  2. El meu home és un lluitador, no llença mai la tovallola i tot els entrebancs amb els que s'ha trobat a la vida (que creieu-me que són molts) els ha anat superant. Si els embrionets són fills seus, també trobaran la manera per tirar endavant i sortir-se'n. Embrionets: creiem en vosaltres, lluiteu!!
  3. Tinc una amiga blocaire que em dóna un suport incondicional i això no es paga amb diners. Mai m'hagués pensat que algú es llegiria el que escric i que m'ajudaria tant com està fent. Petonets "el nostre somni" i mil gràcies per ser com ets, sé que un dia seràs una mare fantàstica. Y gracias también a ti Pachu que te conectas al bloc desde Argentina y lo lees, aunque esté en catalán. Haces un esfuerzo impresionante y tus palabras siempre son de ánimo y esperanza. Es genial tener a alguién que nos demuestra que no debemos abandonar, que por muchas dificultades que tengamos, se puede conseguir y tú lo conseguiste.
Bon diumenge a tots vosaltres, neguitaires. Entre tots farem que aquests neguits que tenim vagin quedant enrera per donar pas a les alegries.

13 comentaris:

  1. uau m'has fet emocionar de valent!!! :)
    La teva història em fa pensar molt en la meva, perquè el meu home també és un lluitador i un SUPERVIVENT i perquè el nostre "problema" també ve pel cantó masculí. I és molt probable que algun dia proper em trobi passant el mateix que t'està passant a tu... i sé que serà molt difícil, però ho superarem! :D Serem mares! no ens podem rendir abans d'hora! això mai!! Si no surt bé a la primera, ens aixecarem, ens espolsarem els genolls i seguirem caminant. Si ens tornem a entrebancar, ens tornarem a aixecar. Si cal buscar altres opcions, opcions que a priori NO ens agraden, ho farem. Però arribarem al nostre objectiu, AIXÒ SEGUR.
    Els nostres futurs fillets tindran molta sort de tenir uns pares com els que tindran... i unes mares!!!!!! :D

    un petó bonica, amunt amunt!!!!!

    Elisabet

    ResponElimina
  2. Hola linda! No te lei el fin de semana y ahora me encuentro con tus noticias... Te entiendo tanto... Yo tuve muchos malos embriones (en mi caso por mala calidad ovocitaria), es tan desalentador. Pero acá está mi bebé en mis brazos... Así que primero, a tenerles fé a estos, que, como vos leiste, hay embriones no tan buenos que después son bebés hermosos. Y sino, a seguir intentando. No sé si en España lo usan, pero yo escucho que a los hombres que no tienen buenos espermatozoides les dan maca y mejoran un montón. Seguro que por internet se puede comprar. Mi marido no tenía problemas pero el andrólogo igual se lo dio para tomar. Tenés que fijarte que sea maca peruana, que es la verdadera. Consultalo con el médico pero yo leí muchos casos en los que ayudó. No te preocupes por estar triste, yo siempre pasé por momentos en los que me bajoneaba muchísimo después de cada transferencia. Si se tiene que dar se va a dar igual. Como me decía mi psicóloga, no somos tan poderosas... Te deseo todo lo mejor con tu pollitos. Ah, respecto a mi bisabuela, ella creo que había nacido acá pero sus padres eran catalanes. Acá la mitad de los argentinos somos descendientes de españoles. Yo tengo una mezcla bárbara de gallegos, vascos, catalanes... e italianos también... jeje.

    ResponElimina
  3. Pachu, he pasado unos días fatales. Ahora estoy más animada porque pienso que sólo se vive una vez y que más vale no lamentarse antes de encontrarse con la derrota. De todas formas, lo tenemos muy crudo. He mirado en internet y si el problema viene del hecho de que los espermatozoides de mi marido tienen alteraciones genéticas, poca cosa se puede hacer. Estos espermatozoides parecen normales a la vista del microscopio y del personal del laboratorio pero no lo son. Son incapaces de fecundar, y si lo logran, el embrión no tienen una división celular correcta de modo que no hay implantación, y si hay, se produce un aborto al poco tiempo. Vaya futuro... de todas formas probaremos lo de la MACA, acido fólico y omega3 que parece que también le van bien al chico. Muchas gracias por tus consejos, de verdad que te los agradezco un montón.

    ResponElimina
  4. ei guapa, com va tot?
    això que dius de les alteracions genètiques dels embrions... doncs precisament per aquest motiu nosaltres farem el DGP (diagnòstic genètic preimplantacional). Però és que en el nostre cas tenim motius de pes per creure que els espermatozous poden estar alterats genèticament. No té perquè ser el vostre cas!!! Us han fet estudis del semen? (FISH, fragmentació d'ADN, estudi de meiosi)?

    ptonets molts!

    Elisabet

    ResponElimina
  5. Hola! Estuve leyendo todo el blog. Sólo quería decirte que no te adelantes. No tienen por qué ser problemas genéticos de los espermatozoides. Todavía tenés que esperar a ver qué pasa con estos embriones y después te queda mucho por hacer. A mi marido le hicieron un espermograma especial que se llama test de tunel. Creo que ustedes todavía no lo hicieron, no? Asi van a tener mas informacion. De la primera FIV surge mucha información que ayuda a saber cómo seguir. Si el problema es de los espermatozoides yo leí que acá acen una cosa llamada cadena de anexinas, que ayuda. Fijate si encontrás algo de eso. En la pagina planeta mama hay mucha gente contando su experiencia. Suerte con la ansiedad de estos días! Un beso grande!

    ResponElimina
  6. Pachu, ya he comprado MACA!!!! la encontré en una tienda de dietéctica. A parte de las pastillitas que él ya se toma, le he preparado un cóctel de Maca, B12 y ácido fólico... para que si nuestros chiquitines no se quedan con nosotros, los bitchines de mi marido sean más fuertes!!! jejeje.

    ResponElimina
  7. Hola! Ahí releí mi comentario y vi que me quedó un hacen sin hache, jajaja. Fue error de tipeo, que conste... Si tu marido tiene un problema de corazón mejor que consulte antes de tomar maca, porque creo que puede subir la presión o algo así. Yo también creo que el ginecólogo podría haber esperado a decirles eso. Supongo que por un lado no quiere crear falsas expectativas y también te quiere ir abriendo otra puerta. Haciendo eso sabrían si el problema es de los espermatozoides. Pero no creo que sea la única opción. Seguramente sea el camino más rápido hacia vuestro hijo, pero es una decisión de ustedes. Tal vez dado el problema geético de tu marido sea algo que también evaluen desde otra óptica. Pero no perdamos ya la fe en estos embriones. Vos seguiles hablando. Yo pensaba igual. Y si ya no hay nada? Pero sabés qué, el negativo duele igual, aunque tratemos de atenuar nuestra ilusión, así que ante la duda, mejor darles fuerza. Porque al final una de las veces le hablaba a este gordito. Nunca sabés... Bueno, sigo pendiente! Petonets!

    ResponElimina
  8. Hola Noies!! PETONETS a les dues!!!
    Cap de setmana remullat i de betaespera. Sé que de probabilitats d'un sí en tenim ben poques (més clar no ens ho podia deixar el sr. gurb) però sempre queda esperança i això és el que farà fotre'm una caiguda el divendres que no me n'aixecaré, ja ho veureu. Pachu, consultaremos lo de la maca; a ver si por arreglar algo, nos cargamos el motor!! jejejeje. Petonets, neguitaires!!!

    ResponElimina
  9. Només dir que llegir-te, és com llegir la meva pròpia vida! Tinc 28 anys i ja en fa més de 3 que ho estem intentant amb la meva parella, els sentiments que tinc són indescriptibles, en molt moments vull fugir, deixar-ho, canviar de vida....
    Realment ja no tinc cap mena d'esperança, a principis del 2012 ens començaran a fer IA al Clínic però....no les tinc totes. Avui m'ha vingut la regla per centena vegada! és com el dia de la marmota!!! Gràcies

    ResponElimina
  10. Hola guapa, com va tot? suposo que feta un manyoc de nervis!!!

    Anònima, benvinguda al raconet neguitaire :)

    un petó guapes!

    Elisabet

    ResponElimina
  11. Nenessssssss!! un petonàs inmens per totes vosaltres!! us estimoooo! i només vosaltres em doneu forces!!!
    Anònima!! jo també em sento com en el dia de la marmota!!! si només veure la taca vermella ja sento la música del despertador-ràdio de la peli!! jejeje! m'ha encantat el teu comentari! i no pateixis, segur que la IA va bé!! tres anys, nosaltres també portem tres anys intentant-ho i vas consumint cartutxos emocionals amb cada regla, i tant que és veritat!!
    Elisabet!! jo en aquests moments estic força negativa: tinc dolors premenstruals i noto que m'ha de venir la regla entre avui i demà... aquest matí tenia un dolor d'ovaris... fuuuuuuh!!! i aquella sensació que tens a les cames quan tens retenció de líquids... després m'he pres la progesterona i m'ha passat... suposo que és com enganyar al cos: em prenc una pastilla que fa que l'endometri sigui gruixut.. clar.. jo el vaig engreixant i fins que el metge no em digui que pari de medica-me potser no em vindrà la regla, però quan deixi aquesta pastilla que em prenc cada 12h, no vegis quina regla em baixarà amb un endometri tan gruixut!!!
    Divendres serà un dia de gossos... dia en què sabrem si sí o si no... i ja veig la cara del sr.gurb... sempre posa la mateixa quan ha de donar males notícies: mira la taula i no et mira a tu... i el veus així i penses "merdaaaaaaa".

    Petonets, guapíssimes

    ResponElimina
  12. ei avui ja és divendres!!
    moltíssima sort!!
    Una abraçada!

    Elisabet

    ResponElimina

comparteix tots els teus neguits i alegries amb tots els blocaires...