L'ÚLTIMA IA I DESPRÉS FIV

Fa dies que no us dic res és perquè tampoc tinc resposta vostra i a vegades em dóna la impressió que escric per les parets. De totes maneres, sé que aquest blog té visites i espero que aquest quadern de bitàcola pugui servir  d'ajuda a persones que es troben en una situació semblant a la nostra.

Per on començo? aquest dijous vaig tornar al gine i em va fer una eco. Em va dir que la naturalesa és sàvia i que tot havia tornat al seu lloc. Vam parlar una mica del tema sentiments i emocions i em va demar què volia fer. NO sabia per on anava i li vaig dir que no sabia què s'acostumava a fer en aquests casos. Em va dir que ell tornaria a intentar una altra IA, que el meu cos respon molt bé al tractament i que el semen del meu home és prou decent. Em va tornar a injectar amb aquell peculiar optimisme del seu. I em vaig atrevir a preguntar-li que si no anava bé aquesta segona IA després què. Em pensava que em diria queuna altra i que si aquesta tampoc anavabé, doncs una altra. Però, no; em va dir que després intentaríem una FIV (mare mevaaaa!! però segons com, millor; deu ser dolorós però com a mínim surts embarassada de la consulta!!! la part difícil és mantenir els embrions a dins, pobrissons!!! i quina tortura psicològica que deu ser.... no deus gosar ni anar al wc, per si de cas!!!

Més val no pensar-hi gaire i viure el moment, anar improvitzant sobre la marxa. Ara torno a començar amb la medicació el dia 27 de maig (còctel de pastilles). Quan hem vingui la regla he de continuar amb la mateixa dosi de fàrmacs i trucar-lo per demanar hora. A partir d'aquest punt, ja em començarà a monitoritzar i ja començarem amb el Gonal i finalment l'ovitrelle. Em noto un pèl més relaxada perquè ja he passat per tot aquest procés abans i per tant no em sento tan perduda com abans. Potser tindrem sort. Segurament serà a finals de juny quan m'ho tornarà a fer. Potser coincideix amb la nit més màgica de tot l'any, Sant Joan.

AVUI ÉS UN DIA FANTÀSTIC

Estic contenta i feliç perquè estic amb la persona que realment estimo. Ahir vam passejar i riure moltíssim. Feia dies que no estàvem tan bé perquè conscient o inconscientment el meu cap només pensava en la IA. Ara que estic a l'espera de la segona em sento lliureeeeeeee... hehehehe. La meva mare em va dir aquesta setmana "no és feliç qui més té sinó qui menys necessita" i és ben cert. Per ser feliç fa falta ben poc. Tenir un fill o filla seria la cirereta que endolciria el nostre pastís però ara com ara cal que en disfrutem sense perquè tot i així és mmmmmm! yummy!

Bon diumenge, neguitaires!!!

TORNEM A COMENÇAR

Dijous va ser un mal dia, estava trista i ho veia tot negre, massa negre. Divendres vaig decidir que l'actitud hi fa molt i que per aconseguir una cosa sempre hi ha entrebancs i que no és fàcil arribar a tenir allò que realment desitgem.

És curiós però el dijous, quan feia temps per anar a veure el gine i tenir els resultats, em vaig trobar amb una coneguda, que qualificaria d'amiga. És una dona d'uns 60 anys, optimista, vital i plena de vida. No sé perquè però em va dir que a la vida no val la pena capficar-se per tonteries perquè quan arribes a una edat t'adones precisament que aquells neguits eren precisament això tonteries i que aquests patiments t'havien tapat coses bones. També em va dir que a la vida tot arriba i ve. Serà bruixota? jejejeje.

També durant aquesta setmana, he sentit l'expressió "el no ja el tenim, lluitarem per un sí" i és així com ens hem de sentir. No ens hem de compadir o desitjar el que tenen els altres, hem de saber el que volem i fer tots els possibles per aconseguir-ho.

També m'he adonat que el meu home també pateix i que si em veu trista, ell s'enfonsa. A les penes, punyalades o tal com diu una altra dita "les penes amb pa i formatge són de millor passar". Doncs per començar, de penes cap perquè estem treballant per aconseguir els nostres somnis i en les dificultats d'aquest procés un somriure i prendre'ns la vida amb alegria ens ajudaran a tenir més energia per encarar noves situacions dificultoses.

Endavant, parelles! avui el dia està molt ennuvolat però us envio un sol ben gros i ben brillant perquè ens il·lumini els cors sempre.

Per fi ha arribat l'esperat 5 d'abril.

tota la setmana me l'he passat somiant que tenia una panxa de 6 mesos, que em venia la regla,... m'he estat imaginant la cara que posaria quan el ginecòleg em digués que la IA no havia anat bé. Respondria amb optimisme i ganes de tirar endavant i intentar-ho les vegades que fes faltes. Fins i tot contemplava la remota possibilitat que hem digués que havia anat tot bé i que estava embarassada. només imaginant-m'ho se m'il·luminaven els ulls i semblava que em mirés el món i la vida amb una il·lusió que m'omplia de vida.

Avui m'he anat a fer l'analítica de la beta i ha sortit un 0,50.... quan estàs embarassada apareix amb un 100... i aquest mig punt és una pura interferència o contaminació de la mostra. El ginecòleg m'ho ha dit i no he pogut evitar que em saltessin les llàgrimes i que no pogués pràcticament ni parlar perquè se'm tallava la veu. M'he quedat sorpresa d'aquesta reacció perquè, sincerament, tenia gairebé la certesa que no aniria bé... més que res perquè ja tenia dolors als ovaris com si m'hagués de venir la regla i tot. Ell s'ha portat genial, intentant animar-me i a mi em sap greu no haver sigut suficientment forta per haver reaccionat d'una manera més madura i civilitzada.... voldria ser diferent però sempre acabo trencant-me.

El ginecòleg m'ha dit que aquestes coses passen però que hem de mirar el costat bo:  el meu cos ha donat una molt bona resposta al tractament i tot apuntava de manera molt esperançadora. Ara bé, un 20% és només un 20%. Potser tindrem sort a la propera...

La veritat és que us enganyaria si us digués que estic bé perquè no n'estic gens. Em plantejo si això algun dia acabarà anant bé i em sap greu que tot es regeixi per un joc purament d'atzar. Sempre he tingut mala sort en loteries i sortejos i veig que el fet de quedar-se embarassada es redueix a això. M'imagino que quants més números comprem, més opcions de premi tindrem...

Ara m'ha dit que he d'interrompre la medicació, esperar a que em torni a venir la regla i trucar-lo per fer una ecografia i veure si tot està bé. Després decidirà si puc començar el tractament per una altra IA inmediatament o convé esperar... Sé que moltes de vosaltres heu hagut de passar per aquest procés moltíssimes vegades, necessito sentir la vostra veu, de veritat.

Gràcies per llegir-me en un dia tan trist com avui