dissabte, 31 de març del 2012

24 setmanes

Quin mal d'esquenaaaaaaaaaaaaaa!! quin mal a la pell de la panxaaaaaaaaaaaaa!!! ahir, havent sopat, va ser brutal, només sentia dolor. Dolor a les lumbars i notava tota la pell de la part superior de la panxona que em tibava. donava la impressió que s'anés a esparrecar.
Cada dia em poso crema a la panxa i els pits per prevenir o intentar prevenir les estries, però ahir va ser horrorós, quin mal. He notat que quan estic asseguda, he d'anar canviant de postura perquè si no la panxa em tiba. Després de menjar o mentres estic menjant (dinar o sopar) noto que cada cop la panxa em va tibant més i més i acabo l'àpat amb molèsties, que ja van passant.


Ahir, per altra banda, estava asseguda i vaig començar a notar que el cigronet (o cigronàs) s'anava movent,. vaig mirar i de tant en tant es veia com un bonyet petit que sobresortia en algun punt de la meva panxona (o panxassa, jajajaja). És una sensació preciosa sentir el teu nen movent-se: primer perquè saps que està bé i després perquè són uns moments de comunicació entre els dos. He notat que si per exemple acaricio la panxa i parlo o canto, ell sembla que respongui i això m'encanta.

He llegit que a partir de la setmana 24 és millor no posar-se de panxa enlaire (d'esquenes) i voldria saber si algún de vosaltres sap si és veritat. Per mi és l'única postura en la que estic bé del tot, ja la intento evitar perquè he llegit que l'úter pot comprimir la vena cava i fer que arribi poca sang a les extremitats. Ara bé, estar estirada el llit de costat és pesat, no em relaxa i fa que vaig girant d'una banda a l'altra pràcticament tota la nit., De tant en tat, em poso estirada d'esquenes, que és l'única manera on em trobo bé, relaxada i em les cametes descansant.... però si s'ha d'evitar aquesta postura, jo l'evito!!! jajajaja

Ahir també vaig tenir una experiència molt maca!! per primera vegada, algú es va aixecar de l'autobus i em va cedir el seu lloc. Al principi em vaig quedar amb cara d'interrogant perquè era una persona més gran que jo i no acabava d'entendre perquè em cedia el lloc. Després vaig pensar: "estàs embarasssadaaaaaaaaaaa" i li vaig agrair i m'hi vaig seure. Tot seguit vaig pensar, nena!!! realment se't nota ja que estàs embarassadíssimaaaaa!! i em va encantar que encara quedi gent que facin aquest gest tan maco.

Bona setmana santa a tots!!!!

diumenge, 25 de març del 2012

23 setmanes

El nostre vailet va creixent i cada cop el noto més. Avui mateix només feia que bellugar-se quan estava al llit mandrejant. 
Ara tinc dolors a sota el pit, a sobre les costelles. Sobretot després de menjar o si porto molta estona asseguda. Suposo que són les fibres musculars que es queixen d'aguantar tan de pes... jejeje. Començo a tenir una mica de molèsties lumbars si estic asseguda en la mateixa postura. Sort que la feina que tinc em permet anar canviant de postura, aixecar-me, estirar les cames i moure'm.
Estic súper il·lusionada i ja tindria ganes de preparar-li l'habitacioneta, però esperarem una micona més. Anirem fent les coses sobre la marxa.
Fa dies que no em peso i em fa por fer-ho!! jajajajaja! l'últim cop que ho vaig fer, que deu fer una setmana, m'havia engreixat un total de 7 kg!!!!! des d'abans de quedar-me embarassada i crec que és massa. Tothom em diu que faig cara d'embarassada i això vol dir que em veuen com una focaaaaaaaaaaa!!! jajajaja. De fet, és lògic: menjo molt més que abans i no em preocupa si una cosa engreixa o no, me la menjo i ja està. Tinc força cura amb el que menjo pel tema de la toxoplasmosis. De manera que no menjo/bec:
- carn que no estigui ben cuita
- embotit
- marisc
- peix cru
- patès
- verdures que no hagin estat ben netejades abans (per tant, no me'n refio de demanar amanides als restaurants)
- espàrrecs... no sé perquè però un cop vaig llegir que eren avortígens, però em fa l'efecte que és un "bulo" que corre per internet perquè teòricament tenen molta fribra i molt d'àcid fòlic i, per tant, haurien de ser molt beneficiosos per una dona embarassada.
- cafè (mai n'he près gaire i ara, si n'he de prendre, me'l prec descafeinat de sobre i me'n poso ben poquet a la llet)
- evidentment, alcohol (ara bé, si hi ha alguna celebració, brindo amb tothom i faig un glop, o dos, o tres... jajajaja... nooooo! només em mullo els llavis). És curiós perquè m'ha arribat a les mans un llibre amb tot de consells i recomenacions per a dur a terme durant l'embaràs editat a USA i semblen bastant tolerants amb el tema "drinking". Al llibre hi diu que dues dosis de vi/cervesa al dia no fan mal a la embarassada. Suposo que quan s'està acostumat a prendre's pintes a dojo, un gotet és com beure aigua de l'aixeta. Jo no m'hi arriscaria ni boja.

I aquí us deixo, gairebé a l'hora de l'aperitiu... feu una cerveseta per mi i guardeu-me les olivetes que em tornen bojaaaaaaaaaaaaaaaa.
Bon diumenge, neguitaires!!!

dissabte, 17 de març del 2012

Els dos aneguets

Sí, neguitaires!!! ja estem de 22 setmanes!!! És gairebé primavera i hem deixat tots aquells dies freds enrere. Ara només ens queda esperar els càlids dies plens de tardes llargues i passejades.
Vaig estar googlejant i he trobat el cas de l'Amilla. Una nena que va nèixer als U.S. amb només 22 setmanes. És imperssionant com de miraculosa n'és la natura i com les ganes de viure ho poden tot.

Aquesta setmana, el nostre nino comença a experimentar els primers sentiments. La part del cervell que els regula està madurant i posa en mecanisme tot aquest engranatge. Ara, pot riure, pot plorar, es pot enfadar i pot sentir dolor. Fa mal veure que si una criatureta que neix a les 22 setmanes pot arribar a sobreviure (amb molta ajuda mèdica, però se'n pot arribar a sortir), i a més a més, tenint en compte que té forma completament humana, que està pràcticament formada i amb el sistema nerviós madurant que ja li permet sentir i patir, sigui possible l'abortament lliure fins a les 24 setmanes al Regne Unit!!! i 28 a Xipre!!!.

 Bon cap de setmana a tots/es!! disfruteu del sol, que carrega d'energia i ens ho fa veure tot d'un altre color.

diumenge, 11 de març del 2012

eco morfològica

Aquesta setmana ens han fet l'ecografia morfològica. Hi vam anar molt tranquils, només amb l'interrogant de si seria nen o nena. El lloc on ens la van fer va ser fantàstic. Van tenir molt de tacte i en tot moment ens anaven informant del que anaven veient. Va ser preciós!! com ha canviat la nostra criatura des de l'últim cop que la vam veure fa 2 mesos... Ens vam sentir súper alleugerits i contents que tot anés bé!! El nostre cigronet, perquè és un cigronet i no una cigroneta s'anava movent però es va portar com tot un senyor!! 

Estic súper feliç i em noto embarassada, amb un nen ben maco dins meu al que tinc unes ganes enormes d'abraçar i petonejar de dalt a baix!! jejeje!! El meu home i jo estem súper feliços i aquells sentiments inicials que anaven de l'alegria extrema als neguits més aferrissats provocats per patir per la salut de la nostra criatureta, ara s'han anat esbaïnt i pensem només en positiu. Estem molt il·lusionats i el fet d'anar sentint copets dins teu, te'l fa viure al 100%. Cada cop que notes que es mou, és com si el nostre nen ens digués "holaaaa! sóc aquí!!" mmmm.

Bon inici de setmana, "neguitaires"!!!

divendres, 2 de març del 2012

20 SETMANES

L'equador ha arribat!!!! comença el compte enrere!!!
Ja estic de 20 setmanes i ens en queden només 20 més i tindrem el nostre petit o petita amb nosaltres. La panxona cada cop és més grossa i cada cop noto més la criatura. Encara dóna copets de manera molt subtil i tímida però, a vegades, fa algun copet més fort que els altres i em fa saltar!! jajajaja

I aquí us deixo, amb una imatge del globus terraqui perquè estem contents d'estar a la meitat del camí!!

Bon cap de setmana, neguitaires!