Estic fatal, feta una merda i amb ganes d'engegar-ho tot a la merda. Hem anat a l'hospital per la transferència i el sr. gurb ens ha explicat la situació: el que pintava tan bé de bones a primeres, ara pinta negríssim. Dels sis embrionets que teníem dijous, ens en quedaven tres i d'una qualitat dolentíssima. Resulta que a hores d'ara haurien de tenir entre 6 i 7 cèl·lules i el més bo en té 5, l'altre 4 i el tercer ja ni ho ha dit... Ens ha dit que tenien dubtes amb els biòlegs, que no sabien si valia la pena tranferir-los o no però que ja els teníem, i que nosaltres érem allà... els ha sabut greu fer-nos marxar sense transferir-los. El motiu: la mala qualitat de l'esperma del meu home. Jo he respost molt bé i els òvuls eren de molt bona qualitat, però es veu que van tenir penes i treballs per trobar algun espermatozou que fos mínimament decent per fecundar un òvul. Tot i amb això, els que sí que han fecundat els òvuls no semblen amb energia suficient com per fer una divisió cel·lular correcta. Ens ha comentat que ho podem tornar a intentar amb la meitat dels òvuls fecundats amb esperma del meu home, i l'altra d'un donant!! m'he desmuntant i no he pogut parar de plorar: això que et diguin que MAI podràs tenir fills amb la teva parella és molt dur i jo sóc ploranera de mena i m'he passat tota la transferència amb la llagrimeta... La transferència ha sigut ràpida i sense cap problema, igual com una IA i després m'he hagut d'estar uns 20 minuts en repòs, allà sola amb el meu home que estava súper pansit i amb un sentiment de culpa impressionant. Ell no en té la culpa, jo tampoc; simplement, com a parella sembla que ho tenim molt cru per poder concebre.
El Sr. Gurb súper maco i dolç, m'ha dit que faci repòs tot aquest cap de setmana de pont i que continui amb la mateixa medicació. Que no m'estressi i que el dia 11 de novembre em vagi a fer les analítiques de la beta.
No us podeu imaginar com em sento, bé, segurament una mica sí. Si m'hagués dit que aquest cop ha sortit malament però que a la porpera, que hi ho sap hagués estat diferent. Però clar, ens ha vingut a dir que amb el semen del meu home és pràcticament impossible.
Després, en arribar a casa... m'he connectat al google i he vist que hi ha dones que s'han quedat embarassades amb embrionets de molt mala qualitat, perquè són lluitadors nats i uns campions de la vida!!!
petonets
gràcies, guapa. T'asseguro que els cors que m'envio els necessito i molt. Estic passant un dia fatal. Estic a casa soleta, amb un temps de tardor que sempre m'havia agradat però ara em deprimeix encra més. Lo que hem sabut avui a l'hospital ha sigut molt fort i ens hem quedat tots dos pel terra. Intento animar-me i animar-lo a ell perquè, a més a més, pels embrions s'ha de tenir ment positiva, però no puc. Gràcies pel teu suport. Avui tot són neguits i prou...
ResponEliminaosti em sap molt de greu!! ei, jo també conec casos de noies (alguna la conec en persona, no només d'Internet) que s'han quedat embarassades d'embrions que, a priori, semblaven de mala qualitat. No t'enfonsis abans d'hora!!! cal mantenir els peus a terra, ok, però no tot està perdut, ni molt menys!!!
ResponEliminaEstaré aquí, darrera la pantalla, tots aquests dies, recolzant-te 100%
una abraçada molt forta
Elisabet
Elisabet,
ResponEliminacom t'estimoooo!! i ho dic de veritat!! ets genial i sempre m'injectes una bona dosi de bon rotllo i bones vibracions. M'he passat la nit tenint mal somnis... no et sabria dir què somiava perquè ni me'n recordo, però estava súper angoixada. M'he despertat bé, però de seguida ja m'ha caigut la llagrimeta... el meu home súper positiu: diu que no ens hem de rendir, que a ell li han dit molts nos a la vida i que ha sabut tornar-los en si. Que ho hem de tornar a intentar i tampoc perdre l'esperança d'aconseguir-ho de manera natural (que jo veig impossible). Encara no està tot perdut, però després em sento hiper culpable per estar trista i deprimida, penso que això afecta els embrionets i a sobres ahir el mixo va i em salta de ple a sobre la panxa quan estava a sobre el llit. I el nen no està pas prim, que pesa 5.5kg!! vaja que avui fa sol i és un dia de festa. Gràcies una altra vegada, ets la millor.