Una setmaneta més i, si el nostre petitó es decideix, ja el tindrem aquí. Els sentiments que experimento són força estranys: per una banda tinc ganes de tenir-lo entre els meus braços, però per altra, el part em fa por i em plantejo si me'n sortiré com a mare. Suposo que és normal i que tothom es troba en una situació similar a la meva pocs dies abans del part.
Ara començo a tenir dolors menstruals molt suaus, sobretot a la nit. De tant en tant potser alguna punxadeta a la vagina de poca intensitat i també, a vegades, alguna goteta de sang a les calcetes. Ho he comentat a la llevadora i m'ha dit que res de res, que fins que no tingui contraccions o trenqui aigües no he d'anar a l'hospital. Les gotetes de sang creu que poden ser degudes a que ja hagi començat a dilatar una miqueta i algun capilar s'hagi trencat. El que està clar és que el meu cos ja s'està preparant per parir, el que no tinc tant clar és si realment estaré prepararda... jajajaja
Més val no pensar-hi i quan arribi el moment encarar la situació de la millor manera possible: relaxada, contenta perquè el nostre fill està a punt de nèixer i sense por. Els neguits i les alegries sempre van juntes i ara més que mai: estic contenta però neguitosa alhora!! jajajaja
Aquesta setmana he estat força aixafada. Tinc més molèsties, més mal d'esquena i més ganes d'orinar. Noto el nano que m'apreta la bufeta, sobretot quan camino. I a les nits m'he de llevar unes quantes vegades per anar al wc!! a part d'això dormo la mar de bé... i encara dormiria millor si no fes tanta xafogor.
Me'n vaig a perdre'm en una dutxa relaxant!! mmmmm!!! quedaré com nova! després aniré a comprar fruita, molta fruita i quan torni em menjaré mig meló!!! jajajajajajajaja!!!
Arreveure, neguitaires!! desitgeu-me tota la sort del món i aquella frase que he sentit tant durant aquest darrer més: "que tinguis una hora ben curta". Potser la propera entrada d'aquest blog ja serà amb el nostre menut amb nosaltres. Només desitjo que tot vagi i que el nostre vailet surti sa i guapíssim com son pare!!! jajajajajaja
Molta sort!!!!!!
ResponEliminaSegur que tot anirà molt bé!!!
A mi també em falta una setmana per sortir de comptes!!! Quins nervis!
Molta sort guapa!! Tot anira bé. A mi em queda setmana i mitja petons!! Olga
ResponEliminaGràcies guapíssimes!!! ja tenim l'ORIOL amb nosaltres!!! Tot va anar molt bé
ResponEliminaMoltes felicitats, ara a gaudir del mini!
ResponEliminaay!!!!! que poquito!!!!!bien!!!!!!!
ResponEliminahola guapa com ho portes? jo be amb els meus bessons a casa. tot va anar molt be i en gerard i mario junt amb aaron que es el gran em fa la felicitat complerta del meu marit i meva. espero que l.oriol molt be petons
ResponEliminaEl tema de l'alletament m'està costant força... si no fos per això, tot aniria genial. L'Oriol dorm força durant la nit i durant el dia va fent... la veritat és que per una "novata" com jo és molt esgotador, però val la pena.Com t'ho fas amb 2+1??? jo seria incapaç!! jejeje
ResponElimina